6 de nov. 2011

Ripoll recorda sant Eudald tot reivindicant un museu per al monestir

Aquest dissabte, 5 de novembre de 2011, s’ha celebrat a Ripoll la taula rodona "Enigmes, mites i realitats. Tresors de l'urna: reliquiari de Sant Eudald" organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Aquesta acte va ser presidit per Jeroni Marín, conseller comarcal i delegat de la subàrea de Cultura i van participar com a ponents Elisenda Vives, antropòloga i historiadora medievalista , Antoni Llagostera, president de l’entitat organitzadora, Joan Sirvent, membre de la Junta d’Obra de Sant Eudald, i Eudald Maideu, membre del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.


Les diverses intervencions van tractar del reliquiari de sant Eudald i, en paraules d’Eudald Maideu, els dos tresors que conté: les relíquies del sant i un xal aràbic, conegut com ‘humeral de sant Eudald. Precisament, la intenció de dur aquesta peça des del Museu Etnogràfic, on és actualment, al monestir per ser mostrat al costat de reliquiari, ha impulsat la reivindicació d’un museu del monestir. que va actuar de moderador. Es va excusar la presencia de Jordi Mascarella i de Aziz Taha. L’acte se celebrava la vigília de l’antiga festa anomenada ‘Sant Eudald petit’ en commemoració del dia de l’arribada de les relíquies a Ripoll.

El mateix Maideu va recordar la darrera obertura (d’un mínim de 7 que es recorden) del reliquiari. Aquesta va tenir lloc a finals de 1979 i va comptar amb la presència de 14 persones. Aleshores es va descobrir la tela que actualment és objecte de debat.

L’antropòloga Elisenda Vives, que va participar en l’anàlisi de les restes observades dins l’urna. En aquesta hi havia diversos ossos de diferents parts de l’esquelet humà de dos individus així com alguna peça d’animal. Vives va intentar ‘llegir’ les restes partint de la narració llegendària del martiri de sant Eudald; així mateix, va relacionar el fet que hi haguessin fragments ossis de dues persones per la tradició que afegeix sant Maximià o Maximi. També va concloure que les relíquies dipositades a Ripoll des del segle X no tenen res a veure amb les del suposat màrtir enterrat a Santa Maria de Sorba.

Antoni Llagostera, per la seva banda, va assenyalar que sant Eudald sempre ha estat un ‘sant’ polèmic per la diversitat de versions sobre la seva biografia i lloc de martiri així com l’existència de diversos sants amb el mateix nom. En qualsevol cas, va remetre a la versió de l’abat Pròsper Authier que va escriure l’obra Études historiques et religieuses sur le pays de la haute vallée de l'Ariège en la qual tracta de Saint Udaut. Llagostera va contextualitzar l’arribada de les relíquies a Ripoll en un moment en què el monestir de Sant Joan de les Abadesses, també creat pel comte Guifré, prenia volada per les deixes comtals que es feien a la filla del comte que era l’abadessa. L’obtenció de les relíquies, va dir, “no va ser una casualitat”.

Finalment, Joan Sirvent, testimoni ocular de la darrer obertura del reliquiari va explicar com a l’interior s’hi van trobar dues bosses, una amb les restes òssies, i al costat hi havia un “mutxoc” de tela rebregat que va resultar ser el conegut ‘humeral’ que, en algun moment s’havia interpretat com part d’una casulla.

Finalment, Maideu va apuntar la possibilitat que aquesta peça fos col·locada el 1874 en l’inspecció realitzada per ordre del bisbe Josep Morgades. Igualment, va aportar l’estudi que va fer Aziz Taha fa poc temps i que va determinar que es tractava d’un ‘almaizar’ medieval d’origen, possiblement andalusí, on es poden llegir uns textos aràbics relacionats amb l’Alcorà de lloança i precs a Déu.

Aquesta darrera intervenció va tancar-se amb unes conclusions. En aquestes, es declarava que, de cap manera, es volia interferir en la devoció en sant Eudald però sí que hi havia la voluntat d’aportar a la llum pública les darreres descobertes sobre el reliquiari. Per altra banda, es destacava la necessitat d’un museu dedicat al monestir ripollès en el qual, en tot cas, podria conservar-se la tela esmentada anteriorment però no a la capella com ara es pretén fer. Igualment, es plantejava el dubte sobre l’idoneïtat d’exposar un objecte amb simbologia clarament musulmana en un temple cristià.