31 de gen. 2012

Setena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


De quina santa tradicional catalana eren les relíquies que va dur una tempesta a la costa catalana?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

30 de gen. 2012

Sisena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


De quin sant tradicional català és el reliquiari que, d’agafar-lo, sonarien unes campanetes?

Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta diària relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

29 de gen. 2012

Cinquena pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


De quin sant català haurien pogut prendre el nom els parts amb intervenció quirúrgica si no hagués existit Juli Cèsar?

Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta diària relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

28 de gen. 2012

Quarta pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Quina santa tradicional catalana, suposadament una de les Onze mil verges, era tinguda per patrona de les fèmines menudes i desnarides segons Joan Amades?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta diària relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

27 de gen. 2012

Tercera pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Quin sant tradicional català és patró, a la vegada, de dues importants ciutats catalanes? La tradició diu que va néixer en una i va morir en l’altra.
Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta diària relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

26 de gen. 2012

Segona pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


De quin sant tradicional català eren les relíquies que van ser transportades travessant els Pirineus, dins una bota i sobre un burro? Per cert, la tossuderia del burro, en quedar aturat, va indicar el lloc on s’havien (i s’hi van quedar) les relíquies.

Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta diària relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

25 de gen. 2012

Primera pregunta del Concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


A quin sant tradicional català, els francesos, li van fer pujar la mosca al nas?


Durant 15 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) tradicional català. Al final d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades i més aviat (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del llibre Devoció, festa i veïnat. Us atreviu?
(Les preguntes en plantejaran a les 12 del migdia. Les respostes es donaran en finalitzar el període del concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

24 de gen. 2012

Queden 24 hores i el concurs hagiogràfic es posarà en marxa


Demà, 25 de gener de 2012 a les 12 del migdia, apareixerà la primera pregunta del ‘2n concurs hagiogràfic català: sants tradicionals’. Durant 15 dies, a la mateixa hora, es renovarà la pregunta. Qui tingui més encerts i hagi estat el primer, en més ocasions, en donar la resposta correcte (mitjançant els comentaris del bloc) serà guanyador o guanyadora.

Bona sort a tothom!

23 de gen. 2012

Més sobre el 2n concurs hagiogràfic català: santes i sants tradicionals


Els fidels catalans han venerat, en moltes ocasions, santes i sants que mai han trepitjat el país. Generalment es deu al fet que les seves relíquies (ja fossin restes corpòries, les seves peces i elements utilitzats en vida o, simplement, de trossets de roba que havia tocat a les restes o dècimes de l’oli de les llànties que cremaven davant les seves tombes) havien estat rebudes a un monestir, catedral o església catalana. D’altres, simplement mai han existit. Les vides van ser manllevades d’altres biografies o, simplement, van ser fruit de la imaginació. Uns i altres han estat consolidats per la tradició i la devoció continuada en el transcurs dels segles.
A aquestes santes i a aquests sants anirà dedicat 2n concurs hagiogràfic.

Com en la passada edició, les respostes hauran de deixar-se com si fos un comentari a l’apunt corresponent. Avanço que els comentaris, i per tant respostes, dels participants seran sempre visibles. La intenció del concurs, almenys des de l’organització, és passar una  temps divertit i potenciar, en la mesura dl¡el possible, el coneixement sobre les nostres santes i els nostres sants. O sigui que, qui vulgui posar-se el repte a un nivell alt, que s’abstingui de mirar aquests comentaris fins que deixi la seva resposta.

Ja queda menys...

El premi:

21 de gen. 2012

Proper 2n. concurs hagiogràfic català: sants tradicionals


A partir del 25 de gener, cada dia i a la Devocioteca, una nova pregunta sobre sants tradicionals catalans. Durant 15 dies. La guanyadora o el guanyador obtindrà un exemplar del llibre Devoció, festa i veïnat amb dedicatòria inclosa de l’autor. Les preguntes apareixeran al bloc a les 12 del migdia. 

Esmoleu bé els vostres coneixements hagiogràfics...

Aviat, més informació...


14 de gen. 2012

La imatge de sant Antoni Abat a l’antic temple parroquial

La recent troballa, a l’Arxiu Episcopal de Vic, d’una acurada descripció del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu destruït pel juliol de 1936, ha permès la identificació de cadascuna de les figures de sants i d’advocacions marianes que s’hi podien veure. Fins aleshores, tota labor en aquest sentit havia de refiar-se de descripcions d’autors que queien en algun oblit –com és el cas de sant Antoni Abat. També es podia contemplar l’artística maqueta de Jacint Riera, que en proporciona una visió tridimensional, que s’havia de complementar amb les relacions esmentades.
El document (1), datat del 4 d’agost de 1933, és signat pel rector Joan Torra. Aquest exercia el càrrec des de principi de segle i, per tant, cal suposar que es coneixia prou bé el temple parroquial. De forma gràfica i en forma de croquis, en cadascuna de les capelles indica quines són les imatges que hi tenien lloc. La figura del sant del porquet es trobava a l’altar dels Sants Màrtirs, el segon si s’entrava a la nau per la banda esquerra. S’hi podia veure un relleu de sant Carles Borromeo (a la part superior), les imatges de l’arcàngel sant Rafael acompanyant Tobit, i la de sant Tomàs d’Aquino –tot i que altres descripcions diuen que es tractava de sant Andreu (cadascuna a un extrem de l’altar) i els quatre Sants Màrtirs (Víctor, Pacífic, Justa i Clara) amb la figura central (i de majors dimensions) de sant Antoni Abat. També hi havia, tot i que no consta en el text del rector Torra, santa Filomena en la seva habitual posició jacent.
D’aquest altar (el que hauria arribat a la dècada de 1930), Domènec Torrent i Garriga diu que va ser pagat pel baró de Canyelles(2), sense detallar la data de la construcció. Aquest fet devia passar a mitjan segle XIX segons es desprèn dels textos de dues visites pastorals.
El mateix Torrent especificava, respecte als altars de les capelles laterals del temple de Santa Maria de Manlleu, que no es van construir al mateix temps sinó que ho eren a mesura que eren pagats pels devots o quan s’aconseguien els recursos econòmics per fer-lo “introduciéndese después, y en distintas épocas, varias mejoras y adornos (3)”. L’any 1829, segons les indicacions generades per la visita del bisbe Pau de Corcuera, haguda el 19 de setembre de 1829, hi havia altars nous i altars vells. Els primers haurien estat reformats des de la construcció del temple barroc, entre 1770 i 1782, i els segons encara perdurarien de l’edifici anterior.
Aquest darrer cas era el dels Sants Màrtirs, que en aquella data mereixia aquesta descripció per part del bisbe: “el Altar de la Capilla de más arriba donde están colocadas las Reliquias de los Santos Mártires, cuyas imágenes estan ya casi borradas, y todo el demás adorno viejo y malo, debe renovarse haciendo otro por el estilo y gusto de los demás de la Iglesia; dexando en la parte baja las Sagradas Reliquias, como ahora sucede, colocando en su centro la buena Imagen de la Divina Pastora, que según tenemos entendido está depositada en la Capilla de San Antonio extra muros de la Villa, una vez que se continua en esta Parroquia con gran complacencia nuestra tanta devoción á la Santísima Virgen bajo este título prueba indudable del fruto que aún se conserva de la Santa Misión en que se estableció. Formando después imágenes de escultura del los Santos Mártires y poniéndolas á los lados, al modo que lo están los Santos Médicos, nos parece quedaran satisfechos los deseos de los devotos de la Divina Pastora y los de los Santos Mártires. Se podrá más fácilmente hacer el nuevo Altar, concurriendo unos y otros à la obra con sus limosnas y quedará completamente adornada la Iglesia en todas sus Capillas (4)”. Malgrat l’opinió del prelat, la imatge de la Divina Pastora va ser col·locada, després de ser destruïda la capella de sant Antoni de Pàdua (annexa a la casa de Cortada) durant per la Primera Guerra Carlina, en una fornícula d’una paret lateral de l’altar de santa Eulàlia.
L’any 1857, l’altar dels Sants Màrtirs era objecte, altra vegada, de proposta de reforma de part del bisbe Antoni Palau i Termens. Aquest va ordenar que “se retiren del altar de los Santos Mártires dos imágenes de la Virgen por estar en puestos colaterales; pues que esto es contra los  decretos de la S. Congregación (5)”. Aquesta referència a una modificació menor de l’altar dels Sants Màrtirs podria indicar que aleshores ja havia estat reformat en el seu conjunt i que ja contindria la figura central de sant Antoni.

Article publicat a: Full dominical de les parròquies de Manlleu. 15 de gener de 2012, núm. 4132


Imatges:
Superior: Altar dels Sants Màrtirs, amb la figura central de sant Antoni, segons la maqueta del temple parroquial d'abans de 1936 realitzada pel manlleuenc Jacint Riera.
Inferior: Interior del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu d'abans de la Guerra Civil. Primera meitat de la dècada de 1930. Foto Lluís Coll i Espadaler (Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu)


Notes:
1 Arxiu Episcopal de Vic. Inventario de la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Manlleu, Oficialato de Vich [s.p], 1933
2 Torrent, Domènec. Manlleu: croquis para su historia. Vic: Imp. R. Anglada, 1893, p. 173.
3 Torrent, Domènec. Ídem.
4 Arxiu Parroquial de Manlleu, “Llibre de visites pastorals”, 19 de setembre de 1829, nota 3
5 Arxiu Parroquial de Manlleu, “Llibre de visites pastorals”, 26 de juliol de 1857, nota 3

10 de gen. 2012

Relíquia d’Anna Maria Janer, com a serventa de Déu

http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=1128Anna Maria Janer Anglarill (1800 - 1885) va ser una religiosa, entre diverses dones catalanes que havien professat en diversos ordes religiosos i comunitats, que van impulsar iniciatives que promovien un precari estat del benestar i que pal·liaven el dificultós accés de les noies a la formació. Igualment, es va ocupar dels malalts i dels més necessitats en un moment de freqüents epidèmies i d’altres calamitats entre les quals calia comptar el continuat estat de guerra. Fou la fundadora de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
Anna Maria Janer va ser beatificada el 8 d’octubrede 2011 a la Seu d’Urgell.
 

6 de gen. 2012

Sant Ramon de Penyafort i el miracle de la transfretació


De sant Ramon de Penyafort (1185-1275), sant històric català de gran influencia en el seu temps, es recorden diversos i ben variats miracles.
Sant Ramon va estar molt relacionat amb la cort del comte-rei Jaume I el Conqueridor del qual feia de conseller. Es recorda que, en una ocasió, el rei tenia una amistançada. Per allunyar-se de les xafarderies  i per no ser objecte de comentaris de la ciutat de Barcelona, va decidir retirar-se, ben acompanyat, a l’illa de Mallorca que ell mateix havia conquerit per a la corona. Entre el seguici, força nombrós, s’hi trobava el futur sant.
Poc temps després de l’estada a la idíl·lica illa mallorquina, sant Ramon de Penyafort es va trobar incòmode de ser còmplice de l’afer amorós del rei. Decidit a tornar a Barcelona, li va comunicar el seu propòsit a Jaume I per tal que li fos permès aquest desig. El rei no el va deixar marxar de cap manera. I per impedir que, per pròpia decisió, el sant fes escàpol, va prohibir a tot propietari de vaixell, nau marítima -i, fins i tot la menor de les embarcacions- que l’ajudés a creuar la Mediterrània. Explica Joan Amades que el sant “va tirar el seu mantell a l’aigua, damunt va plantar-hi la gaiata a tall d’arbre, féu servir la imatge del Sant Crist com de timó i amb el cordó es disposà a governar aquella nau tan fràgil.”. I segueix explicant el folklorista que “el sant va fer-se a la mar, i al cap de sis hores, segons unes versions, o de set, segons altres, va arribar a Barcelona “.
És a dir, que sant Ramon de Penyafort, a part de ser el patró dels juristes catalans, també podria ben ser-ho de la companyia Transmediterrània...

Font: Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol. 1, p. 444-445