8 de febr. 2012

Quinzena i última pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Quin sant tradicional català tenia, entre les seves minses propietats, una campana i una olla?


Demà, a les 12 del migdia es coneixerà el/la guanyador/a del concurs i les respostes correctes.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Crec que és Sant Gil de Núria, crec que allà em van encarregar fent tot el que cal fer amb olla i campana fa molts anys.

Per cert, em sap molt greu que s'acabi el concurs, no el pots allargar de forma indefinida????

Antoni ha dit...

Em sembla que aquesta vegada ni ho comprovo. Joan, vas començar amb una part del meu itinerari vital, com bé deies, i l'acabes també!

És sant Gil, molt venerat a Núria.

Bé fora mandra, ho comprovo:

"...Trobantvos de ells perseguit
volgué Deu que fesseu vía,
y tancasseu en la nit
Olla, Campana, y María
ab la Creu en companyia
deslliurantho del perill,
Advocat sou dels Pastors
gloriós Abat Sant Gil..."


Moltes gràcies pel concurs i aquests dies que ens has ofert donant-nos l'excusa de remenar i repassar goigs (encara que les onze mil se'm van resistir :) i ahir navegant per Banyoles vaig comprovar que m'havia equivocat)

Gràcies de nou,

Zerosetze ha dit...

Una pena que s'acabi el concurs, Joan, ha estat genial tant les preguntes tan ben triades, com les respostes, especialment les 'rimades' que tant m'agraden... la meva per avui son uns fragments d'uns goigs de la Mare de Déu de Núria

“Desitjós de dar-li glòria
el devotíssim Sant Gil,
una imatge per memòria
fabricà bella i gentil
....................................
Cosa fou meravellosa
feta per voler de Déu
que una creu, olla i campana
trobaren al costat seu:
relíquies molt venerades
per sa virtut de curar”


Ah, i jo també havia ficat el cap dins de l'olla i tocat la campana, i voltat per l'ermita de sant Gil!

Fins el concurs pròxim, per tal de

"retrobar-nos resolent
vides de sants tan prudents"


Una abraçada ben cordial per a tots!