11 de febr. 2010

Vic celebra el ‘Dijous llarder’ o ‘Dijous gras’

Per Dijous llarder,
botifarra menjaré...
Aquesta afirmació que, a vegades, anava acompanyada d’una simple melodia, se solia escoltar profusament el dijous anterior al Dimecres de cendra. Aquesta diada ha estat i és coneguda amb el nom de Dijous gras o Dijous llarder.

Significació del Dijous llarder o gras
Antigament, quan s’acostava la Quaresma i el temps de dejuni i abstinència promogut per l’Església, era moment de deixar lliures els instints més bàsics i abandonar-se a un dels set pecats capitals, el de la gola. La disbauxa golafre ja començava, segons diu Joan Amades, el quart dijous abans del Diumenge de Carnestoltes; era el que anomena “dijous dels amics”. En aquest dia “els amics que es trobaven es copejaven afectuosament l’esquena i es convidaven a beure els uns als altres (1)”. El dijous següent, anomenats “dels compares” en el qual els que havien estat padrins durant l’any anterior “obsequiaven llur companya de padrinatge amb un present que variava segons la posició dels dos padrins” i afegeix que “sembla que antigament els presents entre compares i comares eren precisament de carn de porc que feia poc que havien mort (2)”. El dijous posterior era el “de les comares” en què “les copadrines corresponien als presents rebuts amb altres de menys categoria (3)”.
Així s’arribava al Dijous anterior al Diumenge de Carnestoltes o, el que és el mateix, anterior a Dimecres de Cendra. Joan Soler diu que “era dedicat a afartar-se de menges greixoses i abundants i a beure vi a dojo: cassoles i escudelles comunitàries de brou gras, amb cansalades, botifarres, espinada, garró, peus de porc i altres greixums, per carn d’olla (4)”. Valeri Serra, en tractar de les terres d’Urgell, diu que en aquest dia “la gent menuda, en unes poblacions més que en d’altres, solen sortir en aquest dia a berenar per les eres a menjar-se truites amb botifarra”. Aquest folklorista explica, amb deteniment, un costum d’aquelles terres però que creia estès a tot el país, com era el dinar de Dijous gras: “menjar entrant de cassola” i especifica que el plat estava format per “pota, aurella i morro de porc, llangonissa i butifarra blanca, tot guisat amb ous debatuts, a demunt dels quals, quan estàn presos, s’hi tira sucre i un pessic de canyella i’s fa coure posant foc a demunt per a que formi crosta” i afegeix que per postres “sol menjar-se coquetes de llardons o macarrons, fets amb residuus de sagí (5)”. Vaja, tota una ‘bomba’ de calories...


La plaça Major de Vic és el centre de la celebració
La ciutat osonenca festeja, en la seva 7a edició el Dijous Llarder de forma pública i organitzada per l’
Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic). No es pot oblidar que la capital osonencs és, també, la capital de l’embotit i que les seves llonganisses tenen una merescuda fama. El plat forta de la celebració sol ser la rostida de diversos porcs, la vigília, i la producció de les diferents menges que se n’extreuen.
El programa per aquest dia, a més, està ple d’activitats que tenen com a punt central una carpa instal·lada a la mateixa plaça.


Imatge:
Superior.- Vinyeta núm. 7 de ‘Auca de les funcions de Barcelona’. Barcelona: Imp. d’Ignacio Estivill [s.a.]
Inferiors.- Celebració del ‘Dijous gras’ o ‘llarder’ a Vic. Preparatius de l’edició de 2010.


Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 2, p. 453
2 Amades; Íbid
3 Amades; Íbid
4 Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 211
5 Serra i Boldú, Valeri. Calendari folklòric d’Urgell. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981, p. 61