29 de des. 2011

Relíquies del beat Francesc Palau, com a servent de Déu

Avui dijous, 29 de desembre, la població d’Aitona (Segrià) clou les celebracions del bicentenari del beat Palau (29 de desembre de 1811 – 20 de març de 1872).

Segons informava l’agència Flama.info, l’esdeveniment comptarà amb l'Eucaristia solemne serà presidida per l'Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, acompanyat d'altres bisbes catalans. Així mateix, hi participaran religioses i religiosos provinents d’arreu de Catalunya entre els quals destaquen els representants de les dues congregacions fundades pel beat, les Germanes Carmelites Missioneres i Carmelites Missioneres Teresianes.

Francesc Palau va ser beatificat el 24 d'abril de 1988 per Joan Pau II


25 de des. 2011

El papa Benet XVI no saluda el Nadal en català. Perquè?

Des de fa anys que espero que el  suprem Pontífex, bisbe de Roma i papa i cap de l'Església catòlica, faci la salutació de Nadal en llengua catalana dins la benedicció Urbi et orbi del 25 de desembre. No hi ha manera. Hem d’iniciar una campanya per tal que es faci realitat!. El català,  llengua romànica parlada per més d'11,5 milions de persones (1) s’ho mereix. Cal adreçar la nostra petició formal per tal que el català sigui pres en consideració. El nostre territori, cristianitzat des d’abans del 259 (2) i la seva llengua, bé mereixen aquest modest gest. Volem escoltar de la veu de Benet XVI i dels seus successors: “En llengua catalana: Bon Nadal als homes i a les dones de bona voluntat!”.

Adheriu-vos a la campanya! Per la història i pel present, hem de sol·licitar que el papa faci ús del català en aquests missatges de ressò mundial!

Notes: 
1 1,0 1,1 «Ethnologue 2009 - Summary by language size» (en anglès).Ethnologue - Languages of the World, 2009. [Consulta: 5 abril 2011].
2 Segons les actes de martiri de sant Fruitós, els seus diaques Auguri i Eulogi


Relíquies de Josefina Vilaseca, la Maria Goretti catalana


Josefina Vilaseca i Alsina (1940-1952) va morir el dia de Nadal de fa 59 anys. Nascuda a Horta d’Avinyó, nucli del municipi bagenc d’Avinyó, va ser agredida i ferida mortalment tres setmanes abans a la masia de Salabarnada d’Artés. Les atencions rebudes a la Clínica de Sant Josep de Manresa no van ser suficient per evitar el seu traspàs.
Des d’aquell mateix moment, se la va comparar amb santa Maria Goretti, que havia estat recentment canonitzada, per la semblança en les circumstàncies de les seves morts. A mitjan any 2005, després de restar força temps aturada, es va reiniciar la causa per a la seva beatificació.
Podeu conèixer més sobre Josefina Vilaseca i Alsina tot ‘clicant’ damunt qualsevol de les imatges que acompanyen aquest text.  
  
Bibliografia ortodoxa i heterodoxa sobre Josefina Vilaseca:

Staehlin, Carlos M. Josefina Vilaseca: estudio de un martirio. Madrid: Editorial Razón y fe, 1953
Cruces, Mercedes. Agnus Dei: la verdadera història de Josefina Vilaseca i Alsina. Vic: Osona Comarca de Mitjans de Comunicació, 2009

22 de des. 2011

BON NADAL A TOTHOM!

Sant Martí de Mura. Diu Catalunya romànica: “Timpà de la porta d’entrada a l’església. És presidit per la Mare de Déu amb l’Infant, a mà dreta els tres mags en actitud d’adorar, a mà Esquerra sant Josep i la llevadora; damunt els personatges secundaris volen dos àngels turiferaris. Aquest timpà, ultra la seva rusticitat, presenta encara vestigis de la decoració pictòrica que el decorava originàriament”. 
Peu de foto a: "Sant Martí de Mura" dins Catalunya romànica: el Bages. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984, vol. 11, p. 327

20 de des. 2011

El número 93 d'El Far de Puig-agut ja és al carrer

Una nova edició de la publicació degana de les publicacions manlleuenques, en la seva tercera temporada, ja és al carrer: El Far de Puig-agut
Podeu llegir els articles que hi apareixen tot clicant sobre la imatge de la seva portada realitzada, com les il·lustracions del seu interior, per Montserrat Pujol i Llagostera.

16 de des. 2011

Imatges de la presentació del ‘Diccionari de sants històrics catalans’

Ahir dijous, a la Biblioteca Municipal de Manlleu, va tenir lloc la presentació del llibre Diccionari de sants històrics catalans editat per Farell. Acompanyaven l’autor i l’editor, l’alcalde Manlleu, Pere Prat i el regidor de Cultura i Educació, Àlex Garrido.


La sala de la biblioteca manlleuenca es va omplir amb una cinquantena de persones que van seguir atentament els parlaments i la presentació, en imatges, del llibre.

Personalment, agraeixo l’assistència de tots els presents així com la voluntat d’aquells que, per diversos motius, no van poder ser-hi i haurien volgut.


Així mateix, vull expressar el meu agraïment especial al grup de blocaires que han donat 'ales virtuals' a aquest llibre i que, ahir, també van tenir una molt digna representació a l'acte.

Ara, el Diccionari... ja pot caminar solet. Espero que ho faci per un bon camí. 


De nou, a totes i a tots, moltes gràcies.




Targetes amb relíquia de sant Josep Manyanet, com a beat i com a sant

Sant Josep Manyanet (7 de gener de 1833, Tremp - 17 de desembre de 1901, Barcelona), sacerdot, fundador dels Fills de la Sagrada Família i de les Filles de la Sagrada Família.
La seva festa se celebra el 16 de desembre tot i que el Martirologi romà li assigna l’endemà, data de la seva mort. El papa Joan Pau II el va beatificar el 25 de novembre de 1984 i el va canonitzar el 16 de maig de 2004.

10 de des. 2011

El vel de la Mare de Déu de Loreto (Itàlia)

La tradició que envolta Loreto, ciutat italiana propera a la mar Adriàtica, diu que, el 1294, uns àngels van transportar-hi la casa de Natzaret on va esdevenir l’Anunciació de l ‘àngel Gabriel a la Mare de Déu. El fet llegendari va ser origen d’una devoció molt estesa, no només a Itàlia.
Les relíquies, amb les quals s'ha volgut difondre aquesta particular devoció, són petits retalls del vel que, durant un temps determinat, ha dut la imatge mariana que hi és venerada. És aquest el cas de la petita targeta que subjecta la petita peça de roba. Es lliurava dins un sobre de paper de seda en el qual consta: "Relíquia del vel que el Dijous i Divendres Sant cobreix l'estàtua de la veneradíssima Mare de Déu de Loreto".

5 de des. 2011

El Periòdic d'Andorra sobre el 'Diccionari de sants...': "...un volum absolutament marcià..."

“Vet aquí un volum absolutament marcià al mercat historiogràfic actual, però de lectura reveladora i magnética”. Frase apareguda a El Periòdic d’Andorra sobre el “Diccionari de sants històrics catalans”.´

Per llegir l’article:

http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura/15840-a-sants-i-minyons-no-els-prometis.html

26 de nov. 2011

Resultat del Concurs de Sants Històrics Catalans

Des de la Devocioteca, vull agrair l’aportació i seguiment de totes les persones que heu participat. Aquest ha estat un passatemps amb el qual, espero, totes i tots hagueu passat una bona estona. Crec que ha estat una mostra del bon ús d’un mitjà tecnològic tan modern com és Internet per tractar una temàtica tan tradicional com el nostre santoral. Igualment, penso que ha esdevingut un fet allò del 2.0 que tan es predica. Ho ha estat amb la l’aportació de totes i tots. En els concursos se sol dir que “l’important és participar” però en aquest, modest i sense pretensions, certamen “l’important ha estat haver comptat amb la vostra participació”.

Per tant, la decisió unànime de jurat, després d’una tensa deliberació (com se sol dir) ha estat la de concedir el premi ex-aequo als participants més assidus, constants i ràpids, fins a la darrera pregunta. És a dir:

Júlia

Antoni

Jaume Ignasi Argilés

Si des d’aquest moment, i fins al període de 27 hores que segueixen, ningú interposa cap al·legació o queixa (que seria estudiada i tinguda en compte), els nom es donaran per definitius. Serà demà diumenge 27 de novembre a les 20.00 h (compte que s’ha canviat l’hora respecte a la que es va indicar ahir).

Agrairia als tres virtuals guanyadors que m’enviéssiu un missatge, amb la vostra adreça postal, al correu (email) que consta en el perfil del bloc. Si no hi ha cap objecció en el període esmentat, en breu es farà efectiu l’enviament del llibre corresponent amb dedicatòria.

De nou, moltes gràcies a totes i a tots. Espero retrobar-nos al ciberespai o, potser, personalment.

Una abraçada virtual,

Joan Arimany i Juventeny



25 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans i 10

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

Demà, a les 17.00 hores, es donarà a conèixer el/la/els guanyador/a/s.

Es deixaran 24 hores per presentar al·legacions i altres protestes formals que seran tingudes en compte i debatudes com correspon.

Així, diumenge 27, a les 17.00 hores, es dictaminarà el nom/s definitiu/s i inapel·lable/s.


10a pregunta: Quin sant històric, català pel fet de morir al nostre país, era d’origen equatorià?

24 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 9

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 3 de la tarda. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

Compliquem-ho una mica més:

9a pregunta: Quina santa (segons el seu orde religiós) històrica catalana va succeir a la santa històrica catalana que auxiliava a mariners barcelonins en perill de naufragi?

Cal el nom de la successora!


23 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 8

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 3 de la tarda. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

8a pregunta: De quin sant històric català es diu que va arribar a ser papa?

Són les 20:52 h del 23/11/2011 i donem una pista. Segona oportunitat per a tothom. També per qui ja ha donat una resposta:

Pista: la catalanitat d'aquest sant papa històric es fonamenta en una consolidada tradició garrotxina.


22 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 7

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 3 de la tarda. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

7a pregunta: Quin sant històric català va ser nomenat arquebisbe de Trajanòpolis?


21 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 6

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 3 de la tarda. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

6a pregunta: Quina santa històrica catalana va néixer a Reus?


20 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 5

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 3 de la tarda. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

5a pregunta: De quin sant (ocasionalment considerat beat) històric català es diu que el sol es va aturar durant sis hores per donar temps al trasllat del seu cadàver i permetre'n l’enterrament?


19 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 4

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 3 de la tarda. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

4a pregunta: Quina santa històrica catalana era patrona dels homes d’armes catalans?


18 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 3

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

(Les preguntes en plantejaran a les 3 de la tarda. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)

3a pregunta: Quin sant màrtir històric català és invocat contra la torticoli?


17 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 2

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?


(Les preguntes en plantejaran a les 3 de la tarda. Les respostes es donaran al finalitzar el concurs per si algú s’hi vol afegir a mig fer)



2a pregunta: Quina santa històrica catalana va ser mare de 9 fills?





(Perdoneu les deficiències en el tipus de lletra però el programa em fa la guitza des de fa dies)



16 de nov. 2011

Concurs Sants Històrics Catalans 1

Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?

1a pregunta: Quin sant històric català va participar en la planificació de la conquesta de Mallorca i València al costat del comte Jaume I?

6 de nov. 2011

Ripoll recorda sant Eudald tot reivindicant un museu per al monestir

Aquest dissabte, 5 de novembre de 2011, s’ha celebrat a Ripoll la taula rodona "Enigmes, mites i realitats. Tresors de l'urna: reliquiari de Sant Eudald" organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Aquesta acte va ser presidit per Jeroni Marín, conseller comarcal i delegat de la subàrea de Cultura i van participar com a ponents Elisenda Vives, antropòloga i historiadora medievalista , Antoni Llagostera, president de l’entitat organitzadora, Joan Sirvent, membre de la Junta d’Obra de Sant Eudald, i Eudald Maideu, membre del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.


Les diverses intervencions van tractar del reliquiari de sant Eudald i, en paraules d’Eudald Maideu, els dos tresors que conté: les relíquies del sant i un xal aràbic, conegut com ‘humeral de sant Eudald. Precisament, la intenció de dur aquesta peça des del Museu Etnogràfic, on és actualment, al monestir per ser mostrat al costat de reliquiari, ha impulsat la reivindicació d’un museu del monestir. que va actuar de moderador. Es va excusar la presencia de Jordi Mascarella i de Aziz Taha. L’acte se celebrava la vigília de l’antiga festa anomenada ‘Sant Eudald petit’ en commemoració del dia de l’arribada de les relíquies a Ripoll.

El mateix Maideu va recordar la darrera obertura (d’un mínim de 7 que es recorden) del reliquiari. Aquesta va tenir lloc a finals de 1979 i va comptar amb la presència de 14 persones. Aleshores es va descobrir la tela que actualment és objecte de debat.

L’antropòloga Elisenda Vives, que va participar en l’anàlisi de les restes observades dins l’urna. En aquesta hi havia diversos ossos de diferents parts de l’esquelet humà de dos individus així com alguna peça d’animal. Vives va intentar ‘llegir’ les restes partint de la narració llegendària del martiri de sant Eudald; així mateix, va relacionar el fet que hi haguessin fragments ossis de dues persones per la tradició que afegeix sant Maximià o Maximi. També va concloure que les relíquies dipositades a Ripoll des del segle X no tenen res a veure amb les del suposat màrtir enterrat a Santa Maria de Sorba.

Antoni Llagostera, per la seva banda, va assenyalar que sant Eudald sempre ha estat un ‘sant’ polèmic per la diversitat de versions sobre la seva biografia i lloc de martiri així com l’existència de diversos sants amb el mateix nom. En qualsevol cas, va remetre a la versió de l’abat Pròsper Authier que va escriure l’obra Études historiques et religieuses sur le pays de la haute vallée de l'Ariège en la qual tracta de Saint Udaut. Llagostera va contextualitzar l’arribada de les relíquies a Ripoll en un moment en què el monestir de Sant Joan de les Abadesses, també creat pel comte Guifré, prenia volada per les deixes comtals que es feien a la filla del comte que era l’abadessa. L’obtenció de les relíquies, va dir, “no va ser una casualitat”.

Finalment, Joan Sirvent, testimoni ocular de la darrer obertura del reliquiari va explicar com a l’interior s’hi van trobar dues bosses, una amb les restes òssies, i al costat hi havia un “mutxoc” de tela rebregat que va resultar ser el conegut ‘humeral’ que, en algun moment s’havia interpretat com part d’una casulla.

Finalment, Maideu va apuntar la possibilitat que aquesta peça fos col·locada el 1874 en l’inspecció realitzada per ordre del bisbe Josep Morgades. Igualment, va aportar l’estudi que va fer Aziz Taha fa poc temps i que va determinar que es tractava d’un ‘almaizar’ medieval d’origen, possiblement andalusí, on es poden llegir uns textos aràbics relacionats amb l’Alcorà de lloança i precs a Déu.

Aquesta darrera intervenció va tancar-se amb unes conclusions. En aquestes, es declarava que, de cap manera, es volia interferir en la devoció en sant Eudald però sí que hi havia la voluntat d’aportar a la llum pública les darreres descobertes sobre el reliquiari. Per altra banda, es destacava la necessitat d’un museu dedicat al monestir ripollès en el qual, en tot cas, podria conservar-se la tela esmentada anteriorment però no a la capella com ara es pretén fer. Igualment, es plantejava el dubte sobre l’idoneïtat d’exposar un objecte amb simbologia clarament musulmana en un temple cristià.

30 d’oct. 2011

25 d’oct. 2011

L’arqueta dels sants Màrtirs de Manlleu es conserva al Museu Episcopal de Vic

El servei de premsa del Museu Episcopal de Vic, aquesta tarda, ha emès aquesta nota:

L’arqueta dels sants Màrtirs de Manlleu es conserva al Museu Episcopal de Vic

Aquesta obra d’argenteria de finals del segle XVII o principis del XVIII, s’havia donat per perduda des de l’ inici de la guerra Civil.


Dilluns 24 d’octubre al matí, Mn. Joan Serrassa, rector de la parroquia de Santa Maria de Manlleu i Joan Arimany, que ha realitzat una investigació sobre els sants patrons de la comarca, van visitar l’arqueta dels Sants Màrtirs que es conserva al Museu Episcopal de Vic, acompanyats del director del Museu Josep Mª Riba.
A partir de la recerca que ha portat a terme Joan Arimany, s’ha pogut identificar l’arqueta conservada al Museu, com el reliquiari que s’havia venerat a Manlleu durant dos segles i mig. L’arqueta s’havia donat per perduda després de la destrucció de l’església de Santa Maria amb la Guerra Civil a l’any 1936. Aquesta obra, tal i com va passar amb d’altres, probablement va ser guardada per alguna persona que va aconseguir protegir-la. D’alguna manera desconeguda l’arqueta va arribar al Museu, però fins ara no es tenia constància de la seva procedència.

En acabar la Guerra civil es van fer intents per localitzar l’arqueta,

repartint fotografies per diverses poblacions catalanes, però cap gestió va donar fruit i es creia que havia estat destruïda. Sortosament no va ser destrossada ni venuda a cap col·leccionista i va anar a parar al MEV, que té bona cura de la seva conservació i exposició a les sales d’orfebreria perquè tots els visitants en pugui gaudir.

L’arqueta és una caixa rectangular, sense contingut, de plaques de plata fosa. A les dues cares majors hi ha els relleus del quatre sants amb la palma del martiri. En les dues cares laterals, hi ha el relleu d’un querubí. La tapa de forma bombada i molt treballada, conté un petit Sant Crist i la figura de sant Antoni de Pàdua.

Premsa MEV

Vic, 25 d’octubre de 2011


Il·lustració: Arqueta dels Sants Màrtirs fotografia abans de 1936. Foto Lluís Coll. Arxiu Valls

4 d’oct. 2011

Víctor Pàmies ha presentat el seu llibre a Torelló

Dimarts 4 d’octubre de 2011, Víctor Pàmies va presentar el seu llibre Amb cara i ulls: diccionari de dites i refranys sobre l’ull. La sala d’actes del Casal de la Gent Gran de la capital de Ges ha estat el lloc on s'ha desenvolupat aquesta activitat.
Cal destacar, de bon primer, que aquest és el primer llibre escrit en llengua catalana que s’ha dut a terme mitjançant el sistema de micromecenatge. Es tracta d’una nova forma de donar viabilitat a projectes de diferent tipus a partir de petites però nombroses aportacions econòmiques voluntàries que, al seu torn,
reben una compensació prèviament pactada d’acord a la seva participació en el projecte. En aquest cas, el fruit del projecte de Pàmies ha estat l’edició d’un recull de més de 700 dites i refranys sobre l’ull, amb equivalències en castellà i altres informacions d’interès fraseològic.
Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és un reconegut filòleg que ha desenvolupat diferents projectes relacionats amb la paremiologia i la seva difusió mitjançant Internet. Així, li són ben reconeguts un bon nombre de blocs, entre aquests Raons que rimen i iniciatives de gran ressò popular com el Top ten dels refranys catalans. Ha rebut diferents reconeixements per aquesta tasca de promoció de la nostra llengua i les seves diverses formes d’expressió.
La introducció a l’acte i presentació del protagonista ha anat a càrrec d’un altre blocaire, Jordi Dorca, lingüista especialitzat en dialectologia. És autor del bloc Adverbia, presentat com el ‘geobloc del català central’.
Personalment, encara que de forma molt breu i en un moment no massa avinent, he estat molt complagut de poder saludar en Víctor. Víctor: Espero que hi haurà algun moment més distès en un futur ben proper”.
Lamento els desajustos d'aquest text. No hi ha manera, des de fa dies, de fer funcionar el programa degudament!!!

12 de set. 2011

Sant Feliu Sasserra commemora el 150è aniversari de la mort de sant Pere Almató

El proper 1 de novembre s’escau el 150 aniversari de la mort d’un sant català, Pere Almató, nascut a Sant Feliu Sasserra (Lluçanès).
Amb motiu de tan assenyalada efemèride, el passat dia 28 d’agost, Festa de Sant Pere Almató, el Consell parroquial amb el suport de l’Ajuntament va inaugurar una exposició que en fa referència. A la capella de Santa Magdalena s’apleguen, fins al 12 de setembre, una gran quantitat d’impresos i objectes relacionats amb la devoció que la població ha mostrat a un dels seus fills més destacats durant aquest segle i mig. La gairebé totalitat d’objectes de la mostra formen part d’aportacions particulars que estaven guardats a diferents llars del municipi i que no havien sortit a la llum pública fins ara.
La il•lustració que acompanya aquest text conté uns exemples de documentació que es pot veure a l’exposició.

Breu biografia de sant Pere Almató
Pere Almató i Ribera va néixer l’1 de novembre de 1830 a Sant Feliu Sasserra i va morir assassinat l’1 de novembre de 1861a Haidu’o’g, Tonquín (Vietnam). Era fill d’una família benestant del Lluçanès on el seu pare exercia de metge. Durant la primer Guerra Carlina va viure a Oristà amb els seus pares i els cinc germans.
A partir de 1842 va estudiar al seminari de Vic, on va mantenir contacte amb l’orde dominicà i la vida de missioner. El P. Antoni M. Claret, el va aconsellar d’ingressar en els dominicans i el va dirigir cap a l’escola de novicis i col•legi de missioners que l’orde tenia al convent castellà d’Ocaña.
A finals de setembre de 1847, va vestir l’hàbit dominicà i uns mesos després va professar. Després d’estudiar filosofia i teologia va rebre el sotsdiaconat i el juny de 1852 va embarcar per dirigir-se a terres asiàtiques. A finals d’aquell any arribava a Manila (Filipines) on, poc després, esdevenia diaca i sacerdot.
Com a missioner va anar a la regió de Tonquín, al Vietnam on va viure un temps amagat, per l’actitud de les autoritats del lloc, en companyia d’altres frares predicadors. Allà va prendre el nom de pare Binh, que vol dir “la pau o en pau”, i durant tres anys va exercir la seva tasca evangelitzadora al districte de Tietnham.
A partir de 1857, va restar amagat fins a la seva captura a Hai Du’o’ng l’octubre de 1861 juntament amb els bisbes Valentí de Berriochoa i Jeroni Hermosilla. L’1 de novembre, quan complia els 31 anys, li va arribar la condemna a mort i posterior execució per decapitació
El papa Pius X el va beatificar el 20 de maig de 1906 i Joan Pau II el va canonitzar el 19 de juny de 1988. Les seves restes van ser recuperades i mantingudes en secret fins que, l’any 1888, van ser conduïdes a Vic.

4 de jul. 2011

Puig-agut es va omplir de nou

Aquest diumenge, 3 de juliol, el Santuari de Puig-agut de Manlleu va celebrar la seva segona missa d’aniversari. Enguany se celebren els 125 anys des de la seva benedicció. La capacitat interior va quedar petita per la gran afluència de fidels.
La missa presidida pel bisbe de Vic, mons. Romà Casanova, i cooficiada amb els rectors de les parròquies manlleuenques de Sant Pau i Santa Maria, va precedir la benedicció del timpà, damunt la porta del temple.
Es va aprofitar, també, per presentar els Goigs a llaor del Sacratíssim Cor de Jesús reeditats amb motiu de la commemoració.
Després de la missa, la cobla Canigó va oferir una audició de sardanes que va quedar interrompuda per la pluja.
La darrera activitat d’aquesta celebració dels 125 anys de Puig-agut, tindrà lloc el proper mes d’octubre.
Us oferim unes imatges:










2 de jul. 2011

El Santuari de Puig-agut recupera el seu timpà artístic, 75 anys després

Aquest matí ha estat dut a terme un dels actes més simbòlics de la commemoració del 125è aniversari de la benedicció del Santuari de Puig-agut de Manlleu. La recuperació del timpà, gairebé idèntic a l’original que contenia la façana del temple expiatori fins a 1936, és un nova mostra de la devoció al Sagrat Cor de Jesús i un pas més cap a l’embelliment absolut del temple, d’acord a com era abans de la Guerra Civil. La decidida empenta de la Pabordia de Puig-agut, amb Xavier Valls al capdavant, i la complicitat i col·laboració de la família propietària del Santuari, van permetre posar en mans de l’artista de Sant Vicenç de Torelló, Ernest Homs, la reproducció del motlle d’aquesta obra i la seva conversió en materials moderns, lleugers i resistents.
L’escena presenta l’apòstol Tomàs quan posa la mà a la nafra del costat de Jesús, un cop ja havia ressuscitat, per creure que el fet ha estat una realitat. Ho descriu l’Evangeli de Sant Joan: “Però Tomàs, un dels dotze l’anomenat ‘Bessó’, no era amb ells quan s’hi presentà Jesús. Els deixebles, doncs, li deien: Hem vist el Senyor”. Però ells els digué: “Si no veig a les seves mans el senyal dels claus, i no fico la mà al seu costat, no ho creuré”. Al cap de vuit dues, els deixebles eren una altra vegada dintre, i Tomàs amb ells. Jesús s’hi presentà, estant tancades les portes, es posa al mig i diu: Pau a vosaltres!”. Després diu a Tomàs: “Porta el dit aquí i mira’m les mans, i porta la mà i fica-me-la al costat, i no siguis incrèdul, sinó creien”. Tomàs li respongué: “Senyor meu i Déu meu!”. Jesús li diu: “Perquè m’has vist has cregut? Sortosos els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20, 24-29).
Es desconeix quina era la intencionalitat del promotor del Santuari, Ramon Madirolas, quan va encarregar aquest timpà al taller Barberí d’Olot per a confeccionar-lo en coure. Podria tenir relació amb el fet que la llança del soldat romà, conegut com sant Longí, va arribar fins al mateix cor de Jesús, invocat en el mateix Santuari de Puig-agut...? O al fet que tothom que passaria per sota el timpà, i s’endinsaria al mateix temple, perdria tots els seus dubtes com li va passar a Tomàs...? Demà, a la tarda, després del rés del Sant Rosari (dos quarts de 6 de la tarda) i la Santa Missa, presidida pel bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova (a les 6) es preveu que el prelat beneeixi aquest nou timpà. Posteriorment, hi haurà un audició de sardanes a càrrec de la cobla Canigó.

A les il·lustracions es pot veure com Ernest Homs lliura la seva obra i assessora en la seva correcta col·locació.