11 de juny 2010

El ‘pa de Sant Antoni’, un bocí d’antiga beneficència

Dins la societat de temps pretèrits, quan l’Estat del benestar no era res més que una entelèquia, diverses fórmules emmarcades en la beneficència intentaven cobrir les mancances bàsiques dels col·lectius més necessitats. Una d’aquestes iniciatives era l’anomenat ‘pa de Sant Antoni’.
Joan Amades afirma, sense marge al dubte, que sant Antoni de Pàdua “era indubtablement el sant més venerat a casa nostra i el que gaudia d’un culte popular més intens (1)”. Moltes llegendes i fets fabulosos embelleixen la biografia d’aquest franciscà (Lisboa, 1190 – Pàdua, 1231). Dins la biografia que fa Joan Bada dins la Gran Enciclopèdia Catalana fa constar que al voltant de la figura del sant hi havia diverses formes de devoció entre els quals “l’anomenat pa dels pobres, que consistia en una almoina de pa en record d’un miracle (2)”. Aquest fet miraculós va esdevenir en un moment de fam generalitzada en la qual, el sant, va repartir tot el pa del convent on residia entre els pobres que demanaven almoina. El frare encarregat de la fleca, en veure els cistells buits, va cercar Antoni i el reprendre per la seva acció. El sant el va enviar a mirar, de nou, les paneres que, meravellosament, tornaven a estar plenes fins dalt. Louis Réau, per la seva banda, explica que “la devoció del pa de sant Antoni és d’origen relativament recent (3)”. De tota manera, es va establir en diverses zones la recaptació de donatius per elaborar que posteriorment servirien per l’elaboració de pa que es distribuiria entre la gent necessitada.
Amb aquesta finalitat haurien circulat algunes capelletes de visita domiciliària amb una representació al·lusiva a la tradició.
En alguns llocs, on hi ha una devoció especial a l’altre sant Antoni, l’abat o ‘del porquet’, es pot haver transvasat la tradició cap a dates de gener. Aquest és el cas de Manlleu on l’associació de Tonis reparteix pa al finalitzar la missa dedicada al seu patró.


Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1952, vol. 3, p. 863
2 Bada, Joan. “Antoni de Pàdua”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, vol. 2, p. 446
3 Réau, Lous. Iconografia del arte cristiano. Iconografia de los santos. Barcelona: Ed. del Serbal, t. 2, vol. 3, p.126