31 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 31 de desembre al 7 de gener

31 de desembre de 1377
Els feligresos de Santa Maria de Corcó, Pere de Revallencs, Guillem d’Arquerons i Pere Arimany funden un benefici que manava celebrar 150 misses a l’altar de Sant Miquel.
31 de desembre de 1877
Es produeix un incendi a la capella del Santíssim del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu a l’extinció del qual participen molts veïns de la població.
31 de desembre de 1900
S’inaugura, al carrer dels Caputxins de Vic, la nova església i convent de les carmelites de la caritat fundades per santa Joaquim de Vedruna el 1826.
1 de gener de 1582
S’estableix la Confraria del Sant Nom de Jesús de la Seu de Manresa.
1 de gener de 1780
És beneïda pel bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana, l’església parroquial de Celrà un cop reformada.
1 de gener de 1958
Es beneeix la imatge de sant Eudald que es venera a l’església del col·legi de Pares Salesians de Ripoll.
2 de gener de 1340
Jaume de Besora, en la redacció del seu testament, funda una capellania amb dotació econòmica vinculada a l’església de Santa Maria de Besora.
3 de gener de 1112
El comte de Barcelona, Ramon Berenguer, i el bisbe Ramon Guillem consagren l'església de Santa Maria de Terrassa gairebé al mateix lloc on hi havia l'antiga catedral d'Ègara. A l'altar major s'hi dipositen les relíquies de sant Sever, sant Valentí i sant Julià.
3 de gener de 1809
Segons la tradició, el poble del Pont d’Armentera, va evitar l’ocupació de les tropes franceses gràcies al fet que els invasors van confondre uns teixits estesos al sol com si es tractés d’un nombrós exèrcit defensor.
3 de gener de 1921
És fundada l’Associació del Rosari Perpetu a la parròquia de Santa Maria de Mataró amb l’objectiu de distribuir i fomentar el rés del Rosari entre els seus associats
4 de gener del 941
Els esposos Auderis i Ermínia  fan donació d’un a peça de terra i una vinya “ad domum Sta. Maria vel ad suos servientes” situat al comtat de Berga en el lloc anomenat “serra de taxo”. Aquesta és la primera referència documental del monestir de Santa Maria de Serrateix
5 de gener de 1632
El bisbe de Vic Pere de Magarola, dóna quaranta dies d’indulgència als fidels que visitin el Santuari de Santa Maria del Coll els dies de la festivitat de la Verge entre d’altres diumenges i diades
5 de gener de 1900
A Manlleu se celebra la primera cavalcada de rebuda dels Reis de l’Orient. Fou organitzada per l’Associació Catalanista En Rafel de Casanova.
6 de gener de 1900
El bisbe de Barcelona Josep Morgades publica una pastoral recomanant l'ús de la llengua catalana en l'ensenyament del catecisme.
Bibliografia (cliqueu)

24 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 24 al 30 de desembre

24 de desembre de 1905
El cardenal Salvador Casañas de Barcelona quan sortia de la catedral de Barcelona va ser objecte, en els claustres, d'un atemptat del qual, afortunadament, va sortir il·lès.

26 de desembre de 1891
Es beneeixen dues campanes destinades a la restauració de l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Havien estat fabricades a l’obrador Barberí d’Olot i portaven gravades la medalla d’or que aquest obrador havia obtingut a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Aquestes campanes, com la resta de l’església, van ser destruïdes el 1936.

29 de desembre de 1392
Els consellers Ramon Sarta i Pere Rigolf signen contracte a l’escultor Pere Puig o Despuig de Barcelona per a la realització del retaule de l’altar major de la Seu de Manresa.

29 de desembre de 1883
Es col·loca la primera pedra del santuari de Puig-agut dedicat al Sagrat Cor amb la presencia del bisbe de Vic Josep Morgades i promogut per Ramon Madirolas.

30 de desembre de 1942
El Dr. Gregorio Modrego Casaus és nomenat bisbe de Barcelona.

Bibliografia (cliqueu)

17 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 17 al 23 de desembre

 18 de desembre de 1430
El patriarca Francesc Climent Çapera, arquebisbe de Barcelona ,mor en aquesta ciutat amb fama de sant.
19 de desembre 1660
Quan es removien els fonaments de l’altar de l’església de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) es va descobrir el cadàver d’una nena que va passar a ser venerada com la pastoreta que esmenta la llegenda de la troballa de la imatge mariana.
20 de desembre de 1970
S’inaugura l’església parroquial de la Mare de Déu de Lourdes de Vic
21 de desembre de 1849
Reunió fundacional de la delegació mataronina de la Congregació de la Bona Mort de Barcelona. Realitzava una processó, el Dimecres Sants, presidida per una imatge del Sant Crist de les Ànimes.
23 de desembre de 968
Frujà fa donació d’un alou que posseeix a Santa Maria de Manresa.
23 de desembre de 1637
Un grup de monges carmelites s’instal·la a la casa Berguedà de Vic, de forma provisional, fins que l’any 1646 passen al convent propi, a tocar del portal de Santa Eulàlia, fora muralles, de Vic
23 de desembre de 1966
L’Ajuntament de Manlleu acorda, després de consultar a les autoritats eclesiàstiques, de suspendre l’acompanyament de difunts des del domicili a l’església parroquial per no interrompre el trànsit creixent  pels carrers de la població com solia passar en aquests casos.
23 de desembre de 1989
 Benedicció de la imatge de la Mare de Déu del Roser, pel bisbe de Vic Josep M. Guix, que va passar a presidir la capella del Pedró dins la propietat del mas Bertrana del municipi de l’Esquirol (Osona)
Bibliografia (cliqueu)

13 de des. 2012

El darrer número d'El Far de Puig-agut ja és al carrer


Cliqueu damunt la il·lustració de portada i podreu llegir-ne els articles.

10 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 10 al 16 de desembre

10 de desembre de 1815
El gremi de ferrers, paletes i fusters de la ciutat de Terrassa acorden adquirir una bandera, lluint el seu patró sant Joan Baptista, com tenen les altres confraries.
11 de desembre de 1476
El Consell de la ciutat celebra, per primera vegada la festivitat de sant Pau de Narbona ja que es considera que aquest va ser el protector de la ciutat en avisar, un any abans i segons la llegenda, d’un atac militar.
11 de desembre de 1900
Se celebra la darrera processó dedicada a sant Pau de Narbona en record de la tradició que explicava com el sant havia avisat el Veguer de la ciutat quan s’acostava un atac militar.
11 de desembre de 1988
És canonitzada la beata Maria Rosa Molas, fundadora de les Germanes de la Consolació, per Joan Pau II.
13 de desembre de 1569
Es posa la primera pedra per al seminari de formació de religiosos de Vic.
14 de desembre de 1417
Es registra un cobrament de part de l’argenter Francesc Artau per a la realització d’una creu d’argent per a l’església de Sant Pere de Besalú.
14 de desembre de 1612
Processó per demanar aigua al santuari de la Mare de Déu de la Gleva.
15 de desembre de 1821
La parròquia de Santa Maria de Sorba recorre a sant Eudald a causa de la sequera mitjançant rogatives publiques.
16 de desembre de 1350
Mitjançant una ordenança del rei Pere el Cerimoniós, s’estableix que la documentació generada a la seva Cort i a tot el Principat i al regne d’Aragó havien de ser datats per l’any de la Nativitat (25 de desembre); la norma, al regne de València ni es va establir fins l’any 1358. Aquest costum va perdurar fins a principi del segle XVIII.
Bibliografia (cliqueu)

8 de des. 2012

Ah Maria...! Sense pecat fou concebuda

Fins fa uns anys, quan no calia tancar les portes amb clau, era habitual obrir la porta i exclamar: "Ah Maria...!" Des de dins de la llar se solia respondre, com indici de permissió del pas un "Sens pecat fou concebuda!". Aquesta salutació, ara en desús, ens recorda com era d profunda la devoció per la Immaculada Concepció i que, aquesta, tenia arrels ben profundes en la nostra societat.
La festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu és una data celebrada, a Catalunya, des de fa segles. Tot i que aquest dogma no va ser aprovat oficialment per l’Església catòlica fins al 1854, l’antiguitat de la devoció a aquesta figura mariana és constatable en moltes i diverses manifestacions populars festives i artístiques.
La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la Immaculada Concepció com la “doctrina segons la qual, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda (1). És a dir, en paraules de Salvador Alsius, que “la Mare de Déu va ser concebuda excepcionalment sense el pecat original amb què neixen tots els humans, des d’Adam i Eva (2)” i que va ser el comès per aquests dos suposats pares de la humanitat, segons el mateix autor, “en menjar la fruita prohibida de l’arbre de la ciència del bé i del mal (3)”. O sigui, que pel destí que per desig diví li esperava a Maria, aquesta havia de ser forçosament lliure de pecat.
El jesuïta Pere de Ribadeneyra (1527 – 1611), en la seva obra hagiogràfica Flos sanctorum escrita a finals del segle XVI, descriu detingudament aquesta creença en dir que “la Virgen fue exempta, y libre; de manera que aunque fue hija de Adán, no incurrió en el pecado original, como incurren, todos los que el curso natural son hijos, y descendientes de Adán (4)” i, més endavant, descriu que “aunque esta gloriosa Virgen, mirandola como hija de Adán, y concebida por via natural de san Joachin, y Santa Ana, sus Padres, havia de contraher el pecado original, y caer en los daños, que de él se siguen, como todos los otros hijos de Adán; pero no cayó, y fué preservada, y prevenida con la gracia sobreabundante del Señor, que ‘ab aeterno’ la havia predestinado para Madre suya, y con singular privilegio la eximió de aquella ley general, que comprehendia à todo el Linage Humano: porque asi convenia à la excelencia, y dignidad de tal Hijo, y de tal Madre; lo cual se hizo de esta manera (5)”.
Tot i l’arrelada que estava la idea sobre la concepció de Maria, no va ser fins al 1854 que el papa Pius IX la va instituir i definir com a dogma de fe mitjançant la butlla ‘Ineffabilis Deus’. En aquest document es diu: “...declarem, pronunciem i definim que la doctrina que defensa que la Felicíssim Verge Maria en el primer instant de la seva concepció fou, per singular privilegi de Déu Omnipotent, en previsió dels mèrits de Crist Jesús, Salvador del gènere humà, preservada immune de tota taca de culpa original, ha sigut revelada per Déu i per tant ha d’ésser fermament i constantment creguda de tots els fidels (6)”.
La festa de la Immaculada però, se celebrava des de feia segles. Pere de Ribadeneyra, en descriure la diada del 8 de desembre, destaca l’antiguitat de la celebració, quan diu que “porque fue el principio de todas las fiestas, y en la que despues de su eterna predestinación se pusieron los fundamentos de este Templo Divino, y se comenzó à aparejar la Casa, en que havia de morar el Señor; y esta fue una grande obra, y todas las cosas, que concurren en ella, son grandes” i, més endavant, segueix dient, tot fent-se una pregunta: “con quanta mas razon devemos creer, que la Immaculada Concepción de la Virgen Sacratíssima, que es el fundamento de sus fiestas, está llena de mysteriors, y prodigios divinos? (7)”. El primer lloc en ser festejada va ser al sud d’Itàlia, ja al segle IX, i va passar a Anglaterra el segle XI però no va ser acceptada per Roma fins al 1476 (8).
Segons Sebastià Janeras i Eulàlia Duran “a la corona catalano-aragonesa, aquesta creença fou defensada sempre oficialment pels reis” i indiquen que “el 1333 Alfons II fundà una confraria sota l’advocació d’aquest misteri”; més endavant, assenyalen que un decret reial de 1394 “establí la celebració solemne de la festa –ja tradicional en algunes poblacions- en tota la corona, i que prohibia la predicació contra el misteri, tot imposant la pena d’exili als contraventors (9)”.
Per aquesta gran significació, la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció va ser molt festejat a lesp oblacions catalanes; així ho explica el manlleuenc Domènec Torrent i Garriga en referència a la seva població: “en 1855, con motivo de la declaración dogmática de la Inmaculada Concepción de María Santísima se celebraron en Manlleu grandes fiestas cívico-religiosas” i proclama que “quizás ninguna problación del llano [Plana de Vic] se distinguió en tan alto grado sobre el particular (10)”.
L’antiga devoció per la Inmaculada Concepció és fàcilment verificable en la majoria de poblacions del nostre entorn. En diverses llindes de cases construïdes entre segles XVII i XIX es pot llegir, a manera de salutació, les paraules “Ave Maria Puríssima sens pecat concebida” o una frase per l’estil, en català o castellà. Un exemple és la llinda d’una balconada del carrer de la Cavalleria de Manlleu que conté el text “Sois concebida sin pecado original” i que duu la data de 1853 [vegeu imatge inferior], precisament un any abans que l’Església proclamés el dogma de la Immaculada. D’aquestes paraules de, Jèp de Montoya, Xavier Pedrals i Joan Soler que expliquen que “la devoció popular va convertir el dogma en fórmula habitual de salutació: “Ave Maria Puríssima” –reduït sovint a un “A Maria!”-, al qual es responia amb un “sens pecat fou concebuda”, mostra de fins a quin puntera assumit per simple memorització un dogma difícil de comprendre (11)”. De la mateixa manera que hi ha l’escrit a les llindes, també es poden veure algunes representacions escultòriques situades en fornícules, veritables capelletes de carrer” com la imatge del l’antiga plaça del Pou manlleuenca, ara de Crist Rei, davant mateix del temple parroquial de Santa Maria; segons Torrent i Garriga es va col·locar a la façana de la Casa del Comú, primer Ajuntament, de la població el 1690 (12) [vegeu imatge superior].
Heus aquí com aquesta diada [en podeu llegir més informació a l’article de Manel Carrera sobre el sentit de la festa i sobre les celebracions que es fan a Catalunya al web de festes.org], tan celebrada en èpoques passades, ha esdevingut, juntament el pont festiu que sol suposar empalmar amb la diada commemorativa de la Constitució espanyola de 1978, en el primer tast de les vacances nadalenques.

Notes:
1 “Concepció, Immaculada”. Janeras, Sebastià; Duran, Eulàlia. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 47
2 “Immaculada Concepció”. Dins: Alsius, Salvador. Hem perdut l'oremus: petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona La Campana 1999, p. 133
3 “Pecat original”. Dins: Alsius. Hem perdut…, Íbid, p. 210
4 Ribadeneyra, Pere de. Flos sanctorum de las vidas de los santos, vol. 3. Barcelona : Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790, p. 577
5 Ribadeneyra, Flos sanctorum..., Íbid, p. 578
6 Traducció apareguda a: “Fa més d’un segle”. Dins: Hoja Dominical. Manlleu : Parroquia de Santa Maria de Manlleu, any XXIX, núm. 1436, 8 de desembre de 1956.
7 Ribadeneyra, Pere de. Flos sanctorum de las vidas de los santos, vol. 3. Barcelona : Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790, p. 577
8 “Concepció, Immaculada”. Janeras, Sebastià; Duran, Eulàlia. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 48
9 Íbid.
10 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Imprenta y Libreria de Ramon Anglada , 1893, p. 109
11 Montoya, Jèp de; Pedrals, Xavier; Soler, Joan. “Hivern i Nadal Sant Nicolau.”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 127
12 Torrent, Manlleu,... Íbid, p. 168

3 de des. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 3 al 9 de desembre

3 de desembre de 1936
El Dr. Manuel Irurita, bisbe de Barcelona —segons la versió més versemblant— va ser afusellat al cementiri de Montcada.
4 de desembre  de 1854
A l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès se celebra un ofici en record dels difunts de l’epidèmia del còlera al qual van assistir més de sis-centes persones.
4 de desembre  de 1931
Es comença a editar la revista Flama de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
4 de desembre  de 1971
El Dr. Narcís Jubany és nomenat arquebisbe de Barcelona.
5 de desembre de 1806
S’estrena el cor nou en el presbiteri de l’església de Santa Maria de Serrateix.
6 de desembre del 857
Els habitants de Campelles lliuren l'església que han edificat en honor a sant Climent per tal que el bisbe Guisad d'Urgell en faci la consagració
6 de desembre de 1298
En aquesta data, segons la tradició recollida per Mossèn Pau Parassols, arriben a Torelló de la mà d’Arnau de Colomer, les relíquies de sant Fortià, un dels nens Innocents morts per Herodes.
6 de desembre de 1752
Processó de pregàries organitzada pels caputxins de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva.
7 de desembre de 1851
És declarada la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de l’Escola de Música de Terrassa a proposta del mestre Bartomeu Blanch.
7 de desembre de 1945
Nova consagració del temple reconstruït de Santa Maria de Manlleu que havia estat destruït per la Guerra Civil Espanyola.
8 de desembre del 857
Els habitants de Saldes lliuren l'església que han edificat en honor a sant Martí al bisbe Guisad d'Urgell per tal que en faci la consagració.
8 de desembre de 1281
Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, va decretar dia de precepte la festa de la Puríssima en el bisbat.
8 de desembre de 1850
Antoni Maria Claret, futur sant, funda la Confraria del Puríssim Cor de Maria  a l’altar del Roser de l’església de Santa Maria de Barcelona.
8 de desembre de 1886
És beneïda la imatge del Sagrat Cor  venerada al santuari de Puig-agut de Manlleu.
8 de desembre de 1886
e Coincidint amb la benedicció de la imatge del Sagrat Cor venerada a Puig-agut, el nen del mas Martorell, Andreu Pujol, de 10 anys, és guarit d’un tumor cancerós a la cavitat abdominal.
8 de desembre de 1944
El bisbe de Vic Joan Perelló beneeix les noves campanes del temple de Santa Maria de Corcó. La major, anomenada Santa Maria, fa 800 kg; la mitjana, anomenada Montserrat, fa  80 Kg; i la petita, la Joana, 40 kg.
Bibliografia (cliqueu)

26 de nov. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 26 de novembre al 2 de desembre

26 de novembre de 1611
El vicari general de la diòcesi de Vic, Enric Alemany, concedeix a Lluís Descatllar el permís per enterrar els seus familiars dins la capella de Santa Bàrbara del castell de Montesquiu.
26 de novembre de 1627
Processó dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà)per demanar aigua.
26 de novembre de 1724
El bisbe de Vic, Ramon de Marimon, reclama la realització, a l’escultor Joan Sunyer, del retaule de la capella del Santíssim Sagrament de la Seu de Manresa, promogut per la confraria de la Minerva i que feia 9 anys que s’havia encomanat.
27 de novembre de 1832
És exposada la Sagrada Forma del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses a causa d’un excés de pluja.
28 de novembre de 1686
En la seva visita pastoral a Alpens, el bisbe de Vic Antoni Pascual, dóna compte de com cal anar a les processons, especialment, en els casos dels principals llinatges familiars del lloc, els Graells i el Vila. Igualment manifesta que cal l’assistència de la població.
29 de novembre de 1482
Les principals autoritats de Barcelona fan una processó fins al santuari de la Mare de Déu de la Pietat de la ciutat en sentit de rogativa a causa d’una epidèmia de pesta obsequiant-la amb un ciri d’un dit de gruix i d’una llargada com el perímetres dels murs de la ciutat. Un cop partida en múltiples trossos, aquests ers van fer cremar dia i nit davant la imatge mariana fins que la ciutat es va veure deslliurada del mal.
29 de novembre de 1820
El bisbe de Vic, Ramon Strauch decreta que el vicari perpetu de Santa Maria de Manlleu passés a tenir la dignitat de rector, essent el primer i consolidant aquest càrrec a la parròquia.

30 de novembre de 1986
Celebració de les festes del centenari del santuari de Puig-agut moment en el qual són col·locades les tres creus a la confluència exacta dels termes municipals de Manlleu, Torelló i l’Esquirol.

30 de novembre de 1992
A la Cúria arquebisbal de Barcelona, presidida per Mons. Ricard Maria Carles, és constituït el tribunal per la causa de beatificació de Mn. Josep Guardiet i Pujol, que havia nascut a Manlleu l’any 1879 i havia estat assassinat el 1936.
Bibliografia (cliqueu)

19 de nov. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 19 al 25 de novembre

19 de novembre de 1530
Se signa el contracte pel qual el mestre de Cases Pere del Quer es compromet a fer dues capelles de 24 pams de quadre, amb voltes cobertes de nerviacions de pedra picada amb una sola clau de volta amb una imatge esculpida en cadascuna a l’església de Vilalleons , al municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona)
19 de novembre de 1655
Processó dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic al santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Masies de Voltregà) després de set mesos de no ploure i ho va fer els dies següents
19 de novembre de 1707
S’extreu un os del cos de santa Amància per lliurar-lo com a relíquia a l’església del convent de Santa Teresa de Vic
20 de novembre de 1896
D’aquesta data és la carta del poeta  Mn. Jacint Verdaguer a Joan Bta. Güell on esmenta uns goigs dedicats a sant Pere Pescador, ermita situada al paratge de les Gorgues i que havien construït dels pescadors manlleuencs  el 1893. Actualment es troba sota les aigües de l’embassament de Sau.
21 de novembre de 1694
Es porta a terme la translació del cos de sant Bernat Calbó a la seva capella dins la catedral de Vic
21 de novembre de 1875
A la catedral de Barcelona es canta un solemne Tedeum d’acció de gràcies per la pacificació de Catalunya un cop acabada la tercera i última guerra carlina.
21 de novembre de 1999
Canonització del beat Jaume Hilari, germà de les Escoles Cristianes de La Salle, per Joan Pau II. Es tracta del primer religiós català mort al principi de la Guerra Civil en ser beatificat i canonitzat

22 de novembre de 1545
El rector i els obrers de Sant Pere de Torelló signen un contracte amb Bernat Courer per tal que faci un contrapès i adeqüi la campana, per fer-la sonar correctament, del santuari de Santa Maria de Bellmunt

22 de novembre de 1711
Per primera vegada, és esmentat un altar dedicat a les santes Juliana i Semproniana a l’església parroquial de Santa Maria de Mataró
23 de novembre de 1624
Beatificació de Francesc de Borja, duc de Gandia i tercer general dels jesuïtes, per Urbà VIII
23 de novembre de 1642
A causa de la Guerra dels Segadors, es retornen les relíquies de sant Sever al monestir de Sant Cugat del Vallès des de Sant Pere de les Puel·les on havien estat dutes des de la catedral de Barcelona. Són col·locades darrere l’altar major juntament amb les de sant Cugat i les de les dues deixebles d’aquest, santes Juliana i Semproniana
24 de novembre de 1358
Ramon Saera fa testament  i deixa un frontal de seda brodat destinat a l’altar major de la nova construcció de l’església de Santa Maria de Manresa
24 de novembre de 1687
El bisbe de Vic Antoni Pasqual visita el santuari de la Mare de Déu de Puig-l’agulla (Sant Julià de Vilatorta) i mana fer emblanquinar les parets per esborrar els noms que hi havia escrits així com concedeix 40 dies d’indulgència a tothom que hi resi un parenostre i una avemaria
25 de novembre de 1984
Beatificació de Josep Manyanet, fundador dels Fills i de les Filles de la Sagrada Família, per Joan Pau II
25 de novembre de 2001
Canonització de la beata Paula Montal, fundadora de les Escolàpies, per Joan Pau II

Bibliografia (cliqueu)

12 de nov. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: 12 al 18 de novembre

12 de novembre de 1797
El Dr. Marià Pou fa testament tot deixant mil lliures per aixecar un altar en honor del prevere Josep Oriol, quan aquest fos declarat beat, a l’església de Santa Maria de Mataró
13 de novembre de 1393
Col·locació, al cloquer de la catedral de Barcelona, de la campana Honorata que marcava les hores a la ciutat. L’any 1717 va ser esquarterada per ordre de Felip V com a càstig per haver tocat a sometent contra les seves tropes.
13 de novembre de 1738
Se celebra el concili provincial de Tarragona, presidit per l’arquebisbe de Pere de Copons, en el qual  es fa menció de la devoció al Sagrat Cor de Jesús
17 de novembre de 833
El prevere Servusdei i els habitants del castell de Lillet restauren i doten les esglésies posades sota l'advocació de santa Maria, sant Pere i sant Joan (Santa Maria de Lillet)
18 de novembre de 860
El rei franc Carles el Calb confirma les possessions del monestir d’Amer entre les quals hi ha un alou del Coll a Osor. S’interpreta que aquesta és la primera referència documental del futur Santuari de la Mare de Déu del Coll
18 de novembre de 1058
Solemne consagració de la catedral de Barcelona amb la presència del comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis.
18 de novembre de 1130
L’arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Oleguer, assisteix al concili de Clermont.
18 de novembre de 1716
Les relíquies de sant Fortià són invocades pel perill d’aiguats

Bibliografia (cliqueu)

11 de nov. 2012

Demà se celebra la festivitat dels Sants Màrtirs de Mura (Bages)

El 12 de novembre reben culte especial i homenatge els Sants Màrtirs de Mura. Les relíquies d’aquests són resguardades en una arqueta de fusta serrada, tallada, clavada i policromada. En les seves cares hi ha les figures idealitzades dels sants.
En el seu interior conté tres caixes menors amb les relíquies de catorze sants, suposadament màrtirs, portats des de Roma l’any 1680. Els seus noms són Just, Olimpi, Honorat, Leo, Paulina, Benedicta, Desideri, Columbo, Climent, Pròsper, Desideri, Reparat, Donat i Benigna.
L’any següent a la seva arribada, el 23 d’abril 1681, essent invocats pel poble de Mura, van acabar amb una greu sequera i foren designats copatrons juntament amb el titular de la parròquia, sant Martí.

Les mides de la caixa són: 45 cm de llargada, 30 cm d’amplada, 52 cm d’alçada (inclosa la tapa de quatre vessants) i un acabat de fusta tallada, de 9,5 cm, en forma vegetal a la part superior. A cadascuna de les dues cares majors, hi ha les representacions a cos sencer de tres dels sants i dos a cadascuna de les cares menors; als quatre vessants de la coberta hi ha representats la resta dels quatre sants, de mig cos, dins una màndorla formada per la decoració vegetal de la fusta tallada. Els únics dos peus de fusta que conserva tenen, com se sol trobar en aquestes peces, la forma d’urpes felines.
Podeu veure dues edicions de goigs (1 i 2)  dedicats als Sants Màrtirs de Mura al bloc Bibliogoigs.
Bibliografia:
Arimany, Joan. “Arquetes reliquiari barroques i hagiografia al Bisbat de Vic”, Taüll, núm. 34, p. 33-34 (revista del Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l’Art Sagrat de Catalunya (SICPAS)
Ballbé, M.  Aportació històrica de Mura: pagesos, menestrals i tradicions. Moià: Ajuntament de Mura, 2001, p. 139-141

8 de nov. 2012

Fa 150 anys que es va instituir la Fira de Sant Martí (i II)

Venent bestiar boví, entre el canal
 i el riu, prop del pont de can Molas
(AMMA. Fons fotogràfic l’Abans.
Família Josep Masnou Salarich)
L’any 1862, fa justament 150 anys, l’Ajuntament de Manlleu va instituir l’anomenada Fira de Sant Martí. Prenia aquest nom per escaure’s en dates properes a la festivitat d’aquest sant, però en realitat  es  celebrava el 8 de novembre. Durant un segle va ser l’esdeveniment comercial, especialment dedicat al bestiar boví, amb més atractiu per a les transaccions econòmiques,  fet que li va donar el sobrenom de la fira dels vedells.
El calendari firal de Manlleu va arribar a tenir quatre fires. Les dues primeres a ser celebrades foren la de Reis (6 de gener) i la de Sant Agustí (28 d’agost) que havien estat concedides per Ferran VI, el 10 de desembre de 1751 (1), entre els privilegis concedits a Manlleu per la postura de la població davant la Guerra de Successió. Durant un temps, també es va celebrar  la fira del 29 d’abril, anomenada Fira Nova o d‘en Weyler. Aquesta darrera prenia el nom del general Valerià Weyler i Nicolau que havia estat nomenat, a la primera dècada del segle XX, fill adoptiu de la vila per l’amistat que mantenia amb un dels prohoms de la població.
El passeig del Ter ple
de gom a gom per la fira de bestiar
(AMMA. Fons fotogràfic l’Abans.
Família Josep Masnou Salarich)
La Fira de Tardor, estrenada el 1862, prenia vida arran de l’acord del plenari del consistori manlleuenc del 4 de setembre de 1862 (2). Aquest document, preservat a l’Arxiu Municipal, ajuda a desfer un error històric i, especialment, expressa la raó concreta per la qual s’instituïa l’activitat firal. Des de Domènec Torrent i Garriga que, el 1893, esmentava que la creació de la Fira es devia a l’alcaldia de Francesc Xipell (3) s’ha anat perpetuant l’associació d’aquest alcalde amb el fet. En canvi, la documentació oficial deixa ben clar que, en aquell moment, l’alcalde era Josep Benet, que ho era des de l’any 1859 i ho va ser fins al 1863. Segurament, la memòria va trair el notari Torrent  en el seu exercici d’historiador.
Tant o més interessant és constatar allò que es desprèn de les paraules transcrites del mateix plenari consistorial.
Per una banda, l’Ajuntament constatava que la indústria del cotó estava prenent una gran empenta en aquells anys i que, aquest fet, anava relegant la pagesia com a motor econòmic de la població. En aquest context es veia molt adequat estimular el sector ramader amb la iniciativa firal.
Per altra banda, en l’elecció de la data del 8 de novembre hi havia una raó ben pràctica: a Vic se celebrava una fira de les mateixes característiques el dia 11 (en aquest cas la mateixa diada de Sant Martí) i els dies abans, el pont de can Moles era un pas sobre el riu Ter molt utilitzat per al pas de ramats de vedells i mules, especialment. Als polítics manlleuencs els devia semblar una oportunitat excel·lent per aprofitar aquesta presència de bestiar en els carrers de la localitat per avançar-se, si així era possible, a les transaccions que s’haurien fet tres dies després a Vic. Per altra banda, la immediata inauguració de la carretera que anava de Vic a Torelló, estrenada el 1864, havia d’afavorir, a ulls del consistori, el trànsit de bestiar.
És així com, el 8 de novembre de 1862, Manlleu passava a tenir una nova fira que ben aviat va prendre una gran empenta i ressò social. L’any 1893, Domènec Torrent afirmava que les fires manlleuenques “totes són molt concorregudes, especialment la del  8 de novembre, en la qual assisteixen ramaders i comerciants de molts punts de la província i de fora, i es calcula que es fan transaccions per valor de més de 150.000 pessetes (4)”. És a dir, el que ara serien poc més de 900 euros!
En les fires de finals del segle XIX, el bestiar es distribuïa pels carrers i zones properes al Canal Industrial i al riu Ter. El boví se situava a la mateixa ribera del Ter, el cavallí al carrer de Vendrell, el porquí al carrer de Sant Martí (5). 
Les cròniques periodístiques d’aquells anys destacaven el caràcter comercial i l’oportunitat que suposava per als ramaders fer bons negocis. El 1897, per exemple, el bestiar boví  de bona qualitat no va ser suficient per satisfer la demanda i les transaccions van arribar a unes 70.000 pessetes, uns 420 € d’ara (6).
En la dècada de 1930 semblava que, malgrat mantenir un bon nivell de tractes comercials, donava el baix com passava en la resta de certàmens d’aquest tipus. Aquest fet va comportar que el setmanari Manlleu afirmés que “d’uns anys ençà, les fires no tenen aquell escaient tòpic [sic] que solien tenir anys anteriors, la qual cosa prova com es van perdent els costums de l’antigor”(7).
Després de la Guerra Civil, la Fira de Sant Martí es va seguir celebrant, però la seva empenta va anar minvant. El quinzenal Comarca, el 1956, deia que  “veiem com les fires caduquen cada dia més, salvant-se només algunes de major prestigi com la Fira de Reis i la de Sant Martí”(8). De fet, aquestes dues són les que van arribar a la dècada de 1960.
La darrera referència que trobem sobre la Fira de Sant Martí és de l’any 1961 quan ja mostrava evidents mostres de decaïment. És molt possible que aquest fos el darrer any a fer-se. Curiosament,

Agraïment: vull expressar el meu agraïment a Empar Costa i Fina Casacuberta de l’Arxiu Municipal de Manlleu per la seva col·laboració en la documentació d’aquest article.

Article publicat a Diari de Manlleu del 7 de novembre de 2012, pàg. 3

Notes:
1 AMMA. Llibre de Privilegis, doc. 24
2 AMMA. Llibre d’actes 1856-1877, Governació 2 (acta de la sessió del 4 de setembre de 1862)
3 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imprenta y Libreria de Ramón Anglada, 1893, p. 204
4 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su... [op. cit]
5 Torrent. Domènec. Manlleu, croquis para su... [op. cit]
6 El Ter, núm. 50, 18 de novembre de 1899, p. 3
7 Manlleu, núm. 49, 8 de novembre de 1930, [s.p.]
8 Comarca. Núm. 7, 8 de setembre de 1956, p. 3

7 de nov. 2012

Fa 150 anys que es va instituir la Fira de Sant Martí de Manlleu (I)

Avui, a Diari de Manlleu, però demà podreu llegir l'article en aquest bloc.

5 de nov. 2012

Efemèrides de la religiositat popular catalana: del 5 a l’11 de novembre

5 de novembre de 1950              
És consagrat l’altar major de l’església parroquial de Santa Maria de Manlleu després de la reconstrucció del temple incendiat a l’inici de la Guerra Civil
6 de novembre de 978 
Les relíquies de sant Eudald arriben a Ripoll de la mà de dos monjos que les havien obtingut “pietosament” d’Acs dels Termes
6 de novembre de 1614              
S’inicien les obres de recerca de relíquies santes al subsòl de les esglésies de Càller (Sardenya) –aleshores integrada a la Corona d’Aragó- sota la inspiració de l’arquebisbe Francisco de Esquivel
6 de novembre de 1658              
Com solia ser habitual en aquesta data, a Ripoll se celebra una solemne i esplendorosa processó dedicada a sant Eudald. Aquesta manifestació commemorava la data de l’arribada de les relíquies a la vila.
7 de novembre de 1898              
Se celebra el sisè centenari de l’arribada de les relíquies de sant Fortià promogut pel bisbe de Vic, Josep Morgades amb actes des del 29 d’octubre i durant un mes
7 de novembre de 1982              
El papa Joan Pau II visita Montserrat i Barcelona en el primer viatge d’un pontífex a Catalunya
7 de novembre de 2010              
El papa Benet XVI consagra la basílica de la Sagrada Família de Barcelona
8 de novembre de 906 
Consagració del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu pel bisbe Idalguer de Vic
9 de novembre de 1598              
El canonge de Vic, Antoni Joan Masmitjà, reconeix la Forma Sagrada del front de Crucificat del Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses
11 de novembre de 1448            
El Consell de Vic institueix la festa de sant Just (28 de maig) en agraïment per haver salvat la ciutat dels estralls del terratrèmol que hi havia hagut la nit del 24 al 25 de maig anterior. Per la proximitat amb la festivitat del sant (28 de maig) es va creure que havia estat aquest el protector
Bibliografia (cliqueu)