7 d’ag. 2012

La capelleta vigatana doble: sant Albert i Mare de Déu del Carme del carrer de Gurb

Al carrer de Gurb de Vic es pot veure una veritable joia del patrimoni arquitectònic vigatà, vinculada a la religiositat popular, en forma de capelleta de carrer. Es tracta de la capelleta de sant Albert, situada a la façana d’un edifici privat a la finca número 9, al capdamunt del carrer de Gurb. L’excepcionalitat d’aquesta, conjuntament a la seva forma que recorda a l’estil gòtic flamíger, prové de la seva doble dedicació: a sant Albert i a la Mare de Déu del Carme.
La presència de sant Albert, tan festejada any rere any al carrer de Gurb, remet a la presencia del convent carmelità construït, des de 1418 fins a 1507, fora muralles de la ciutat (1). La imatge venerada és la de sant Albert de Sicília o de Trapani que va morir a la ciutat italiana de Messina el 1307. L’any 1457 va ser beatificat i canonitzat el 1476. La condició de carmelita el va fer objecte de culte a tot l’orde i en va promoure entre el seus símbols més preuats. És ben comprensible que la seva imatge fos destacada dins l’entramat urbà vigatà més proper a la seva seu conventual.
La representació més freqüent de sant Albert de Sicília, segons explica Juan Ferrando, és la que el vesteix amb l’hàbit marró, amb mantell blanc, propi del seu orde (2). Sol aixecar un crucifix o una làmpada o copó.
Uns goigs editats a Vic, recorden la devoció que se mostrava al sant:

Al devot, que a vós reclama,
bé l’acull vostra bondat,
i, cada any, ve i us aclama,
confiada, la Ciutat;
ningú surt de vostra vora
sens mercès o amb desconhort.
Sant Albert, ara i tothora,
acolliu-nos, protector (3)”.

La capelleta és singular. El fet extraordinari que presenti dos nivells, amb dues imatges (tot i que relacionades), la fa poc corrent. A la part baixa hi ha sant Albert i, a la part superior, hi ha la de la Mare de Déu del Carme. En aquest sentit, és la representació física de la diferència entre dues categories de veneració: la dulia, adreçada als sants, i la hiperdulia, en grau superior i adreçada a Maria en la seva advocació carmelitana. Malauradament, les capelletes de carrer esdevenen –a vegades- en un obstacle per a la instal·lacions de cablatge elèctric. Les companyies encarregades de distribuir aquest cablejat ho fan sense valorar, o menyspreant, els elements que enriqueixen el nostre patrimoni. Aquest cas de la capelleta de sant Albert no és únic a la ciutat de Vic. N’hi ha diverses que són víctimes innocents d’unes infraestructures, relacionades amb l’enllumenat i la distribució d’energia elèctrica, que les desllueixen.

 
N o t e s
1 Rovira, J. M.; Ponce, Santi. El carrer de Gurb: un barri emblemàtic de Vic. Vic: Ajuntament de Vic, 2001, p. 20-21
2 Ferrando, Juan. Iconografia de los santos. Barcelona: Omega, 1950, p. 25
3 Barnils, Francesc. Goigs a St. Albert la imatge del qual és venerada en el seu altar de la parroquial del Carme, de Vich. Vic: Tipografia Balmesiana, 1975

2 comentaris:

Galderich ha dit...

M'havia emocionat pensant que era sant Albert Magne!

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Hola Galderich,
Ja saps que això dels sants, com tantes coses a la vida, va per barris. A Vic, el sant Albert més invocat no és el Magne sinó el carmelita.