11 d’oct. 2012

Per quina celebració substituiríeu la “festa” de la Hispanitat?

Enguany, dins el moviment popular dirigit a assolir la independència de Catalunya, diverses institucions, centres educatius i empreses han decidit no celebrar el 12 d’octubre com a dia festiu. Aquesta data, al marge de la seva significació religiosa i dedicació a la Mare de Déu del Pilar, ha estat marcada per la història amb una simbologia espanyolista i específicament hispànica.

La coincidència d’aquest dia amb el “descobriment” d’Amèrica va promoure, ja des de la segona dècada del segle XX, la commemoració de l’efemèride en forma de ‘Dia de la Raza’ i com ‘unió’ dels estats aplegats en el concepte territorial d’Hispanoamèrica. Aquest fet va prendre força durant el franquisme i ha impregnat la festa, malgrat la conversió posterior en “festa de la Hispanitat”, fins fer-la “desagradable” a ulls del nacionalisme català de principi del segle XXI.

És versemblant que, amb la desitjada independència de Catalunya, el calendari festiu anyal tingués alguns canvis en allò que afecta a l’almanac de dies laborals i no laborals. No seria la primera vegada, en absolut, que afers de tipus polítics tinguessin un efecte en aquest sentit.

L’any 1582 es va fer efectiva la reforma gregoriana, promoguda pel papa Gregori XIII, amb finalitats reguladores del còmput temporal. Posteriorment, el papa Urbà VIII, en aplicar les directrius sorgides del Concili de Trento, aprovava la butlla Universa por orbem en la qual establia el límit en trenta-sis les festes de precepte que es podien gaudir per part de l’Església. Des d’aleshores, han estat diverses les modificacions que s’han aplicat, especialment, des del punt de vista litúrgic.

El calendari, però, també ha contingut, en diverses èpoques, festes de tipus civil que han estat instaurades o defenestrades d’acord amb els canvis polítics. Dos dels exemples més clars són el 14 d’abril (Festa de la República) o l’1 d’abril (anomenat Dia de la “Victòria” en record, per part del bàndol guanyador, de l’acabament de la Guerra Civil).

En una futura remodelació festiva del calendari d’una Catalunya independent és molt probable que hi haguessin alguns canvis substancials. Sembla que, a part de les altres diades amb correspondència religiosa, també es mantindria la Diada Nacional de l’Onze de setembre per la seva força tradicional i la funció de cohesió d’identitat durant els anys de transició cap a la sobirania nacional. En canvi, n’hi hauria dues que, molt possiblement, serien suprimides. Una correspondria al 6 de desembre (Dia de la Constitució) que, per lògica, es podria canviar amb la nova efemèride nascuda del dia del referèndum per la independència o del dia de la declaració d’independència, el nostre Independence day.

El dubte, però, seria el recanvi del 12 d’octubre. Quina nova data, reservant la connotació religiosa, podria erigir-se en nova festivitat? L’aposta més plausible, i que seria la proposta d’aquest bloc, és la data del 27 d’abril, Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes i, en general, de tot Catalunya.

S’admeten, però, més propostes...

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Amb les retallades perdrem aquest dia.

Però sinó és així jo proposa la diada de Sant Galderic!

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Galderich,
Sobre això de les retallades tens tota la raó. Segurament s'aprofitarà per reduir festius.
La teva tria, però, té un encert especial: la proximitat amb la festa que substituiria.
Va,va, més idees...

Zerosetze ha dit...

Santes propostes! I què em dieu de la Mare de Déu de la Llibertat com a alternativa al Pilar… també té goigs!!!