3 de març 2010

Diada de sant Eteri o Esteri, suposat primer bisbe de Barcelona

El 4 de març es commemora la festa de sant Eteri. Aquest, se suposa, va ser el primer bisbe de Barcelona. La tradició forma part del costum, que es va prendre en temps posteriors al concili de Trento, de crear uns orígens de cada bisbat català entroncats amb els mateixos apòstols.
Joan Bada explica que després de la reforma tridentina, en la qual va quedar enfortida la figura del Papa de Roma en detriment del pes dels bisbes. Segons Bada “els bisbes catòlics buscaren d’entroncar el seu ministeri amb el ministeri apostòlic” i afegeix que “fruit d’aquesta voluntat fou que a partir de la segona meitat del segle XVII la majoria de bisbes començaren a fer constar en els informes preceptius, que des de la implantació de la reforma tridentina havien de presentar personalment o a través d’un procurador a Roma, referències sobre els orígens apostòlics del propis bisbats”. I així, Josep Domènec Costa i Borràs, que va presidir la diòcesi entre 1850 i 1857, diu Bada, “feia referència al primer bisbe de la ciutat,Esteri, designat per Jaume l’any 40 i mort durant la persecució de Neró (1)”. Efectivament, la Viquipèdia explica que “Eteri hauria estat deixeble de Sant Jaume el Major, amb qui hauria arribat a Barcino cap a l'any 37. Abans de marxar a predicar per la resta d'Hispània, sant Jaume el va nomenar cap de la comunitat cristiana de la ciutat” i afegeix que ”Eteri hauria instal·lat la seu a l'indret on l'apòstol havia predicat, l'actual lloc on és l'Església dels Sants Just i Pastor (2)”. Joan Amades, donant crèdit a l’existència d’aquest sant, relata com “en temps de l’emperador romà Neró la persecució contra els cristians fou intensíssima, tant, que els bisbes de les principals ciutats ibèriques convingueren celebrar una magna reunió per tal de cercar remei al flagell que aplanava el cristianisme”. Aquesta trobada, segons el folklorista, va tenir lloc a Peñíscola i hi van assistir imaginaris bisbes de ciutats diverses de la Península Ibèrica. L’esdeveniment va acabar malament per a tots ja que, com diu Amades, “foren sorpresos per les tropes imperials romanes, que els van degollar a tots i van llançar llurs cossos als lleons (3)”.
Valeri Serra i Boldú (4) va recollir una estrofa d’uns goigs dedicats a aquest sant imaginat que deia:

De Barcelona Pastor,
per Sant Jaume consagrat;
Etèri, màrtir sagrat,
deu-nos amparo i favor


Imatge: Vista parcial de la façana de l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona on suposa la llegenda que es va establir la primera catedral de la ciutat (Nora Vela).


Bibliografia:
1 Bada, Joan. Història del cristianisme a Catalunya. Lleida: Vic: Pagès Editors: Eumo Editorial, 2005, p. 17 – 18
2 “Eteri de Barcelona” [en línia] Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 2 de març de 2010] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Eteri_de_Barcelona
3 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 1, p. 874 - 875
4 Serra, Valeri. Calendari folklòric d’Urgell. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981, p. 75