Sant Ramon de Penyafort i el miracle de la transfretació

De sant Ramon de Penyafort (1185-1275), sant històric català de gran influencia en el seu temps, es recorden diversos i ben variats miracles.

Sant Ramon va estar molt relacionat amb la cort del comte-rei Jaume I el Conqueridor del qual feia de conseller. Es recorda que, en una ocasió, el rei tenia una amistançada. Per allunyar-se de les xafarderies  i per no ser objecte de comentaris de la ciutat de Barcelona, va decidir retirar-se, ben acompanyat, a l’illa de Mallorca que ell mateix havia conquerit per a la corona. Entre el seguici, força nombrós, s’hi trobava el futur sant.

Poc temps després de l’estada a la idíl·lica illa mallorquina, sant Ramon de Penyafort es va trobar incòmode de ser còmplice de l’afer amorós del rei. Decidit a tornar a Barcelona, li va comunicar el seu propòsit a Jaume I per tal que li fos permès aquest desig. El rei no el va deixar marxar de cap manera. I per impedir que, per pròpia decisió, el sant fes escàpol, va prohibir a tot propietari de vaixell, nau marítima -i, fins i tot la menor de les embarcacions- que l’ajudés a creuar la Mediterrània. Explica Joan Amades que el sant “va tirar el seu mantell a l’aigua, damunt va plantar-hi la gaiata a tall d’arbre, féu servir la imatge del Sant Crist com de timó i amb el cordó es disposà a governar aquella nau tan fràgil.”. I segueix explicant el folklorista que “el sant va fer-se a la mar, i al cap de sis hores, segons unes versions, o de set, segons altres, va arribar a Barcelona “.

És a dir, que sant Ramon de Penyafort, a part de ser el patró dels juristes catalans, també podria ben ser-ho de la companyia Transmediterrània...

Font: Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol. 1, p. 444-445