26 de nov. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 26 de novembre al 2 de desembre

26 de novembre de 1611
El vicari general de la diòcesi de Vic, Enric Alemany, concedeix a Lluís Descatllar el permís per enterrar els seus familiars dins la capella de Santa Bàrbara del castell de Montesquiu.
26 de novembre de 1627
Processó dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà)per demanar aigua.
26 de novembre de 1724
El bisbe de Vic, Ramon de Marimon, reclama la realització, a l’escultor Joan Sunyer, del retaule de la capella del Santíssim Sagrament de la Seu de Manresa, promogut per la confraria de la Minerva i que feia 9 anys que s’havia encomanat.
27 de novembre de 1832
És exposada la Sagrada Forma del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses a causa d’un excés de pluja.
28 de novembre de 1686
En la seva visita pastoral a Alpens, el bisbe de Vic Antoni Pascual, dóna compte de com cal anar a les processons, especialment, en els casos dels principals llinatges familiars del lloc, els Graells i el Vila. Igualment manifesta que cal l’assistència de la població.
29 de novembre de 1482
Les principals autoritats de Barcelona fan una processó fins al santuari de la Mare de Déu de la Pietat de la ciutat en sentit de rogativa a causa d’una epidèmia de pesta obsequiant-la amb un ciri d’un dit de gruix i d’una llargada com el perímetres dels murs de la ciutat. Un cop partida en múltiples trossos, aquests ers van fer cremar dia i nit davant la imatge mariana fins que la ciutat es va veure deslliurada del mal.
29 de novembre de 1820
El bisbe de Vic, Ramon Strauch decreta que el vicari perpetu de Santa Maria de Manlleu passés a tenir la dignitat de rector, essent el primer i consolidant aquest càrrec a la parròquia.

30 de novembre de 1986
Celebració de les festes del centenari del santuari de Puig-agut moment en el qual són col·locades les tres creus a la confluència exacta dels termes municipals de Manlleu, Torelló i l’Esquirol.

30 de novembre de 1992
A la Cúria arquebisbal de Barcelona, presidida per Mons. Ricard Maria Carles, és constituït el tribunal per la causa de beatificació de Mn. Josep Guardiet i Pujol, que havia nascut a Manlleu l’any 1879 i havia estat assassinat el 1936.
Bibliografia (cliqueu)

19 de nov. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 19 al 25 de novembre

19 de novembre de 1530
Se signa el contracte pel qual el mestre de Cases Pere del Quer es compromet a fer dues capelles de 24 pams de quadre, amb voltes cobertes de nerviacions de pedra picada amb una sola clau de volta amb una imatge esculpida en cadascuna a l’església de Vilalleons , al municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona)
19 de novembre de 1655
Processó dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) després de set mesos de no ploure i ho va fer els dies següents
19 de novembre de 1707
S’extreu un os del cos de santa Amància per lliurar-lo com a relíquia a l’església del convent de Santa Teresa de Vic
20 de novembre de 1896
D’aquesta data és la carta del poeta  Mn. Jacint Verdaguer a Joan Bta. Güell on esmenta uns goigs dedicats a sant Pere Pescador, ermita situada al paratge de les Gorgues i que havien construït dels pescadors manlleuencs  el 1893. Actualment es troba sota les aigües de l’embassament de Sau.
21 de novembre de 1694
Es porta a terme la translació del cos de sant Bernat Calbó a la seva capella dins la catedral de Vic
21 de novembre de 1875
A la catedral de Barcelona es canta un solemne Tedeum d’acció de gràcies per la pacificació de Catalunya un cop acabada la tercera i última guerra carlina.
21 de novembre de 1999
Canonització del beat Jaume Hilari, germà de les Escoles Cristianes de La Salle, per Joan Pau II. Es tracta del primer religiós català mort al principi de la Guerra Civil en ser beatificat i canonitzat

22 de novembre de 1545
El rector i els obrers de Sant Pere de Torelló signen un contracte amb Bernat Courer per tal que faci un contrapès i adeqüi la campana, per fer-la sonar correctament, del santuari de Santa Maria de Bellmunt

22 de novembre de 1711
Per primera vegada, és esmentat un altar dedicat a les santes Juliana i Semproniana a l’església parroquial de Santa Maria de Mataró
23 de novembre de 1624
Beatificació de Francesc de Borja, duc de Gandia i tercer general dels jesuïtes, per Urbà VIII
23 de novembre de 1642
A causa de la Guerra dels Segadors, es retornen les relíquies de sant Sever al monestir de Sant Cugat del Vallès des de Sant Pere de les Puel·les on havien estat dutes des de la catedral de Barcelona. Són col·locades darrere l’altar major juntament amb les de sant Cugat i les de les dues deixebles d’aquest, santes Juliana i Semproniana
24 de novembre de 1358
Ramon Saera fa testament  i deixa un frontal de seda brodat destinat a l’altar major de la nova construcció de l’església de Santa Maria de Manresa
24 de novembre de 1687
El bisbe de Vic Antoni Pasqual visita el santuari de la Mare de Déu de Puig-l’agulla (Sant Julià de Vilatorta) i mana fer emblanquinar les parets per esborrar els noms que hi havia escrits així com concedeix 40 dies d’indulgència a tothom que hi resi un parenostre i una avemaria
25 de novembre de 1984
Beatificació de Josep Manyanet, fundador dels Fills i de les Filles de la Sagrada Família, per Joan Pau II
25 de novembre de 2001
Canonització de la beata Paula Montal, fundadora de les Escolàpies, per Joan Pau II

Bibliografia (cliqueu)

12 de nov. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: 12 al 18 de novembre

12 de novembre de 1797
El Dr. Marià Pou fa testament tot deixant mil lliures per aixecar un altar en honor del prevere Josep Oriol, quan aquest fos declarat beat, a l’església de Santa Maria de Mataró
13 de novembre de 1393
Col·locació, al cloquer de la catedral de Barcelona, de la campana Honorata que marcava les hores a la ciutat. L’any 1717 va ser esquarterada per ordre de Felip V com a càstig per haver tocat a sometent contra les seves tropes.
13 de novembre de 1738
Se celebra el concili provincial de Tarragona, presidit per l’arquebisbe de Pere de Copons, en el qual  es fa menció de la devoció al Sagrat Cor de Jesús
17 de novembre de 833
El prevere Servusdei i els habitants del castell de Lillet restauren i doten les esglésies posades sota l'advocació de santa Maria, sant Pere i sant Joan (Santa Maria de Lillet)
18 de novembre de 860
El rei franc Carles el Calb confirma les possessions del monestir d’Amer entre les quals hi ha un alou del Coll a Osor. S’interpreta que aquesta és la primera referència documental del futur Santuari de la Mare de Déu del Coll
18 de novembre de 1058
Solemne consagració de la catedral de Barcelona amb la presència del comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis.
18 de novembre de 1130
L’arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Oleguer, assisteix al concili de Clermont.
18 de novembre de 1716
Les relíquies de sant Fortià són invocades pel perill d’aiguats

Bibliografia (cliqueu)

11 de nov. 2012

Demà se celebra la festivitat dels Sants Màrtirs de Mura (Bages)

El 12 de novembre reben culte especial i homenatge els Sants Màrtirs de Mura. Les relíquies d’aquests són resguardades en una arqueta de fusta serrada, tallada, clavada i policromada. En les seves cares hi ha les figures idealitzades dels sants.
En el seu interior conté tres caixes menors amb les relíquies de catorze sants, suposadament màrtirs, portats des de Roma l’any 1680. Els seus noms són Just, Olimpi, Honorat, Leo, Paulina, Benedicta, Desideri, Columbo, Climent, Pròsper, Desideri, Reparat, Donat i Benigna.
L’any següent a la seva arribada, el 23 d’abril 1681, essent invocats pel poble de Mura, van acabar amb una greu sequera i foren designats copatrons juntament amb el titular de la parròquia, sant Martí.

Les mides de la caixa són: 45 cm de llargada, 30 cm d’amplada, 52 cm d’alçada (inclosa la tapa de quatre vessants) i un acabat de fusta tallada, de 9,5 cm, en forma vegetal a la part superior. A cadascuna de les dues cares majors, hi ha les representacions a cos sencer de tres dels sants i dos a cadascuna de les cares menors; als quatre vessants de la coberta hi ha representats la resta dels quatre sants, de mig cos, dins una màndorla formada per la decoració vegetal de la fusta tallada. Els únics dos peus de fusta que conserva tenen, com se sol trobar en aquestes peces, la forma d’urpes felines.
Podeu veure dues edicions de goigs (1 i 2)  dedicats als Sants Màrtirs de Mura al bloc Bibliogoigs.
Bibliografia:
Arimany, Joan. “Arquetes reliquiari barroques i hagiografia al Bisbat de Vic”, Taüll, núm. 34, p. 33-34 (revista del Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat de Catalunya (SICPAS)
Ballbé, M.  Aportació històrica de Mura: pagesos, menestrals i tradicions. Moià: Ajuntament de Mura, 2001, p. 139-141

8 de nov. 2012

Fa 150 anys que es va instituir la Fira de Sant Martí (i II)

Venent bestiar boví, entre el canal
 i el riu, prop del pont de can Molas
(AMMA. Fons fotogràfic l’Abans.
Família Josep Masnou Salarich)
L’any 1862, fa justament 150 anys, l’Ajuntament de Manlleu va instituir l’anomenada Fira de Sant Martí. Prenia aquest nom per escaure’s en dates properes a la festivitat d’aquest sant, però en realitat  es  celebrava el 8 de novembre. Durant un segle va ser l’esdeveniment comercial, especialment dedicat al bestiar boví, amb més atractiu per a les transaccions econòmiques,  fet que li va donar el sobrenom de la fira dels vedells.
El calendari firal de Manlleu va arribar a tenir quatre fires. Les dues primeres a ser celebrades foren la de Reis (6 de gener) i la de Sant Agustí (28 d’agost) que havien estat concedides per Ferran VI, el 10 de desembre de 1751 (1), entre els privilegis concedits a Manlleu per la postura de la població davant la Guerra de Successió. Durant un temps, també es va celebrar  la fira del 29 d’abril, anomenada Fira Nova o d‘en Weyler. Aquesta darrera prenia el nom del general Valerià Weyler i Nicolau que havia estat nomenat, a la primera dècada del segle XX, fill adoptiu de la vila per l’amistat que mantenia amb un dels prohoms de la població.
El passeig del Ter ple
de gom a gom per la fira de bestiar
(AMMA. Fons fotogràfic l’Abans.
Família Josep Masnou Salarich)
La Fira de Tardor, estrenada el 1862, prenia vida arran de l’acord del plenari del consistori manlleuenc del 4 de setembre de 1862 (2). Aquest document, preservat a l’Arxiu Municipal, ajuda a desfer un error històric i, especialment, expressa la raó concreta per la qual s’instituïa l’activitat firal. Des de Domènec Torrent i Garriga que, el 1893, esmentava que la creació de la Fira es devia a l’alcaldia de Francesc Xipell (3) s’ha anat perpetuant l’associació d’aquest alcalde amb el fet. En canvi, la documentació oficial deixa ben clar que, en aquell moment, l’alcalde era Josep Benet, que ho era des de l’any 1859 i ho va ser fins al 1863. Segurament, la memòria va trair el notari Torrent  en el seu exercici d’historiador.
Tant o més interessant és constatar allò que es desprèn de les paraules transcrites del mateix plenari consistorial.
Per una banda, l’Ajuntament constatava que la indústria del cotó estava prenent una gran empenta en aquells anys i que, aquest fet, anava relegant la pagesia com a motor econòmic de la població. En aquest context es veia molt adequat estimular el sector ramader amb la iniciativa firal.
Per altra banda, en l’elecció de la data del 8 de novembre hi havia una raó ben pràctica: a Vic se celebrava una fira de les mateixes característiques el dia 11 (en aquest cas la mateixa diada de Sant Martí) i els dies abans, el pont de can Moles era un pas sobre el riu Ter molt utilitzat per al pas de ramats de vedells i mules, especialment. Als polítics manlleuencs els devia semblar una oportunitat excel·lent per aprofitar aquesta presència de bestiar en els carrers de la localitat per avançar-se, si així era possible, a les transaccions que s’haurien fet tres dies després a Vic. Per altra banda, la immediata inauguració de la carretera que anava de Vic a Torelló, estrenada el 1864, havia d’afavorir, a ulls del consistori, el trànsit de bestiar.
És així com, el 8 de novembre de 1862, Manlleu passava a tenir una nova fira que ben aviat va prendre una gran empenta i ressò social. L’any 1893, Domènec Torrent afirmava que les fires manlleuenques “totes són molt concorregudes, especialment la del  8 de novembre, en la qual assisteixen ramaders i comerciants de molts punts de la província i de fora, i es calcula que es fan transaccions per valor de més de 150.000 pessetes (4)”. És a dir, el que ara serien poc més de 900 euros!
En les fires de finals del segle XIX, el bestiar es distribuïa pels carrers i zones properes al Canal Industrial i al riu Ter. El boví se situava a la mateixa ribera del Ter, el cavallí al carrer de Vendrell, el porquí al carrer de Sant Martí (5). 
Les cròniques periodístiques d’aquells anys destacaven el caràcter comercial i l’oportunitat que suposava per als ramaders fer bons negocis. El 1897, per exemple, el bestiar boví  de bona qualitat no va ser suficient per satisfer la demanda i les transaccions van arribar a unes 70.000 pessetes, uns 420 € d’ara (6).
En la dècada de 1930 semblava que, malgrat mantenir un bon nivell de tractes comercials, donava el baix com passava en la resta de certàmens d’aquest tipus. Aquest fet va comportar que el setmanari Manlleu afirmés que “d’uns anys ençà, les fires no tenen aquell escaient tòpic [sic] que solien tenir anys anteriors, la qual cosa prova com es van perdent els costums de l’antigor”(7).
Després de la Guerra Civil, la Fira de Sant Martí es va seguir celebrant, però la seva empenta va anar minvant. El quinzenal Comarca, el 1956, deia que  “veiem com les fires caduquen cada dia més, salvant-se només algunes de major prestigi com la Fira de Reis i la de Sant Martí”(8). De fet, aquestes dues són les que van arribar a la dècada de 1960.
La darrera referència que trobem sobre la Fira de Sant Martí és de l’any 1961 quan ja mostrava evidents mostres de decaïment. És molt possible que aquest fos el darrer any a fer-se. Curiosament,

Agraïment: vull expressar el meu agraïment a Empar Costa i Fina Casacuberta de l’Arxiu Municipal de Manlleu per la seva col·laboració en la documentació d’aquest article.

Article publicat a Diari de Manlleu del 7 de novembre de 2012, pàg. 3

Notes:
1 AMMA. Llibre de Privilegis, doc. 24
2 AMMA. Llibre d’actes 1856-1877, Governació 2 (acta de la sessió del 4 de setembre de 1862)
3 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imprenta y Libreria de Ramón Anglada, 1893, p. 204
4 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su... [op. cit]
5 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su... [op. cit]
6 El Ter, núm. 50, 18 de novembre de 1899, p. 3
7 Manlleu, núm. 49, 8 de novembre de 1930, [s.p.]
8 Comarca. Núm. 7, 8 de setembre de 1956, p. 3

7 de nov. 2012

Fa 150 anys que es va instituir la Fira de Sant Martí de Manlleu (I)

Avui, a Diari de Manlleu, però demà podreu llegir l'article en aquest bloc.

5 de nov. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 5 a l’11 de novembre

5 de novembre de 1950              
És consagrat l’altar major de l’església parroquial de Santa Maria de Manlleu després de la reconstrucció del temple incendiat a l’inici de la Guerra Civil
6 de novembre de 978 
Les relíquies de sant Eudald arriben a Ripoll de la mà de dos monjos que les havien obtingut “pietosament” d’Acs dels Termes
6 de novembre de 1614              
S’inicien les obres de recerca de relíquies santes al subsòl de les esglésies de Càller (Sardenya) –aleshores integrada a la Corona d’Aragó- sota la inspiració de l’arquebisbe Francisco de Esquivel
6 de novembre de 1658              
Com solia ser habitual en aquesta data, a Ripoll se celebra una solemne i esplendorosa processó dedicada a sant Eudald. Aquesta manifestació commemorava la data de l’arribada de les relíquies a la vila.
7 de novembre de 1898              
Se celebra el sisè centenari de l’arribada de les relíquies de sant Fortià promogut pel bisbe de Vic, Josep Morgades amb actes des del 29 d’octubre i durant un mes
7 de novembre de 1982              
El papa Joan Pau II visita Montserrat i Barcelona en el primer viatge d’un pontífex a Catalunya
7 de novembre de 2010              
El papa Benet XVI consagra la basílica de la Sagrada Família de Barcelona
8 de novembre de 906 
Consagració del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu pel bisbe Idalguer de Vic
9 de novembre de 1598              
El canonge de Vic, Antoni Joan Masmitjà, reconeix la Forma Sagrada del front de Crucificat del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses
11 de novembre de 1448            
El Consell de Vic institueix la festa de sant Just (28 de maig) en agraïment per haver salvat la ciutat dels estralls del terratrèmol que hi havia hagut la nit del 24 al 25 de maig anterior. Per la proximitat amb la festivitat del sant (28 de maig) es va creure que havia estat aquest el protector
Bibliografia (cliqueu)

3 de nov. 2012

Ermengol d’Urgell, el bisbe sant que va morir tot construint un pont

Ermengol era el fill petit dels vescomtes Bernat I i Guisla de Conflent i nebot del bisbe Sal·la d’Urgell que va néixer vers l’any 980 al Conflent . Es va dirigir cap a la carrera eclesiàstica per influència del seu oncle i a partir de l’any 1003 ja constava com ardiaca de la Seu d’Urgell. A finals de l’any 1010 va substituir-lo a la prelatura.
Des del seu càrrec va iniciar la reforma arquitectònica de la catedral, que no va poder consagrar, i va ampliar en conjunt d’edificis catedralicis amb una església dedicada a Sant Miquel. L’any 1010 va concloure la reforma de la canònica amb la seva constitució efectiva d’acord amb la reforma de les comunitats de canonges promoguda per l’església franca.
A més d’intervenir en la reforma de la catedral, va promoure l’edificació de diverses esglésies del territori diocesà, entre les quals destaca la del monestir de Sant Pere de la Portella on, a més, va fundar una confraria. També es recorda la seva decisiva participació en el reconeixement, de part del papa Sergi IV, del miracle eucarístic conegut com el Sant Dubte d’Ivorra.
Diversos viatges a Roma (es coneix, també, la seva ferma voluntat de pelegrinar a Sant Jaume de Compostel·la) li van permetre obtenir privilegis del papat i la confirmació de les possessions del bisbat, especialment amb la ratificació de la superioritat jeràrquica del seu bisbat respecte la diòcesi de Roda d’Isàvena. Igualment, va eixamplar el territori episcopal urgellenc amb la conquesta i repoblació de Guissona.
Al costat del bisbe Oliba de Vic va impulsar la institució de la Pau i Treva de Déu en la defensa de la pagesia davant els abusos dels senyors feudals.
La seva activitat constructora va destacar per la seva activitat promotora de diverses infraestructures viàries, especialment, alguns ponts que van afavorir les comunicacions pel territori del bisbat. Precisament, va morir accidentalment el 3 de novembre de 1035, a Pont de Bar, mentre revisava la construcció del pont sobre el riu Segre.
El bisbat urgellenc li va mostrar veneració des de poc temps posteriors a la seva defunció i el 1041 ja va ser considerat sant. És el patró principal de la diòcesi d’Urgell i de la població de Pont de Bar; també ho és dels constructors de ponts, burots i guardes de ponts, dels contrabandistes (especialment els que exerceixen aquesta activitat des d’Andorra). Se l’invocava en èpoques de sequera per fer ploure amb una processó a la capella de Santa Magdalena propera a la Seu.
Font: Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2011, p. 37-38