23 de febr. 2010

La mort de Jesucrist escenificada: la 'Passió' manlleuenca (sèrie Setmana Santa 2)

De les tradicions vinculades amb les dates de Quaresma més properes a la Setmana Santa no es poden obviar, de cap manera, les representacions de la Passió. Diverses poblacions catalanes tenen associat el nom de la Passió: Olesa, Esparraguera o Cervera en són un exemple. Durant poc més d’una dècada, Manlleu es comptava entre aquestes.
Les representacions de la Passió, diu l’enciclopèdia Tradicionari, “tenen l’origen en representacions litúrgiques que es realitzaven a l’interior dels temples”. La distribució geogràfica s’estén per tot Europa però, diu, la mateixa font, “és en les terres de l’antiga Corona d’Aragó on constitueixen realment una forma molt pròpia de drama d’origen” i afegeix que “a Catalunya se’n troben de molt antigues, amb una continuïtat secular (1)”. Són les d’Olesa de Montserrat, de la qual es tenen notícies ja al segle XIV i documentació des del 1538, la de Cervera, des del segle XV i la d’Esparraguera, documentada des del 1588.
En el cas manlleuenc, el Dr. Josep M. Gasol recull, per a l‘origen de la Passió una altre hipòtesi . Esmenta que “cal considerar un precedent remot de la Passió manlleuenca, aquella processó de Setmana Santa durant la qual, segons els historiadors, eren escenificats determinats passatges de la vida dolorosa del Mestre (2)”. D’aquesta processó, el primer terç del segle XIX, en sortirien dues manifestacions: la processó del Sant Enterrament i les representacions de la Passió (3). Aquestes escenificacions,aleshores, es duien a terme al carrer anomenat Horta del Frare, en un estatge municipal que servia de teatre. Domènec Torrent i Garriga, el 1893, ja recull que, a aquesta via, “el público la llama calle de la Passió, por las repetidas funciones del drama sacro de este nombre que se dieron en el segundo tercio de este siglo [XIX] en el teatre que existia en ella” i afegeix que, el 1868, l’Ajuntament li va donar el nom de ‘carrer del Teatre’ sense que arrelés entre la població i li van retornar el nom original d’Horta del Frare (4). La força de la denominació popular recordant les representacions de les darreres hores de Crist ha fet que, encara ara i de forma ja oficial, sigui el nom de ‘carrer de la Passió’ el que s’hagi consolidat. Constata,igualment, la importància i reclam de la Passió d’aquella època el fet que amb els ingressos que es van fer de les diverses sessions, es va sufragar part de l’altar major de l’església de Santa Maria fet el 1846 (5).
Aquest primer teatre manlleuenc va ser destruït per la primera guerra carlina (1833-1839) tot i que posteriorment es va reconstruir. Seguiria fent el servei de local teatral fins a la tercera carlinada (1872 – 1876) quan va passar a ser cavallerissa i, posteriorment, parc de bombers (6).
La falta de teatre va fer que, durant un temps, la Passió deixés de ser representada. Sembla ser que el 1910 es va fer un intent de recuperar-la al teatre de la Joventut Catòlica però no va reeixir (6).
No seria fins a la meitat de la dècada de 1940, després dels anys més cruents de la postguerra, que l’entitat el Centre Catòlic Recreatiu, entitat hereva de la Joventut Catòlica, va endegar les representacions de la Passió. Josep Suriñach explica, en ser celebrat el centenari de l’entitat, aquest període amb les següents paraules: “A partir de l’estrena de la Passió s’inicià una altre etapa, la més florida que hem conegut, per tot el que teníem i pel que la mateixa Passió irradià” i continua dient que “quan la Passió estigué en el seu punt més alt, tant per la qualitat artística com pel nombre màxim de quadres que s’hi anaren afegint, necessitàrem 83 persones per a cobrir els papers grans i petits de l’obra, 41 suplents, 45 comparses, 12 tramoistes i 8 membres del cor que no sortien a escena, en total 189 persones sense comptar traspunts, equip de guardarropia, organitzadors del Patronat de la Passió, personal de l’orquestra i directors (7)”, Xavier Boada, que en una `poca posterior va fer el paper principal, el de Jesucrist, recull que “hi ha una colla de noms vinculats a aquest moment d’esplet artístic . Els diversos directors de la Passió: Antoni Tor (fins al 51), Pere Vilalta (del 52 al 56), Pere Marcé (del 567 al 58). A la direcció artística: Xavier Valls, Josep Codony i especialment el talent i enginy de Francesc Pujol”. Tot i aquesta bona dinàmica, la Passió va deixar de ser representada l’any 1960 i, com diu Suriñach “és que la Passió ja a partir de l’any 56 es feia cada any més difícil per falta d’assistència als assaig i també cada vegada més anava disminuint el personal (8)”.
Després d’un llarg parèntesi sense Passió, Manlleu va recuperar el drama sacre l’any 1988. La mateixa associació, sota el nom de Teatre Centre, va estrenar, de nou, les representacions de la Passió. En aquesta represa es van trobar actrius i actors que l’havien representada en el període anterior amb d’altres que, aleshores, encara no havien nascut. Aquesta Passió va durar cinc anys i, com diu Xavier Boada –l’actor que protagonitzava Jesucrist en aquesta època- “val a dir que els dos primers anys es poden considerar d’èxit, però els tres darrers es produeix una crisi notable d’espectadors. D’una banda, un cert arcaisme de l’espectacle que desinteressa el públic més jove, i de l’altra, un intent de modernització en la posada en escena que desinteressa l’espectador nostàlgic, porten a la conclusió que no cal insistir en aquest projecte (9).
Des d’aleshores, el 1992, Manlleu no ha disposat de la Passió damunt d’escena dels seus teatres.

Imatges:
Superior.- Escena del Sant Sopar de les representacions de 1948 de la Passió de Manlleu. Foto Xavier Valls / Fons Biblioteca Municipal de Manlleu
Central.- Escena de l’entrada a Jerusalem en la Passió de 1957. Foto Xavier Valls / Fons Biblioteca Municipal de Manlleu
Inferior.- Logotip de la Passió manlleuenca en el darrer període


Bibliografia:
1 “Les Passions”. Dins: Tradicionari: el calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006, p. 186
2 Gasol, Josep M. “Calendari folklòric manlleuenc” dins Lletres amicals. Manlleu: cròniques i textos literaris, vol 18, 1958. [Sèrie dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]
3"Apunts històrics de La Passió de Manlleu”. Dins: “La Passió” de Manlleu. Manlleu: Graf. Manlleu, 1955 [s.p.]
4 Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Imprenta y Libreria de Ramon, 1893, p. 152
5 “Apunts…”, Idem
5 Roca, Alexandre. Manlleu, episodis d’ahir. Manlleu: Ajuntament de Manlleu: Efadós, 2003, p. 224 – 225
6 “Apunts…”, Idem
7 Suriñach, Josep. “Activitats en els últims cinquanta anys”. Dins: Els cent anys del Centre 1877 – 1977. Manlleu: Centre Familiar, 1978, p. 54
8 Boada, Xavier. “El Centre: Fidel a les taules”. Dins: Pinzellades històriques, Manlleu 1945 – 1995. Manlleu : Parroquia de Santa Maria, 19, p. 103
9 Boada, Ídem, p. 104