La devoció vigatana pels franciscans Joan de Cetina i Pere de Dueñas

Entre les relíquies que rebien devoció a la ciutat de Vic –a part dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià, de sant Just i de sant Bernat Calbó-, Antoni Vicenç Domènec, el 1602, esmenta que també hi havia les restes de dos màrtirs que havien  patit martiri a Granada: sant Joan de Cetina i sant Pere de Dueñas. Ho fa en la segona part de la seva obra on recull les vides i altres aspectes dels personatges que, en el moment de la redacció i edició de l’any 1602, no havien estat canonitzats. Els tracta sota el títol de ‘Vida de los Bienaventurados Martyres fray Juan Lorenço de Cetina, y fray Pedro de Deñas, religiosos de la Orden del Serafico Padre San Francisco, cuyos huessos tiene con veneración la Catedral de Vique’ (1).

Domènec ofereix els trets biogràfics d’aquests dos màrtirs que, en els aspectes generals, coincideixen amb els que proporcionen els hagiògrafs més moderns. El franciscà Benjamín Agulló Pascual al Directorio franciscano / santoral franciscano (2) esmenta que Joan Llorenç de Cetina (1340 – 1397) era de família noble aragonesa. Va ingressar a l’orde franciscana i es va ordenar sacerdot al monestir de Sant Francesc de Montsó; d’allà va viatjar fins a Barcelona per estudiar Arts i Teologia. L’any 1388 va fer vida eremítica prop del convent de Nostra Senyora dels Àngels de Xelva. Desitjós de trobar la salvació del martiri, en no poder anar a Jerusalem, es va dirigir a Sant Francesc del Monte, prop de Còrdova, de camí cap al regne de Granada, en mans dels sarraïns; en aquest convent va prendre com a company el jove frare, també franciscà, Pere de Dueñas, fill de la zona.

Ambdós es van dirigir a terres de Granada a principi de l’any 1397. Allà van iniciar la seva missió apostòlica però van ser aconsellats en abandonar-la pel mateix cadi de la ciutat; van ser conduïts al lloc on s’hostatjaven uns comerciants catalans i altres religiosos que els van intentar persuadir de deixar la seva tasca. La perseverança de Joan de Cetina i Pere de Dueñas era tanta que van ser castigats a treballs forçosos. La seva fama de cristians va arribar a oïdes del mateix soldà Muhammed VII (1370 - 1408), que els va convidar renunciar a la seva fe i als intents de propagar-la. Davant la reiterada posició dels dos cristians, el 19 de maig de 1397, els va fer fuetejar i, finalment, decapitar. Segons Benjamín Agulló “les restes mortals dels màrtirs van ser llençades fora de les muralles on les van recollir els comerciants catalans i els captius cristians”, aquests van enviar una part d’aquestes restes a Sevilla i Còrdova “i una altra part major a Vic, juntament amb un escrit dels fets que havien presenciat”.

Aquest relat coincideix, també, amb el que conté el document conservat a la catedral de Vic d’on, segurament, van pouar els biògrafs posteriors. L’escrit, transcrit per Antoni Vicenç Domènec diu, textualment:

“Jesús, Maria, Francesc. En la ciutat de Granada el 19 de maig del 1397, sota el regnat de Muhammed patiren passió els sants màrtirs fra Joan Llorenç de Calataiud i el seu company fra Pere toledà, de l’orde dels Menors, els quals van ser enviats a presó per la fe del Senyor Nostre Jesucrist, i amb ferros lligats, després greument assotats, davant del rei escapçats. Després van ser arrossegats d’allà pels infidels de forma barroera i finalment per la porta anomenada Bibarambla van ser llençats fora de la ciutat. Passats tres dies arribaren uns captius cristians i agafaren els cossos dels sants i els van sepultar a tocar de les muralles de la esmentada ciutat. Unes relíquies d’ells les van enviar a la ciutat de Sevilla i a la ciutat de Còrdova amb uns frares de dita orde on van ser venerats pels fidels cristians. En honorar-los i reverenciar-los van curar-se molts de malalties, i molts miracles van manifestar-se en la Santa Església de Deu. En aquell temps estaven hostatjats a Granada uns fidels cristians catalans que van veure tot això com també fra Eustaqui del regne de Portugal, de l’orde dels Menors, fra Miquel de la Mercè de Captius, i els mercaders Guillem Verini, Pere Roig, Antoni Taraçona, Pere de Borja (C14)”.

Joan Amades (4), en comentar els dos sants al Costumari català en el dia de la seva festivitat (19 de maig), diu que ambdós havien estudiat a Barcelona i que “van viure a Vic, on van treballar molt pel bé del cristianisme”; no se sap de quina font va recollir aquestes dades el folklorista però la resta de biògrafs només esmenten la presència de Joan de Cetina a Barcelona i mai junt al seu company així com tampoc diuen res de la seva estada a la ciutat vigatana. El mateix Amades explica que, després de la decapitació, “uns mercaders vigatans que es van escaure a Granada quan va produir-se llur mort, per tal de poder emportar-se’n llurs cossos sense perill de seguir la sort dels sants i sense que els moros els fessin abandonar els cossos, van posar-los dintre de les saques de llana que mercadejaven i els van comprar a pes de llana” i afegeix que “trets els cossos de la moreria andalusa, els van portar a Vic”.

Malgrat allò que diu Amades, no es tenen informacions concretes de la raó de l’arribada de les relíquies dels dos màrtirs a Vic ni el moment exacte en què es va produir el fet. Només se sap que el 13 de maig de 1588, en la visita que el bisbe Pere Jaime (1587 – 1597) va fer a la catedral, segons document transcrit pel mateix Antoni Vicent Domènech, es contempla: “Una capsa de fusta rodona en la qual va veure ossos dels santíssims màrtirs fra Joan Llorenç de Calataiud i el seu company fra Pere toledà, de l’orde de Menors, en la dita capsa posats. Igualment el reverendíssim va veure un full de papir amb un escrit, en el qual els ossos dels sants predits es trobaven embolicats, escrit amb una lletra antiga...(5)”.

En qualsevol cas, l’arribada es devia produir abans de 1457. Això es desprèn de l’escrit que recull Domènech i que devia veure en la seva visita a la catedral vigatana, on afegeix: “La molt alta senyora reina d’Aragó, que Deus do vida e sanitat molts anys a llahor y glòria a l’altíssim Déu y Senyor nostre, donya Maria, en l’any 1457 a 8 d’octubre, per a la seva devoció va agafar relíquies dels dits sants, per mèrits dels quals Deus, en sa infinita misericòrdia, li dó gràcia que puxa fer tals obres que conseguesca aquella glòria del Paradís. Amen (6)”.  No hi ha dubte que aquesta menció a donya Maria, reina d’Aragó, fa referència a Maria de Castella (Segòvia 1401 – València 1458) que va estar casada amb Alfons el Magnànim del qual va exercir la regència a la Península durant la llarga absència del rei, especialment des de 1423.

Aquest va ser un fet prou recordat ja que es va fer constar, en escriure els goigs dedicats als dos sants a finals del segle XIX, en una estrofa que recull Valeri Serra i Boldú (7) on s’esmenta:

“De eixas Reliquias sagradas

una Reyna de Aragò

se’n portà una porciò,

y las restans son guardadas

y en un altar veneradas

detràs del altar major (8)”

En qualsevol cas, l’existència de les relíquies de Joan de Cetina i Pere de Dueñas és molt anterior a l’aprovació del seu culte; aquesta confirmació no va arribar fins al 1731, de mans del papa Climent XII. El Martirologi romà els acull, en la seva festa del 19 de maig, però només els concedeix el grau de beats (9).

Notes:

1 Domènech, Antoni Vicent. Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña. Girona, 1630, p., 317 – 324

2  Agulló Pascual, Benjamín o.f.m. “Beatos Juan De Cetina (1340-1397) y Pedro De Dueñas (¿-1397) Mártires de Granada” [en línia] Directorio franciscano. Santoral franciscano. Curia Provincial de los Franciscanos. València [Consulta: 27 d’agost de 2009] Disponible a: http://www.franciscanos.org/selfran32/juancetina.html

3 Domènec, Antoni Vicent. Història general de los...,  op. cit., p. 324

4 Amades, Joan. Costumari català. El curs de l ‘any. Barcelona : Salvat, 1984, vol 3, pàg. 654

5 Domènec, Antoni Vicent. Història general de los...,  op. cit., p. 324

6 Domènec, Antoni Vicent. Història general de los...,  op. cit.

7 Serra, Valeri. Calendari folklòric d’Urgell. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981, p. 150

8 Goigs dels sants màrtirs franciscans, Joan de Cetina y Pere de Duenyas, las reliquias dels quals se veneran en la catedral de Vich. Sa festa en 19 de maig. Sant Gervasi : Imp. De Torras, 1887

9 Martirologio romano. Basauri: Comisión Episcopal Espanyola de Liturgia, 2007, p. 317