27 de juny 2011

Reedició especial dels goigs del santuari de Puig-agut de Manlleu

El Santuari de Puig-agut de Manlleu prepara l’acte central de les celebracions que commemoren el 125è aniversari de la seva benedicció. D’entre les activitats destaca una nova i especial edició dels Goigs a llaor al Sacratíssim Cor de Jesús impresos, per primer cop, el 1933. S’ha fet una tirada de 100 exemplars numerats.
A l’anvers s’hi recull la lletra tradicional de mossèn Ramon Roca (amb l’adaptació aportada fa uns anys) i la música, també en la melodia de sempre, de mossèn Lluís Brugarola. Nom a novetats, conté unes magnífiques il·lustracions de Toni Donada que plasmen els símbols i indrets més significatius relacionats amb el temple i la seva existència, una nova anotació musical de part de Josep Capdevila i la revisió literària a càrrec de Nora Vela. Al revers s’hi poden trobar unes notes sobre la historia del Santuari, redactades per Àlex Roca. Un servidor ha procurat coordinar aquesta participació col·lectiva.
Podeu llegir els textos publicats al darrer número d’El Far de Puig-agut a la seva versió digital en el següent enllaç:
http://elfardepuig-agut.blogspot.com


24 de juny 2011

Sant Joan encara s’engalana per la seva festa

Ben poc veïnat procura celebrar una festa en record de la capelleta de carrer que es troba al seu entorn urbà. Antigament, era un costum ben arrelat tant l’existència d’aquestes capelletes com mantenir viva la seva memòria mitjançant alguna manifestació periòdica de religiositat popular. La resta de capelletes, avui per avui, perviuen com a simples elements arquitectònics que, escassament, fan aixecar el cap a algun vianant.
Hi ha algun cas, com el que ens ocupa, que sense fer cap celebració pública encara recorda la seva festa ja desapareguda. És la capelleta de Sant Joan Baptista. Es troba ubicada a la façana de l’edifici número 93 del Passeig de Sant Joan de Manlleu. Aquesta via urbana, on hi passa un gran volum de trànsit, és una travessia que condueix cap a Vic i Torelló. Va ser estrenada el 1864.
La capelleta , molt probablement, va ser construïda arran de la remodelació de l’edifici que l’acull. El paleta va ser Lluís Coll i Espadaler i va fer l'obra l'any 1922. La seva estructura, amb la simulació de troncs i el trencadís de rajoles, fa pensar que en la seva construcció hi devia participar el mateix Lluís Coll i, especialment, Ignasi Mas ‘Nasi paleta’.
Possiblement la motivació per situar-la en aquell lloc va respondre a l’interès dels veïns d’honorar el sant que donava nom al carrer. Se sap del cert que, el 1936, la imatge de sant Joan Baptista va ser destruïda; d’aquesta primera escultura només en queda la figura un xai que una veïna va recuperar i guardar de les restes esmicolades al mig del carrer.
A finals del segle XIX, ja es feia festa per la diada de Sant Joan, com diu Domènec Torrent i Garriga. D’aleshores, però, però no hi ha constància de la capelleta. Durant la primera meitat del segle XX s’hi feien diverses activitats entre les quals destacava l’audició de sardanes; el programa de 1958 contenia l’actuació de tres cobles. Durant unes quantes edicions, l’organització anava a càrrec de la Unió Choral Manlleuenca que tenia la seu en aquesta via urbana.
En el llibre que explica la història d’aquesta important via urbana, Josep Verdaguer Freixas, relata la importància que havia adquirit la diada: “Es feia una gran festa al passeig per la diada de Sant Joan. Com que hi havia espai suficient al passeig es feia una foguera de Sant Joan davant la capella... Es tocaven sardanes a la vigília i jocs per a la mainada al matí del dia del sant. Es col·locaven uns altaveus que no paraven de tocar; especialment el jovent es dedicava entre ell moltes cançons durant tot el dia de la festa, i, com no, sempre hi havia alguns veïns que es queixaven de la fressa que es feia, però com que només era una vegada a l’any es podia aguantar. A la tarda i a la nit es feien sardanes”. Verdaguer, recorda que “la cobla s’anava traslladant des del començament fins al final del passeig i a cada certa distància interpretava una sardana de les sis programades en cada audició”. Aquesta curiosa translació de músics, segons el mateix Verdaguer, era lògica: “com que tots els veïns feien la seva aportació a la festa, era just que les sardanes es fessin al llarg del passeig, però sempre amb l’obligada excepció de tocar una sardana davant la capella de Sant Joan (1)”.
A principi de la dècada de 1960 es va deixar de celebrar la festa per l’augment de trànsit de cotxes.
Sortosament, sant Joan veu com per la seva diada els veïns de l’habitatge que la ubica recorden que fa temps era una data molt celebrada i la guarneixen com si encara es ballessin sardanes als seus peus.





Nota
1 Verdaguer, Josep. Records viscuts al Passeig de Sant Joan de Manlleu en els anys 1950, 1960 i 1970. Roda de Ter: Ajuntament de Manlleu: Caixa de Manlleu, 2003, p. 24-26