26 de febr. 2012

La vigatana Maria Carme Sallés i Barangueras serà canonitzada el proper 21 d’octubre


Segons va informar el servei de premsa de la Santa Seu de Ciutat del Vaticà, en el consistori del passat 18 de febrer, va ser aprovada la canonització de Maria Carme Sallés i Barangueras.
Fundadora de la congregació de les Religiosas ConcepcionistasMisioneras de la Enseñanza, va néixer a Vic el 9 d’abril de 1848 i va morir a Madrid el 25 de juliol de 1911.
Des de feia uns mesos que, per aprovació del miracle per intercessió de la beata, se sabia que seria canonitzada properament. Ara ja hi ha data establerta. Serà el 21 d’octubre de 2012 conjuntament amb sis beats més.  Maria Carme Sallés havia estat beatificada per Joan Pau II el 15 de març de 1998.

24 de febr. 2012

24 de febrer d’any de traspàs: un dia sense sants?


Us convido a fer un senzill exercici. Cerqueu, en algun dels calendaris més popular on consta el santoral, quints sants se celebren avui, 24 de febrer de 2012. Cap. Més aviat hi ha la frase: Dia afegit per ser any bixest (1).
Després de la sorpresa en adonarem que, enguany, 2012, és any de traspàs. I ja sap la ciència popular que, cada quatre anys, s’afegeix un dia al calendari per compensar el desajust del còmput temporal utilitzat en els darrers segles. I, aparentment, aquest dia és el 29 de febrer. Però no, el dia afegit és, realment, el dia 24.
L’actual calendari, anomenat gregorià, va ser la reforma de l’anterior anomentat Julià per haver estat promogut per Juli Cèsar. Ja aleshores es van adonar que el desajustament en el calendari solar de dotze mesos, demanava la introducció d’un dia. Aquest dia es va situar, segons la fórmula romana entre els mesos de febrer i març. Tenint en compte que els comptes es feien a partir de les calendes de març, es va triar el “sexto dia ante calendas martias”; és a dir, did dies abans de les calendes de març. Això és el 24 de febrer. A aquest dies, seguint amb la denominació llatina va ser el dia bis-sexto die calendas martias. I d’aquí el mot “bixest”.

1 Ramon, Fray. Calendario religioso, astronómico y literario. Barcelona. Sociedad Española de LIbereria, 2012, p. 7. Calendari dels pagesos. Barcelona: Publicacions Tomàs, SCP, p. 11

Vegeu:
Pratdesaba, Josep. “La reforma del calendario”. 1962, Vol. 4, Núm. 40, p. 229
“Año bisiesto” [en línia] Wikiipedia.  Wikimedia Foundation, Inc.[Consulta: 22 de febrero de 2012] Disponicle a: http://es.wikipedia.org/wiki/A%C3%B1o_bisiesto

12 de febr. 2012

El 'Diccionari de sants històrics catalans' al Full diocesà (Solsona/Vic)

Aquest cap de setmana, el Full diocesà dels bisbats de Solsona i Vic conté una ressenya del Diccionari de sants històrics catalans. 




11 de febr. 2012

Història de l’altar de la Verge de Lourdes a Puig-agut de Manlleu


El santuari de Puig-agut és conegut, popularment, amb el nom de Lurdes. La majoria de la població, quan en el seu imaginari col·lectiu vol fer referència al temple, ho fa tot pensant en la Verge apareguda a Bernadette a la cova de Massabielle. La silueta de l’edifici projectat per August Font (amb  l’indubtable consell de Ramon Madiroles), que recorda la basílica situada arran del riu Gave, és allò que fa ben encaminada la idea. El fet determinant, però, és que una de les seves advocacions amb altar i patró titular és la pròpia Verge Immaculada.
Poc després d’enllestir-se l’edifici, ja tenia aquesta referència associada. L’any 1901, el mateix Madirolas se’n fa ressò quan diu, en descriure l’altar de la Verge de Lourdes, que és aquest el nom: “con el que se conoce comunmente por sus muchos devotos de la misma, este Santuario lenvantado por la piedad de la comarca, en el cerro agudo de Puig-agut, el primera de España, como trono al Sagrado Corazón de Jesús (1)”.
La gran devoció a la Verge de Lourdes de Ramon Madriolas devia ser clau per dedicar un dels tres altars de santuari a l’advocació mariana. El mateix Madiroles en va donar testimoni en el seu llibre Discursos i narraciones on comenta el pelegrinatge que va fer amb la seva esposa, de l’11 al 16 de juny de 1883, al santuari marià pirinenc en commemoració del 25è aniversari de les aparicions. Allà, esmenta, va comprar la imatge que seria situada dins el santuari de Puig-agut, que aleshores era tot just un projecte; aquesta, va ser beneïda a la mateixa gruta (2). Com a gest privat i íntim, comentat per ell mateix, fins i tot va dur aigua pensant en el bateig de la seva filla que havia néixer dos mesos després i a qui posarien el nom de Concepció.
L’altar de la Verge de Lourdes, segons l’ideari de Ramon Madiroles, corresponia al terme de Manlleu i, per tant, també situat en direcció a la seva masia mil·lenària. Potser per aquets motiu, en El Faro de Puig-gut esmenta que “aquest altar és propietat particular” i al seu costat tenia potestat per enterrat als seus familiars (3). Com a testimoni d’aquesta propietat, a cada costat dels peus de l’altar i repartides, hi havia les lletres que formaven el nom familiar: MADIROLAS.
El dret a l’enterrament dins el temple sagrat devia tenir una significació especial per una persona tan devota com Madiroles. El bisbe Josep Morgades va signar un decret, el 27 de novembre de 1895 on s’indicava aquest privilegi: “Accedemos con gusto, en cuanto a Nos toca, á lo que se pide en la presente exposición. Los sacrificios que el Sr. Madirolas ha hecho para levantar y adornar el Santuario, ya buscando recursos fuera y dentro dce la parroquia y comarca, ya contribuyendo con los suyos propios, la devoción ademñás que toda la família ha manifestado tener al Sagrado Corazón de Jesús y a la Virgen Santíssima, le hacen acreedor a esta distinción que la Iglesia concede tan solo a sus bienechores insignes (4)”. Aquest text estava situat en una placa de bronze situada al frontal de l’altar. El 22 de maig de 1902, aquest decret episcopal va ser presentat, juntament amb d’altres documents, a la Sagrada Congregació de Ritus de la Cúria Vaticana. La institució va considerar que era suficient l’aprovació emesa pel bisbe. En total hi van ser enterrades 8 persones de la família Madiroles, entre les quals s’hi comptava el mateix promotor del temple que va morir el 1927.
La taula de l’altar de la Verge de Lourdes, arrecerat a la paret com era costum, tenia un bell sagrari en el lloc central en forma de la cúpula del mateix santuari i rematat per una reproducció de la gruta de Lourdes. Les relíquies dipositades en la consagració, com era preceptiu en aquest acte litúrgic, eren cabells de la Mare de Déu, de la Veracreu, de santa Maria Magdalena i de sant Ramon Nonat.
La imatge de la Verge, que Madiroles havia dut des del santuari pirinenc, estava situada a certa alçada, en un pla central,  sobre l’altar i just damunt del sagrari esmentat abans. Estava emmarcada per quatre columnes, dues a cada costat. A banda i banda, a l’espai que deixaven les dues columnes, hi havia les imatges de santa Maria Magdalena i sant Ramon Nonat. Rematava el conjunt, un rellotge coronat per l’ull de la Providència i dins el marc triangular de l’eternitat. A cada banda, en les parets perpendiculars, hi havia dos quadres on es relataven dos fets suposadament miraculosos.  El primer havia esdevingut el 8 de desembre de 1886 en el mateix moment de la benedicció de les imatges venerades al santuari. El fills dels masovers del mas Martorell, Andreu Pujol, patia un abscés d’escrofulisme i va invocar al Sagrat Cor de Jesús mitjançant la Verge de Lourdes. El segon recordava la caiguda sense conseqüències, del mateix Ramon Madiroles i del fuster Lluís Fiol quan treballaven en la part alta del mateix altar. Era el 20 de juliol de 1900. A la mateixa hora, els dos fills grans de Madiroles rebien el sagrament de l’eucaristia (5).
A finals de juliol de 1936, iniciada la Guerra Civil Espanyola, l’altar (com la resta dels elements de l’interior de l’edifici) va ser destruït i la tomba va ser profanada. Un foc a l’exterior va reduir-ho tot a cendres (6).
La imatge de la Verge no seria restituïda fins l’any 1949. El 22 de maig d’aquell any, després de ser beneïdes pel rector de Santa Maria, va ser conduïda en processó (juntament amb la imatge del Sagrat Cor). Prop de mil tres-centes persones, vingudes dels tres municipis que termenegen a Puig-agut,  van participar de la festa de reposició (7).
Des d’aleshores, la imatge de la Verge de Lourdes torna a estar ben present en les oracions i càntics dels fidels que s’apropen al santuari. En cadascuna de les celebracions eucarístiques s’entona l’”Ave de Lourdes” i es fan besades a la seva medalla. Precisament, fa gairebé un any, la peça  de metall va desaparèixer. Poc després, gràcies a la col·laboració del representant de l’Hospitalitat de Lourdes a Manlleu, Andreu Prat, se’n va col·locar una de nova. Aquesta medalla, com ho va ser la imatge que Ramon Madirolas va dur en el llunyà any de 1883, també provenia del santuari i de la cova on Bernadette va contemplar la meravellosa visió de la Mare de Déu Immaculada.
(Article editat a El Far de Puig-agut, gener de 2012, num. 94, p. 2 – 4)


Notes:
1 Madirolas, Ramon. “Lourdes: altar de la Virgen” dins El Faro de Puig-agut, núm 21, 15 de maig de 1901, p. 5
2 Madirolas, Ramon. Discursos y narraciones. Barcelona: Estableciento Tipográfico de los sucesores de N. Ramírez y Cª, 1885, p. 127-128
3 Madiroles. Ramon “Lourdes: altar de...” [op. cit.]
4 Madirolas, Joan. Pàgines viscudes pel polifacètic manlleuenc Ramon Madirolas i Codina. [Manlleu]: [l’autor], 2002, p. 96. Exemplar imprès dipositat a la Biblioteca Municipal de Manlleu
5 Madiroles. Ramon “Lourdes: altar de...” [op. cit.]
6 Madirolas, Joan. Pàgines viscudes pel... [op. cit.] p. 209
7 “Solemne reposición de las Santas imágenes en el Templo de Puig-agut” dins Hola dominical, núm. 977, 29 de maig de 1949

Peus de foto:
1.- Altar de la Verge de Lourdes fins al 1936 (Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu)
2.- Processó durant els actes de reposició de les imatges de la Verge de Lourdes i del Sagrat Cor, el 22 de maig de 1949 (Fons l'Abans. Arxiu Ramon Puntí)
3.- Actual imatge de la Verge ven erada a Puig-agut (Joan Arimany)
4.- Santuari de Lourdes a la comarca gascona de la Bigorra francesa (Joan Arimany)

9 de febr. 2012

Comiat, resultat i respostes correctes del 'Segon concurs hagiogràfic català': santes i sants tradicionals


Hola a tothom,

Primer de tot, em cal adreçar un sincer agraïment a tothom que ha seguit aquest concurs i, especialment, a aquells i aquelles participants que l’han mantingut viu durant les dues darreres setmanes. Dono les gràcies, sobretot, quan les aportacions han estat de contingut literari. Aquestes, han aportat un valor afegit i ens han proporcionat nous coneixements a tots.

Crec que ningú discutirà que el guanyador d’aquest ‘Segon concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals’ sigui, per la seva constància i encert des del primer dia:

Antoni

Seguidament, i en correspondència a peticions rebudes, malgrat que totes les preguntes s’han acabat encertant i, en cap cas, no ha quedat sense desvetllar-se la resposta correcte passo a detallar-les. Afegeixo algun enllaç que, si voleu, podrà donar-vos la clau de la solució.

De nou, moltes gràcies a totes i a tots.

Respostes
1.- A quin sant tradicional català, els francesos, li van fer pujar la mosca al nas?
Sant Narcís de Girona

2.- De quin sant tradicional català eren les relíquies que van ser transportades travessant els Pirineus, dins una bota i sobre un burro? Per cert, la tossuderia del burro, en quedar aturat, va indicar el lloc on s’havien (i s’hi van quedar) les relíquies.
Sant Patllari de Camprodon
3.- Quin sant tradicional català és patró, a la vegada, de dues importants ciutats catalanes? La tradició diu que va néixer en una i va morir en l’altra.
Sant Anastasi de Lleida i Badalona

4.- Quina santa tradicional catalana, suposadament una de les Onze mil verges, era tinguda per patrona de les fèmines menudes i desnarides segons Joan Amades?
Santa Còrdula

5.- De quin sant català haurien pogut prendre el nom, els parts amb intervenció quirúrgica, si no hagués existit Juli Cèsar?
Sant Ramon Nonat

 6.- De quin sant tradicional català és el reliquiari que, d’agafar-lo, sonarien unes campanetes?
Sant Eudald de Ripoll
7.- De quina santa tradicional catalana eren les relíquies que va dur una tempesta a la costa catalana?
Santa Madrona de Barcelona

8.- De quin sant tradicional català eren les relíquies, segons la llegenda, que van ser dutes per un colom des de Terra Santa?
Sant Fortià de Torelló

9.- Quin sant tradicional català va fer brollar aigua de terra picant tres vegades amb el seu bastó?
Sant Magí de Brufaganya

10.- Quin sant tradicional català havia estat rei (d’un país que avui estaria situat en territori francès) i després es va fer eremita a casa nostra?
Sant Segimon del Montseny

11.- Quina santa tradicional catalana se sol representar amb tres braços?
Santa Tecla de Tarragona

12.- De quin sant tradicional català era la relíquia que s’enviava a la reina espanyola per tenir bons parts?
Sant Valentí de Bages

13.- Quin sant tradicional català era, antigament, protector contra els terratrèmols?
Sant Just de Vic

14.- De quina santa tradicional catalana es diu que era mare d’un sant que va amanyagar un drac ferotge que vivia dins un llac?
Santa Càndia o Càndida de Banyoles

15.- Quin sant tradicional català tenia, entre les seves minses propietats, una campana i una olla?
Sant Gil de Núria

8 de febr. 2012

Quinzena i última pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Quin sant tradicional català tenia, entre les seves minses propietats, una campana i una olla?


Demà, a les 12 del migdia es coneixerà el/la guanyador/a del concurs i les respostes correctes.

7 de febr. 2012

Catorzena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


De quina santa tradicional catalana es diu que era mare d’un sant que va amanyagar un drac ferotge que vivia dins un llac?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

6 de febr. 2012

Tretzena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Quin sant tradicional català era, antigament, protector contra els terratrèmols?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

5 de febr. 2012

Dotzena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


De quin sant tradicional català era la relíquia que s’enviava, en el segle XIX, a les reines espanyoles per tenir bons parts?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

4 de febr. 2012

Onzena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Quina santa tradicional catalana se sol representar amb tres braços?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

3 de febr. 2012

Desena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Quin sant tradicional català havia estat rei (d’un país que avui estaria situat en territori francès) i després es va fer eremita a casa nostra?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

2 de febr. 2012

Novena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Quin sant tradicional català va fer brollar aigua de terra picant tres vegades amb el seu bastó?
Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

1 de febr. 2012

Vuitena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


De quin sant tradicional català eren les relíquies, segons la llegenda, que van ser dutes per un colom des de Terra Santa?

Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)