29 de juny 2010

El viatge de sant Pau a Catalunya i la seva possible estada a Tarragona

Els primers estudis sobre la implantació i difusió del cristianisme a Catalunya se solien fonamentar en uns hipotètics viatges que els apòstols Jaume i Pau haurien fet a les nostres terres. Si bé de l’estada del primer no se’n té cap certesa, la del segon ha generat certa controvèrsia amb afirmacions i negacions. arran d’aquesta incertesa, la tradició va adornar la hipòtesi amb florides històries i les va dotar de situacions inventades i de personatges inexistents.
Les paraules que Pau va emetre als cristians romans en una de les seves cartes són el principal motiu de les especulacions. En aquest document, l’apòstol afirma que “sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània... (1)” i, en el mateix sentit, més endavant diu que “passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània (2).
Antoni Pladevall explica, d’aquestes paraules, que deurien ser escrites a l’entorn de l’any 57 i “que molt poc més tard sant Pau fou empresonat a Palestina i després portat presoner i mantingut sota custòdia a Roma, i per tant no va poder fer aquell viatge inicial que tenia plantejat de temps”. Pladevall, però, segueix dient que “no obstant en la seva vida, entre l’any 63 i la seva mort , ocorreguda cinc o sis anys més tard, hi ha un buit en el qual podria haver vingut a Hispània i en concret a Tarragona”.
Finalment, afirma que “a Tarragona, la tradició de l’estada de sant Pau i de la seva deixebla santa Tecla no es documenta fins al final del segle XI, o sigui, mil anys després dels fets (3)”. Efectivament, com diuen Maria Ojuel i Joan Santacana, “molts investigadors creuen que l’apòstol va fer realitat aquest desig de visitar Hispània i algunes cartes, sobretot de sant Climent, sembla que ho confirmen” i continuen dient que “si el viatge va tenir lloc, encara que no n’ha deixat cap traça, és molt versemblant creure que Pau de Tars devia predicar el cristianisme a la ciutat de Tàrraco, aleshores capital de la província romana de la Hispània Citerior (4)”. L’hagiògraf Llorenç Riber apunta que, després de donar per certa la visita hispànica de Pau i el seu trajecte per mar, ningú sap on devia fer terra però aporta que “d’un vell altar dels segles X o XI, asservat en el seminari de Tarragona, se’n diu que fou edificat en el lloc precís on l’Apòstol posà, en desembarcar, primerament sos peus, sos bells peus que venien a evangelitzar la Bona Pau” i citant al R. P. Gams esmenta que “la seua estada aquí fou de devers un any” però reconeix que “aquesta afirmació no passa d’ésser conjectural (5)”.
Per la seva banda, mossèn Joan Bada (6) en tractar de les tradicions locals sobre la implantació del cristianisme a Catalunya esmenta els esforços que, en temps immediatament posteriors al Concili de Trento, es van fer per explicar uns orígens de les diòcesis que connectessin directament amb les mateixes missions apostòliques . Diu aquest historiador que “en el cas dels bisbats de Catalunya es donaren dues línies de tradició, els que atribuïen la primera predicació a l’apòstol Jaume i els que l’atribuïen a l’apòstol Pau” i assenyala que “sempre eren presentades com a tradicions centenàries o antiquíssimes”. De la tradició paulina, diu Bada, hi haurien els bisbats de Girona, Tortosa i, especialment, l’arquebisbat de Tarragona. De Tortosa s’esmentava com a primer prelat a Rufus “un dels setanta-dos deixebles de Jesús, designat per Pau” i
que, posteriorment es va identificar com a fill del Cirineu. Precisament, el jesuïta Pere de Ribadeneyra en el seu Flos sanctorum confirmava el viatge de sant Pau i ho fonamenta en aquest hipotètic Rufus: “... en Tortosa en España se celebra la fiesta de Sant Rufo, uno de los hijos de Simón Cirineo, el que ayudó à llevar la Cruz à Christo, y tienele aquella Ciudad por su Prelado, afirmando haverle traído San Pablo, quando vino à España... (7)”.
L’any 2008, la coincidència de la celebració de l’Any Jubilar de sant Fructuós de Tarragona, en escaure’s el 1750 aniversari del martiri dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, amb l’any Paulí va revifar l’interès sobre la possible visita de Pau a la ciutat catalana. És així com, amb ulls més crítics, els estudiosos van revisar el viatge de sant Pau.
En aquest context, mossèn Armand Puig, professor de Nou Testament i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, escrivia l’estudi analític amb un títol ben explícit: La certesa de l’estada de sant Pau a Tarragona. En aquest, manifesta obertament que la seva intenció era “la de mostrar que la missió de Pau a Hispània i, en concret, a la ciutat romana de Tàrraco és un fet històricament plausible”. Després de revisar la documentació existent que es refereix al fet, aportava la interessant idea que Pau no va ser a Tarragona, en primera instància. en viatge apostòlic sinó que hi va ser exiliat.
En les conclusions Puig resol que: “hi ha raons suficients per afirmar la plausibilitat i, fins i tot, l’alta probabilitat que hagi tingut lloc una missió de Pau a Tarragona, en condicions de gran dificultat provocades per la condició d’exiliat de l’apòstol. La sentència imperial a l’exili ha condicionat decisivament l´activitat missionera de Pau a la capital de la Tarraconensis, i ha comportat que la seva missió s’hagi diluït en la història (8)”.
La confirmació del viatge de Pau a les nostres terres no voldria dir, com va intentar certificar la historiografia del XVII i XVIII, que germinés una comunitat cristiana ni que, molt menys, representés l’arrelament de la nova fe. S’hauria d’esperar fins a la meitat del segle III per certificar-ne l’existència.

Imatges:
Superior.- Estàtua de sant Pau davant la façana de la basílica de Sant Pau Extramurs a Roma.
Centrals.- Interior de la basílica
Inferiors.- Imatges de la tomba de sant Pau certificada per evidències arqueològiques i acceptada pel mateix Vaticà a finals de 2006

Bibliografia:
1 Rm, 15, 23
2 Rm, 15, 28
3 Pladevall, Antoni. Història de l’Església a Catalunya. Barcelona, Claret, 2007, p. 7
4 Ojuel, M; Santacana, J. De pagans a cristians. Barcelona, Barcanova, 1993, p. 21
5 Riber, Llorenç. Els Sants de Catalunya. Barcelona: Ed. Catalana, 1919, vol I: els màrtirs, p. 35 - 36
6 Bada, Joan. Història del cristianisme a Catalunya. Vic: Eumo, 2005, p. 17 - 18
7 Ribadeneyra, Pere. Dins: Flos Sanctorum de las vidas de los santos. Barcelona : Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790, vol. 2, p. 284.
8 Puig, Armand. “La certesa de l’estada de sant Pau a Tarragona”. Dins: Temes d'avui: revista de teologia i qüestions actuals, Nº. 31, 2009 , pags. 26-47. Disponible en línia a: http://www.temesdavui.org/ca/revista/31/temes_de_portada/la_certesa_de_lestada_de_sant_pau_a_tarragona_a_puig

Antologia de goigs dedicats a sant Miquel dels Sants, patró de Vic