2 d’abr. 2012

El Nen de la Mare de Déu de Gràcia de Manlleu


Fins a l’any 1936, Manlleu va disposar d’una autèntica obra d’art. Una imatge escultòrica d’època medieval de la Mare de Déu presidia l’altar major. Després de la reforma de l’altar major, el 1846, va ser apartada a diversos altars laterals, cap al del dels Sants Màrtirs i, finalment, al del Sant Crist, amb el nom de la Mare de Déu de Gràcia. La marededéu era pròpia d’un estil de transició del romànic al gòtic. Ja no tenia les formes estàtiques de la primera època i començava a mostrar trets més humans i presentava el nen Jesús damunt d’un genoll de la seva mare.
Aquesta posició de l’infant va donar peu a una història que Domènec Torrent i Garriga va escriure, ja fos recollint-les del poble o elaborant-les de la seva imaginació, en un llegendari de contingut local. El va publicar en diferents llocs, com el periòdic El Ter de la primera època,  i en va fer un recull en un volum titulat, precisament, Leyendas de mi pueblo editat l’any 1902 (1). La que ens ocupa, que ell va anomenar “El niño de la Virgen”, ja constava al llibre Manlleu, croquis para su historia de 1893 (2). En aquest cas, hem utilitzat la transcripció al català que en va fer Josep Vinyes i Arisa, de 1991, i que ha suposat  la primera vegada que es feia la traducció d’aquest llegendari local a la llengua que ens és pròpia (3). Seguidament se’n fa un resum:
“Era l’any 1326 i el monestir de Manlleu i tot el veïnat vivia un veritable neguit. El prior del cenobi, Bernat Benet, jeia al llit de mort. La seva persona era ben estimada per tots, per la seva sàvia conducta i pels seves innombrables actes de caritat i generositat. En els seus sermons no es cansava de transmetre la necessitat d’ajudar als altres i de la seva gran devoció a la Mare de Déu. Estirat i a punt d’expirar només sentia un dolor, més enllà del dolor físic que el consumia: no poder tenir al costat i poder veure la figura de la Verge que tan estimava i que es personificava en l’escultura de Santa Maria de Manlleu.  La intensitat del seu desig va portar-lo a manifestar  el neguit entre els seus monjos més apreciats. Aquests, tan bon punt van saber-ho, van córrer a cercar la imatge i dur-la a la cel·la del prior. La van situar damunt una taula baixa. Des de la seva posició horitzontal, estirat al llit, Bernat no podia veure al Nen Jesús que agombolava, a la falda, la seva mare. Va ser Aleshores quan el prior va exclamar: “Senyora, gran pecador dec ser quan vostre diví Fill no em deixa veure el seu rostre”. Tot just eren acabades de pronunciar aquestes paraules que, el Nen Jesús, com si hagués pres vida, va posar-se dempeus damunt el genoll de la seva mare. Així, va mostrar el seu rostre al moribund que, en adonar-se del prodigi, no va parar de donar gràcies a Déu fins al seu darrer moment. En testimoni d’aquell miraculós fet, l’Infant Jesús ha perdurat en la seva posició alçada”.
Acabava Torrent, explicant que aquesta llegenda “era explicada amb tot el fervor pels nostres avantpassats, als molts pelegrins i forasters que de tot arreu de nostra terra venien a visitar la miraculosa imatge”.
Com en d’altres de les suposades llegendes, l’autor utilitzava dues estratègies narratives per tal d’aportar-hi certa credibilitat. Per una banda, solia situar-hi personatges o situacions que havien estat reals; per altra banda, procurava que el text servís per explicar alguna circumstància especial de la població. En el cas que ens ocupa, apareix el nom de Bernat Benet. Aquest fou, certament, prior del monestir de Santa Maria de Manlleu i apareix en el priorologi del primer quart del segle XIV. Igualment, també és ben constatable que l’antiga imatge mariana venerada a Manlleu tenia el nen dret sobre el genoll esquerre de la seva mare. Així es pot veure, encara, en la seva còpia que actualment presideix l’altar de l’església de Nostra Senyora de Gràcia.

Il·lustracions:
Superior.- Imatge medieval de la marededéu venerada a Santa Maria de Manlleu fins al 1936
Inferior.- Imatge beneïda el 1952 i venerada a l’església de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu, obra de l’escultor Ramon Pujol

Notes:

Torrent, Domingo. Las leyendas de mi pueblo. Vic: Viuda de R. Anglada, 1902, p. 112-116
2 Torrent, Domingo. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, p. 180-182
3 Torrent, Domingo. Les llegendes del meu poble. [S.l: s.n], 1991, p., 54 i 55 (Transcripció i traducció de Josep Vinyes i Arisa)

1 comentari:

Galderich ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.