20 d’abr. 2011

La Santa Faç o el ‘veritable’ rostre de Jesús

Les representacions iconogràfiques del major símbol dels cristians, la imatge de Jesucrist, ha comptat amb diverses formes. La més habitual sol ser la del Crist crucificat, en referència al darrer episodi de la seva vida terrenal, però n’hi ha d’altres que la tradició ha convertit en elements i objectes de devoció ben especial. A part del controvertit Sant Sudari de Torí o del d’Oviedo (relacionats amb l’enterrament de Jesús), la Mandylion d’Edessa i d’altres relacionades amb l’anomenada Santa Faç.
Tot i que els evangelis no esmenten el fet, durant el recorregut de Jesús carregat amb la creu cap al Calvari, una dona es va atansar al rostre ensangonat i suat de Nostre Senyor i el va eixugar amb el seu vel. Per un efecte miraculós, la imatge de la cara va quedar impresa a la tela. La dona, segons l’imaginari col·lectiu desenvolupat a l’edat mitjana, va ser anomenada Verònica. Aquest nom no sembla gens gratuït i se li ha atribuït l’origen en la idea de la Vera Icon, “Imatge veritable”. Malgrat la que el fet no devia succeir, aquest s’ha incorporat a la litúrgia cristiana en la sisena estació del Viacrucis.
A l’època medieval van multiplicar-se aquesta tipologia de relíquies i una d’aquestes, la que s’atribueix al suposat episodi de Verònica, va anar a parar a Sant Pere de Roma. Allà va començar a ser venerada en el marc de les representacions de la Passió i en forma de processó dins l’edifici. Durant el segle XIX, es van difondre una gran quantitat de suposades reproduccions de la “Vera Effigies Sacri Vultus Domini Nostri” (Veritable imatge del Sagrat Rostre de Nostre Senyor). Es van distribuir en diverses mides entre els pelegrins que s’apropaven a la basílica romana.
Als Països Catalans es venera una de d’aquestes imatges al monestir de la Santa Faç d’Alacant. A finals del segle XV s’hi va dur una icona pintada, suposadament, a partir del llenç de la Verònica.

Il·lustracions:
Superiors.-
Anvers de la ‘Vera Effigies Sacri Vultus Domini Nostri’
Inferior.- Document, servint d’autèntica, que certifica l’autenticitat de la reproducció de la Santa Faç conservada a Roma, situada al revers. 1887, en el novè any del papat de Lleó XIII.