4 de jul. 2010

La 'creu de sant Zacaries': un altre símbol miraculós

El recursos contra les epidèmies cícliques, que malmetien la societat en segles passats, eren tan diversos com poc efectius. Alguns d’aquests, estretament lligats amb la religiositat, ratllaven –per no dir que s’hi trobaven inclosos- la credulitat.
L’anomenada Creu de sant Zacaries és un dels símbols que, situats en llocs estratègics de les vivendes, presumptament protegia contra la pesta. Aquesta és del tipus de creu patriarcal o de Lorena i té dos travessers. Lluís Maria Vericat la defineix com el “símbol de l’església catòlica romana” i especifica que “el travesser superior representa el rètol que es clava a la creu de Jesús (1)”. En aquest rètol hi constarien els mots Iesvs Nazarenvs Rex Ivdaeorvm, que es tradueix com: "Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus" i que se sol posar amb l’acrònim INRI.
Les propietats d’aquesta creu va sorgir a partir de la suposada protecció que va concedir als delegats eclesiàstics reunits al Concili de Trento el 1546. D’aquestes creus se’n feien impressions per a la devoció popular. Era venerada a Cervera i a Igualada, com esmenta Francesc Ribas en una comunicació del IV Congrés de la Medicina Catalana celebrat a Poblet el 1985, on s’haurien fet impressions a càrrec de la Congregació de Maria Santíssima de la Bona Mort de Cervera i per la congregació igualadina de Nostra Senyora de la Consolació (2). També se’n van editar a Reus. Curiosament, una edició conté l’error de situar l’origen de la devoció el 1516. Sembla més probable que, pel fet que es relaciona directament amb el Concili de Trento, la data correcta és la de 1546; aleshores feia justament un any que se celebrava. En qualsevol cas, l’edició de la ‘creu’ devia ser un recurs dins la impressió de fulls solts a la qual s’atribuirien capacitats miraculoses.
Aquest creu apareix relacionada amb el santuari de la Fontsanta del municipi de Jafre o Jafre de Ter (Baix Empordà). En una recent publicació (3) es reprodueix aquest símbol amb el peu de “Creu que un 'pelegrí celestial' va deixar al poble de Jafre" i . El llibre Jardín de María (4) del frare dominicà editat per primera vegada el 1657 –del qual només he pogut consultar la reedició de 1949 i, per tant, no puc certificar que hi consta l’esmentada reproducció de la creu- explica com el novembre de 1460, un pagès de la zona de nom Miquel Castelló, va ser visitat per un pelegrí. Aquest li va demanar quantes creus hi havia en les cruïlles dels camins que duien a Jafre. Castelló li va respondre que només una. Llavors, el desconegut li va demanar que posés una creu –segons sembla la de sant Zacaries- en tot allò seu, en les cruïlles dels camins i en la font que hi havia a prop i que aquesta seria virtuosa. Com a prova de la veritat de les seves paraules va anunciar que, aviat, moriria un nen. I així va ser. Més endavant, com a testimoni del fet, a la font hi van edificar una capella dedicada a Nostra Senyora de Gràcia.
Els fets que relata Camós –que data amb precisió-, en cas d’estar relacionats amb la ‘creu de sant Zacaries, haurien esdevingut gairebé un segle abans de l’inici del Concili de Trento. Per aquets motiu, no es pot assegurar que la relació, realment, hagués existit malgrat que fos recollida per Camós.


Il·lustracions: Edicions de la Creu de sant Zacaries: Saludable remedio contra la peste. Reus: Lib. De j. b. Vidal Arrabal [s.d.] / Saludable devoción contra la peste. [s.l.]: Lib. de la Inm. Concepción

Agraeixo a Nora Vela la informació sobre aquesta creu que ha fet possible aquest text.

Bibliografia:
1 Vericat, Lluís M. “Benedicció” Dins: Diccionari de símbols cristians. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2008, p. 43
2 Ribas, Francesc. Origen d’algunes advocacions locals catalanes contra la pesta. Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, any, 1985 Vol.: 4, Disponible en línia a: http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/43224/53833
3 Il·lustració que apareix a: Rodríguez, Àngel; Vila, Pep. "Creu que un `'pelegrí celestial' va deixar al poble de Jafre", en Narcís de Camós, Jardín de Maria plantado en el Principado de Catalunya (Girona, 1772. Edició facsímil dels capítols del bisbat de Girona) Girona: Diputació de Girona, 2008, p.19
4 Camós, Narcís. Camós, Narcís. Jardín de María, plantado en el Principado de Catalunya. Barcelona: Orbis, 1949 (reedició de l’obra publicada a Barcelona el 1657 i reimpresa a Gerona el 1772), p. 176