6 de març 2011

El primer ex-libris i el prior de Santa Maria de Manlleu, Francesc Tarafa

Quan la canònica agustiniana de Santa Maria de Manlleu havia entrat en decadència, a partir de la dècada de 1480, el càrrec de prior era cedit, com diu Antoni Pladevall, “en comanda o pura prebenda a clergues forasters que, ni tan sols, residien al monestir (1)”. Un d’aquests religiosos va ser Francesc Tarafa i Savall (Llerona, ~1495 – Roma 1556), que va ocupar el càrrec entre 1544 i 1556.
Tarafa era un personatge molt destacat a la seva època. Daniel Ferrer afirma que “va ser sens dubte un dels humanistes més importants del segle XVI català (2)”. Vinculat a la catedral de Barcelona, de la qual va ser-ne arxiver des de 1532 i canonge des de 1543, va escriure diverses obres com una Crònica de cavallers catalans i d’altres estudis historiogràfics (3).
Dels molts i destacats mèrits de Tarafa, cal esmentar que va ser el posseïdor del primer ex-libris que es coneix a la península Ibèrica. Prestigioses obres sobre el tema han fet i mantenen aquesta consideració (4). Tal com consta en el mateix gravat, és de 1553, i aquest fet el situa entre els més antics, fins i tot que els ex-libris continguts en llibres de biblioteques de les àrees lingüístiques francesa i anglesa.
El mot ex-libris es refereix a la “Inscripció, acompanyada o no d'un dibuix o gravat, que algú posa en els llibres de la seva biblioteca per indicar que li pertanyen (5)” i etimològicament prové del llatí ex libris, ‘dels llibres’. Una altra descripció l’ofereix la Gran Enciclopèdia Catalana: “Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat (6)”.
L’ex-libris de Tarafa, que podeu veure a la il·lustració que acompanya el text (7), es tractava d’un gravat de fusta, de 62 x 76 mm, format per doble orla oval en la qual hi havia el text “Bibliotheca Francisci Tarapha Canonici Barchi”; és a dir: Biblioteca de Francesc Tarafa, canonge de Barcelona. També hi constava l’escut heràldic amb la creu de Tau i la data de 1553. Precisament, en aquell moment, Tarafa ocupava el càrrec de prior de Santa Maria de Manlleu.
De la vinculació de la família Tarafa a Manlleu en resta una evidència ben irrefutable: el tram del claustre goticorenaixentista que va promoure el nebot de Francesc Tarafa, de nom Marc Antoni. Aquest, va ser prior manlleuenc entre 1563/1565 i 1574 i va promoure la construcció d’aquest element arquitectònic que completava l’antic claustre romànic. Després de la reconstrucció dels edificis parroquials posteriors a la Guerra Civil, les arcades goticorenaixentistes es van situar entre l’església i la rectoria com a galeria. A la part exterior, entre dues de les arcades centrals (vegeu la foto adjunta), es pot veure l’escut heràldic familiar sobre pedra que coincideix exactament amb l’emblema inclòs en l’ ex-libris esmentat.
El mateix Tarafa, reconegut heraldista, descrivia aquest emblema familiar de la següent manera: sobre fons de vair d’argent (plata) i atzur (blau) amb una faixa d’or amb una creu de Tau de sable (negre) (8). Segons sembla, aquest escut també era present en pedres esculpides d’altres edificis de Dalt Vila (9). Aquest gravat sobre pedra a la galeria conservada de l’antic claustre –i els d’altres desapareguts- és testimoni prou evident de l’empremta de la família Tarafa i de la seva vinculació, tot i ser en la distància, amb la parròquia manlleuenca.

(Text publicat a: Full dominical. Parròquies Manlleu, núm. 4089, 6 de març de 2011)

Il·lustracions:
1.- Ex-libris de Francesc Tarafa. (Vindel, Francisco. Ensayo de un catálogo de ex-libris Ibero-americanos (siglos XVI-XIX). Madrid: Góngora, 1952, vol. 2, p. 160
2.- Escut de la família Tarafa situat a la galeria que comunica l’església de Santa Maria i la rectoria

Notes:
I Pladevall, Antoni. La Canònica de Santa Maria de Manlleu. Manlleu: Fundació Caixa de Manlleu/Parròquia de Santa Maria/Ajuntament de Manlleu, 2008, p. 61
2 Ferrer Isern, Daniel. "Les obres llatines de Francesc Tarafa (c. 1495-1556) com a principi i font de la Chrònica de Catalunya”. Dins: Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, vol. 1, p. 163-176
3 “Tarafa i Savall, Francesc”. Dins: Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya/Claret, 2001, vol. 3, p. 497
4 Una de les darreres publicacions és: Illa i Munné, M. Carme. Catàleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona, Acadèmia de Bones Lletres, 2007, p. XI on s’esmenta: “A Catalunya – i a tota la Península Ibèrica- l’ex-libris no manuscrit més antic conegut és el del canonge arxiver de Barcelona Francesc Tarafa, datat el 1553, un gravat xilogràfic de caire heràldic”.
5 “Ex-libris”. Dins: Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Gràfiques Miramar, 1968, vol. 5, p. 659
6 Pach, Antoni. “Ex-libris”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, vol. 10, p. 414
7 Reproduït a: Vindel, Francisco. Ensayo de un catálogo de ex-libris ibero-americanos (siglos XVI-XIX). Madrid, 1952, vol. 2, p. 160. Agraeixo la decisiva col·laboració de Nora Vela en la localització d’aquesta reproducció.
8 Riquer, Martí de. “L’armorial dels canonges de la Seu de Barcelona de Francesc Tarafa”. Dins: Heràldica catalana des de l’any 1150 al 1550. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1983. Vol. II, p.741-755
9 Així consta en un article que va ser dedicat a aquest mateix tema a: “El primer ex-libris”. Dins: Hoja dominical. Parròquia de Sta. Maria de Manlleu, núm. 1035, 28 de maig de 1950. Ha estat aquest text que ha descobert aquesta circumstància que vincula Manlleu i els primer ex-libris català conegut.