27 de febr. 2010

La Creu dels Improperis: un compendi de la Passió de Crist (sèrie Setmana Santa 3)

A les processons de Setmana Santa que encara se celebren, en el dia que assenyala la tradició de la població organitzadora, no hi pot mancar la “creu dels improperis”. Aquesta creu, símbol de símbols, esdevé en si mateixa un resum i una narració dels principals episodis de la Passió de Crist.
El significat del mot “improperis” és el d’”insult, retret que hom fa a algú (1)”. En el context del ritual cristià, concretament vinculat a la Setmana Santa i més específicament a la Passió de Crist, té diverses interpretacions. Per una banda, com diu Salvador Alsius, són uns “textos que formen part de la litúrgia de l’ofici del divendres sant i que són queixes que Jesucrist dirigeix al seu poble al qual havia omplert de beneficis (2)”. En el mateix sentit, Joan Soler explica que són “uns retrets de Déu al seu poble: ‘Poble meu, què t’he fet?. En què t’he contristat?. Respon-me!’ (3)”. Per altra banda, i simbòlicament, com afirma el Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, són “cadascuna de les figures que representen objectes de la passió de Jesucrist i que solen posar-se en alguns crucifixos i en banderes de les processons de Setmana Santa (4). El manlleuenc Esteve Gaja, en tractar d’un dels ‘improperis’ de la seva ciutat (del qual se’n parlarà en quest bloc en una altra ocasió), considera que “considerats en general els improperis, no deuen tenir altre origen que la mateixa devoció popular. És a dir: que el desig d’excitar piadosament la imaginació popular dels fidels per a recordar els sofriments de Crist va fer-los aparèixer en la processó de Setmana Santa (5)”.
Aquests elements poden tenir una doble representació dins la processó. És habitual el fet de trobar-los reunits en una sola representació i formant part d’una creu: és l’anomenada, precisament, ‘Creu dels improperis’. Joan Soler vincula aquesta creu amb els trofeus dels antics romans i diu que “era un signe de victòria erigit pels vencedors: penjaven d’un arbre les despulles de l’enemic vençut (casc, cuirassa, escut, llança, espasa, túnica, calçat… fins i tot la testa” i conclou que “l’arbre trofeu era dut victoriosament en processons en honor dels vencedors (6)”. La creu, per tant, com diu el mateix autor, “mostra els ‘trofeus’ de la Passió: l’escala, la llança, el drap de la Verònica, la canya amb l’esponja xopa de fel i vinagre, el Sol i la Lluna, els assots, la túnica, els daus amb què se la jugaren , l’orella –que sant Pere tallà al soldat Malcus-, el gall que cantà tres vegades, el calze de la Passió, els tres Claus, la corona d’espines, el Martell i les tenalles, el llençol amb què fou embolicat el cos…(7)”.
Manuel Sanromà, en relatar la Setmana Santa de Tarragona, l’esmenta com a “creu dels penitents” i explica que “és el principal dels símbols dels penitents (8)” i que va acompanyada dels improperis duts individualment pels penitents que , d’aquesta manera, fan acció de gràcies o petició de favor. D’aquests, afirma, n’hi ha un total de 214. A la ciutat tarragonina, la seva presencia és comptada en la processó de Divendres Sant. A Manlleu, en canvi, encapçalava el Viacrucis de Diumenge de Rams; els ‘improperis’ duts particularment pels participants eren presents a la processó de Dijous Sant . A Vic, encara ara, tenen un lloc preeminent a la Processó dels Dolors, el mateix dia de Setmana Santa.


Imatges:
Superior.- Processó del Viacrucis de Manlleu, el Diumenge de Rams de 1935. Obtinguda de la revista El Record. Manlleu: Gráficas Manlleu, any XIX, abril de 1940, [s.p.]. L’original formava part de la col·lecció de Jacint Rifà
Inferior.- Creu dels improperis situada, permanentment, en una capelleta de Prats de Molló (Vallespir)

Bibliografia:
1 “Improperi”. Dins: Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 942
2 Alsius, Salvador. Hem perdut l’Oremus . Barcelona: Ed. La Campana, p. 133
3 Soler, Joan. Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 360
4 Alcover, Antoni M; Moll, Francesc de B. “Improperi”. Dins Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: [s.e.], 1979, vol. 6, p. 609.
5 Gaja, Esteve. “Història d’un Improperi”. Dins: El Record. Manlleu: Gráficas Manlleu, any XIX, abril de 1943, [s.p.]
6 Soler. Ídem
7 Soler. Ídem
8 “La Setmana Santa de Tarragona. Vocabulari de la Setmana Santa”. [en línia] Web personal de Manuel Sanromà. Manuel Sanromà [Consulta: 27 de febrer de 2010] Disponible a: http://www.tinet.cat/~msanroma/SetmanaSanta/vovabulari.html