28 de març 2010

La benedicció de palmes i palmons el diumenge de Rams

El calendari litúrgic cristià prové, especialment en allò que afecta al cicle pasqual -ja sigui per davant o per darrera-, del calendari jueu. La Pasqua representava la celebració de l’arribada de la primavera. Una setmana abans, però, el cristianisme situa un esdeveniment singular: recorda el dia en què Jesús va entrar a Jerusalem, per celebrar la Pasqua que s’acostava, on va ser rebut per la població que brandava rams i palmes.
Els evangelis canònics no són gaire explícits en fer referència a aquest fet recordat. Més aviat fan referència a la col·locació, per part de la gent, de peces de roba o dels seus propis vestits al pas de Jesús. L’Evangeli de Mateu explica aquest fet dient que quan Jesús va entrar a la ciutat sobre un pollí “la majoria de la gent estengueren els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el camí (1)”. De manera semblant relata Marc (2) i també Lluc (3). Serà Joan qui esmenta que la gent, sabedora de la proximitat de Jesús “prengueren palmes de les palmeres i sortiren a rebre’l cridant: ‘Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel! (4)”. La tradició va fixar aquesta imatge de gent amb palmes donant plasticitat a la festa de, l'anomenat precisament, diumenge de Rams.
Joan Soler recorda que, en aquesta diada, “es beneeixen palmes i palmons, rams de llorer i d’olivera i seguidament té lloc la processó del Ram (5)”. És així, com l’acte de benedicció d’aquests elements naturals, tractats o no, constitueix l’eix central de la celebració. La benedicció és, segons Lluís M. Vericat la “pregària amb què l’Església implora la protecció de Déu sobre les persones. En sentit ascendent, oració en què es lloa a Déu o els sants. En sentit descendent, favor concedit per Déu o pels sants” i afegeix que “el gest de beneir es representa amb la imposició de mans o amb la mà dreta aixecada, amb l dit anular tocant el polze (6)”. De manera semblant defineix, l’acte de beneir, Salvador Alsius: “Signe que els ministres de l’Església adrecen en nom de Déu als fidels tot dibuixant amb la mà la forma d’una creu. Els qui la reben solen fer-ho senyant-se, és a dir, aplicant sobre ells mateixos el mateix senyal de la creu” però afegeix que “les benediccions s’apliquen també sobre les coses o objectes que adquireixen així una especial significació sacra, com succeeix amb les esglésies, les medalles, l’aigua beneita, etc. (7)”. I Joan Soler recorda com “tots els ritus litúrgics i paralitúrgics enclouen una gran quantitat de senyals de la creu beneint: pans rituals o beneïts, aigua beneita, salpàs, rams i palmes, imatges de sants, campanes, rosaris i medalles, acabats de casar, infants presentats al temple a la quarantena de néixer, parteres, bestiar, camps cases –de la primera pedra a la inauguració-, automòbils, vaixells... (8)”.
La forma de benedicció que ens ocupa, però, sol ser mitjançant l'aspersió d'aigua que prèviament ha estat beneïda.

La palma beneïda: un amulet protector
És així com el diumenge de Rams i a ulls dels fidels, les palmes, palmons i altres elements vegetals adquireixen unes propietats especials i esdevenen una mena d’amulets. Joan Soler, en aquest sentit, explica que “palmons i rams beneïts, a balcons i finestres, i creus de fulles de palma a les portes, llars de foc, a estables i corrals, deslliuren de bruixes i dimonis “ afegeix que “alo cap de l’any, , s’han de substituir pels nous, segons el refrany que diu que ‘l’herba nova treu la vella; es cremen, ja que, essent beneïts, no es poden maltractar ni llençar (9)”. I també especifica que “per les rogatives de pluja, aquests rams es deixaven clavats en els camps per prevenir de bruixes i calamarsades, i al capdamunt dels pallers” per concloure que “les cendres dels rams beneïts s’escampaven pels camps o es barrejaven amb les llavors en sembrar, com un ritus fecundador (10)”.


Imatges:
Superiors.- Benedicció de Rams davant l’església de Santa Maria de Manlleu. Any 2010
Central.- Processó de Rams, a Manlleu, els primers anys de la década de 1930. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu
Inferior.- Creus fetes amb fulles de palma clavades a la porta d’una masia


Bibliografia:
1 Mt 21, 8
2 Mc 11, 8
3 Lc 19, 36
4 Jn 12, 13
5 Soler, Joan. "Ram". Dins: Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 619
6 Vericat, Lluís M. “Benedicció” Dins: Diccionari de símbols cristians. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2008, p. 25
7 Alsius,Salvador. “Benedicció". Dins: Hem perdut l’Oremus. Barcelona: Ed. La Campana, 1998, p. 39
8 Soler. “Benedicció”. Ídem, p. 77
9 Soler. “Palma, palmó”; Ídem, p. 535
10 Soler. “Ram”; Ídem, p. 619