24 de des. 2010

Una estrella indica el lloc i assenyala el camí...

Una estrella va ser el senyal, diuen els evangelis, que va indicar als mags on es trobava aquell Infant que havia de canviar el món. Damunt d’ell, les generacions posterior van construir, a vegades amb nous valors humans i a vegades amb fets menyspreables, una història de la qual som hereus. És impossible renunciar al llegat que ha derivat d’aquell fet, suposadament envoltat de meravelles inexplicables, i que va ser el fonament la nostra civilització judeocristiana.

L’estrella marca el lloc precís; és el símbol que indica on Jesús va ser infantat i que s’acompanya de la frase “Hic de Vergine Maria Jesus Christus natus est”; o sia: Aquí va néixer Jesús de la Verge Maria. L’espai, situat a Betlem, és lloc recordat des de l’antigor i per diverses religions. De ben segur que aquell modest pessebre de les nostres representacions casolanes s’ajusta en la forma però no en la significació que ja tenia, si fa no fa, 2017 anys enrere. Quan, l’any 325, santa Elena va fer un de les primers romiatges històrics a Terra Santa perdurava la fama d’un punt ancestralment venerat. La mare de l'emperador va fer bastir la basílica de la Nativitat, que reformada per Justinià el 590, ha superat les vicissituds de la història i ens ha arribat fins avui dia.

Una porta de baixa llinda permet entrar al temple des de l’atri. L’edifici, format per quatre naus separades per pilars, presenta la barreja de les diverses confessions que hi ha passat i fet estada. Sota el presbiteri hi ha la cova (la pedra, la terra), veritable centre de tot, on l’estrella (signe celestial) llueix gairebé amb llum pròpia i per la munió de làmpades que l’envolten. Al davant, amb una escena més pròpia dels pessebres domèstics, es fa saber on va reposar el Nen en braços de Maria, sota la mirada de Josep, esperant l’adoració dels mags i dels pastors.


Bon Nadal a tothom!

Agraeixo a Nora Vela, autèntica pelegrina a Terra Santa, la cessió de les fotografies que acompanyen aquest text.