12 de set. 2011

Sant Feliu Sasserra commemora el 150è aniversari de la mort de sant Pere Almató

El proper 1 de novembre s’escau el 150 aniversari de la mort d’un sant català, Pere Almató, nascut a Sant Feliu Sasserra (Lluçanès).
Amb motiu de tan assenyalada efemèride, el passat dia 28 d’agost, Festa de Sant Pere Almató, el Consell parroquial amb el suport de l’Ajuntament va inaugurar una exposició que en fa referència. A la capella de Santa Magdalena s’apleguen, fins al 12 de setembre, una gran quantitat d’impresos i objectes relacionats amb la devoció que la població ha mostrat a un dels seus fills més destacats durant aquest segle i mig. La gairebé totalitat d’objectes de la mostra formen part d’aportacions particulars que estaven guardats a diferents llars del municipi i que no havien sortit a la llum pública fins ara.
La il•lustració que acompanya aquest text conté uns exemples de documentació que es pot veure a l’exposició.

Breu biografia de sant Pere Almató
Pere Almató i Ribera va néixer l’1 de novembre de 1830 a Sant Feliu Sasserra i va morir assassinat l’1 de novembre de 1861a Haidu’o’g, Tonquín (Vietnam). Era fill d’una família benestant del Lluçanès on el seu pare exercia de metge. Durant la primer Guerra Carlina va viure a Oristà amb els seus pares i els cinc germans.
A partir de 1842 va estudiar al seminari de Vic, on va mantenir contacte amb l’orde dominicà i la vida de missioner. El P. Antoni M. Claret, el va aconsellar d’ingressar en els dominicans i el va dirigir cap a l’escola de novicis i col•legi de missioners que l’orde tenia al convent castellà d’Ocaña.
A finals de setembre de 1847, va vestir l’hàbit dominicà i uns mesos després va professar. Després d’estudiar filosofia i teologia va rebre el sotsdiaconat i el juny de 1852 va embarcar per dirigir-se a terres asiàtiques. A finals d’aquell any arribava a Manila (Filipines) on, poc després, esdevenia diaca i sacerdot.
Com a missioner va anar a la regió de Tonquín, al Vietnam on va viure un temps amagat, per l’actitud de les autoritats del lloc, en companyia d’altres frares predicadors. Allà va prendre el nom de pare Binh, que vol dir “la pau o en pau”, i durant tres anys va exercir la seva tasca evangelitzadora al districte de Tietnham.
A partir de 1857, va restar amagat fins a la seva captura a Hai Du’o’ng l’octubre de 1861 juntament amb els bisbes Valentí de Berriochoa i Jeroni Hermosilla. L’1 de novembre, quan complia els 31 anys, li va arribar la condemna a mort i posterior execució per decapitació
El papa Pius X el va beatificar el 20 de maig de 1906 i Joan Pau II el va canonitzar el 19 de juny de 1988. Les seves restes van ser recuperades i mantingudes en secret fins que, l’any 1888, van ser conduïdes a Vic.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Llàstima que l'exposició no sigui fins l'1 de novembre que potser m'hi hagués arribat.

Gràcies per la informació.

Zerosetze ha dit...

Joan, sortosament ens tornes a explicar coses...ja et trobava a faltar!
Per cert que una de les estampes que mostres al gravat presideix una edició moderna dels seus goigs.

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Hola a tots dos, ben retrobats.
De fet, aquest apunt l'hauria d'haver penjat fa una setmana però el programa em fa la guitza i jo ja estic una mica rovellat pen temes blocaires.
Si ho hagués fet, potser tu Galderich hauries poogut anar a Sant Feliu Sasserra. Ho sento...