5 de febr. 2012

Dotzena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


De quin sant tradicional català era la relíquia que s’enviava, en el segle XIX, a les reines espanyoles per tenir bons parts?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

4 comentaris:

Zerosetze ha dit...

Avui el sé de casualitat, perquè no fa gaire vaig anar a sant Benet de Bages i explicaven la història del seu patró, sant Valentí... uns goigs seus antics diuen:

“Aquest christall miraglós,
que formàreu de aygua pura,
fins entre als reys assegura
quant ab Déu sou poderós;
puix per ell ajudau vos
á las donas en son part”

Antoni ha dit...

Felicitats, Zerosetze, ets una crac!

Avui m'ha costat moltíssim! sort que és diumenge i tenia una mica més de temps...

He anat ben perdut navegant per Internet i no ha estat fins fa una estona que he vist que Isabel II em menava cap a la relíquia:

Explica Valeri Serra al Calendari folklòric d'Urgell que:

...”la família Bertràn, de Pont de Cabrianes, posseeix lo famós cristall de sant Valentí que deslliura a les parteres. Diu en Miró, que quan la Reina havía de infantar se portava'l cristall de sant Valentí al Palau Reial, i que després del naixement d'Alfons XII, sa mare na Isabel II lo feu enquadrar ricament d'or i pedreria.”

Ara ja puc descansar

Zerosetze ha dit...

De crac res, Antoni, esmorço cada dia amb goigs i, per a aquest concurs, van molt bé pels dibuixos. Després els versos venen rodats!
I els intercanvis amb els teus m'encanten, em recorden els glosadors populars!

Júlia ha dit...

Com que ja està bé la resposta, no intervinc. Aquesta afició a aplegar relíquies als llits dels reis -i d'altres- fins fa quatre dies és molt curiosa, fa poc llegia un llibre sobre costums religioses a la Barcelona del XVIII i de fet el tema funcionava -o no- com una mena d'assegurança actual. Costa molt entrar en la mentalitat del passat, ni que sigui un passat recent, per això les novel·les històriques acostumen a grinyolar.

Fa alguns anys es va reivindicar el pobre sant Valentí ja que el folklorisme comercial dels nostres temps el presentava com a foraster.