22 de maig 2011

Nova capelleta de carrer dedicada a santa Rita

El fenomen arquitectònic i de devoció de les capelletes de carrer és ben viu. Des de fa aproximadament un any, Manlleu disposa d’un nou element d’aquest tipus. Es troba a l’avinguda Diputació, 38. En aquest cas és dedicat a santa Rita de Càssia, advocació que fins ara no estava representada a les façanes de la població.
Segons el veïnat, és un costum del propietari de l’edifici el fet d’ubicar una imatge dedicada a aquesta santa en els seus diferents immobles situats en diversos llocs de la comarca. Aquest cas representaria, per tant, un nou tipus d’intencionalitat a l’hora d’estudiar aquests exemples de religiositat popular. Els residents a l’edifici no tindrien, com ha estat generalment, una intervenció directa en la seva col·locació.
Santa Rita, que era italiana i duia el nom secular de Margarida Manzini (1381-1457), es va fer religiosa després d’un tempestuós matrimoni forçat i de tenir dos fills. Mort el marit, de forma violenta, i els fills, a causa de la pesta, va ingressar al convent de les agustinianes de Càssia. Allà va estar marcada per un estigma al seu front que apareix en les seves representacions iconogràfiques (1).
A casa nostra, santa Rita de Càssia és una figura venerada, més aviat, en temps moderns. La seva especialitat, prou genèrica i generosa, l’ha convertida en patrona dels impossibles. Aquesta fama li prové, com explica Joan Amades, de quan en el seu llit de mort i en ple gener, va demanar per darrer desig poder olorar una rosa i menjar figues. Totalment impensable per aquell moment de l’any, les seves germanes de convent van fer cas a Rita i es van trobar, al mateix hort cenobial, un roser florit i una figuera carregada de fruits (2).
La ciutat de Barcelona celebra la festa de santa Rita de forma esplèndida. Cada 22 de maig, la placeta que hi ha davant l’espaiosa església de Sant Agustí esdevé un mercat de parades flors, concretament roses, que tenen un objectiu comú: anar a parar als peus de la imatge de santa Rita, que es venera dins el temple. Una munió de gent, especialment dones, s’apropen amb un pomell a la mà o amb una espelma que oferiran a la santa. A les hores de missa es fa silenci i espera continguda. En el moment de la benedicció de les roses, les mans amb els ramells als dits s’alcen per amarar-los de l’aigua consagrada. Quan el pas és obert, amb pressa pietosa i amb delit devot, les flors van a peus de l’escultura que recorda la santa de Càssia. A mesura que passen les hores, el munt de roses es va fent més gran mentre que les espelmes i ciris, també en gran nombre, espurnegen al seu voltant.


(Text publicat a: Full dominical. Parròquies Manlleu, núm. 4100, 22 de maig de 2011)

Il·lustracions:
Superior.- Capelleta dedicada a santa Rita situada a l’avinguda Diputació de Manlleu. Joan Arimany
Inferior.- Altar de Santa Rita de l’església de Sant Agustí del Raval de Barcelona. Joan Arimany

Bibliografia:
1 Costa, Roger. El gran llibre dels sants. Badalona: Ara Llibres, 2007, p.142 - 143
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l ‘any. Barcelona: Salvat, 1952, vol. 3, p. 655