En tal data com avui, 7 de febrer, diu el calendari tradicional que és sant Romuald. Aquest, segons Louis Réau, va néixer a la ciutat italiana de Ravenna el 952 i als vint anys va ingressar al convent benedictí de Sant Apol·linar in Classe (1). Va arribar a ser-ne abat però va renunciar per fer-se ermità prop de Sant Miquel de Cuixà on va estar de pas.Precisament, Joan Amades, en tractar la figura de sant Romuald, explica que “la gent del Pirineu sentia una devoció i una admiració molt fortes per sant Romuald, i temia que un bell dia no se n’anés del monestir per a sempre més i amb la seva absència perdessin la seva font de gràcia i el seu do d’inacabable virtut”. Per vèncer el seu temor, segueix Amades, “decidiren matar-lo, per tal de tenir així la seguretat de posseir les seves relíquies, que consideraven portadores de bé i de favor diví”. La iniciativa no va tenir bon resultat ja que “la conjura va arribar a oïda del sant, que decidí fugir una nit i d’amagat, a fi d’evitar que l’assassinessin per excés d’estimació (2)”. De fet, la seva biografia acaba a Val di Castro, Fabiano, el 1027.
Imatge: Estampa dels ‘Gozos en alabanza de San Romualdo Abad, fundador del órden de los camaldulenses’ (per gentilesa de Bibliogoigs).
Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 1, p. 742
2 Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Barcelona: Ed. del Serbal, 2002, tom 2 vol. 5, p. 145
