31 de març 2010

Dimecres Sant era dia de ‘beneir l’aigua’

De les tradicions de Setmana Santa que han desaparegut n’hi havia una de pròpia del Dimecres Sant: anar a beneir l’aigua. Explica el doctor Josep M. Gasol d’una tradició escampada, temps ençà, per diverses poblacions: “els feligresos de la Vila [Manlleu] van a beneir l’aigua a l’Església parroquial, la tarda de dimecres sant. És una cerimònia que hem vist realitzada en altres indrets, però a Manlleu té un colorit i unes característiques, essencials que la fan sobresortir del calendari de la costumística tradicional del poble”. Gasol explica la raó que li dóna una especial plasticitat: “més que més, és la mainada, al que sola o acompanyada de persones majors va al temple a ‘beneir el càntir’. Com impròpiament diu algú: ‘Se’ls sol confiar el millor càntir de casa’: càntirs de vidre o de terra cuita molt decorada, o se’n compra un de nou per aquesta ocasió. És com ritus l’omplir el càntir en passar per la Font de la Mare de Déu. I se’ls sol guarnir amb unes flors -generalment, violes i arç florit- posades en el broc (1)”. Per altra banda, Esteve Gaja, havia recollit la creença, gairebé superstició, que l’aigua beneïda tenia propietats especials. Explica que “un cop beneïda l’aigua és amorosament guardada fins al dissabte de Glòria en quin dia serveix per escampar-la pels racons de la casa a manera de benedicció implorada (2)”.

Bibliografia:
1 Gasol, Josep M. “Calendari folklòric manlleuenc". Dins: Lletres amicals. Manlleu: cròniques i textos literaris, vol 18, 1958. [Sèrie dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]
2 Gaja, Esteve. “Costums de Setmana Santa”. Dins: El Record. Manlleu, 1956 [s.p.]