31 de gen. 2010

La visita a Barcelona de sant Joan Bosco, el 1886, i la primera pedra simbòlica del temple del Tibidabo

Sant Joan Bosco (1815 – 1888), conegut en vida com a Dom Bosco, combinà la funció d’eclesiàstic i la de pedagog. L’any 1886, dos abans de morir, va visitar Barcelona i va participar en posar la primera pedra simbòlica del temple del Sagrat Cor del Tibidabo.
En la tasca educativa se li reconeix la fundació de la Societat de Sant Francesc de Sales, coneguda com els salesians, que va escampar pel món, concretament per Europa i l’Amèrica Llatina, la seva proposta educativa adreçada, especialment a la gent pobra (1). Aquesta congregació, justament, va tenir una presència destacada a Barcelona impulsada per la seva visita.
La visita barcelonina del futur sant, va tenir lloc en entre el 8 d’abril i el 6 de maig de 1886. Des de temps abans de la seva arribada ja s’esperava aquest religiós al qual la seva fama precedia. La Vanguardia, en una crònica dins la seva edició de tarda del 18 de març, esmentava: “Anuncia un colega que es esperado en Barcelona Dom Bosco, fundador de los Talleres Salesianos.... (2). Però no va ser fins tres setmanes després que Bosco arribava a la ciutat i l’esmentat diari se’n va fer ressò degudament tot i un to de certa sornegueria: “En el tren de las once y media de la mañana llegó ayer á esta capital el célebre Dom Bosco, autor de varios sainetes milagreros que han tenido desgraciado éxito (3)”. Aquesta referència als ‘sianetes’ correspon a un fet, al qual la mateix diari ja havia fet esment en el seu dia, en el qual era protagonista el mateix Bosco i el comte de Chambord (4)”.
En els seus dies d’estada a la ciutat comtal, Bosco va mantenir contactes amb personalitats eclesiàstiques –el 21 d’abril ho va fer, per exemple, amb el bisbe de Vic , Josep Morgades, que s’havia desplaçat expressament- i del món polític del país així com associacions de diferent tipus i va aprofitar per impulsar la seva obra salesiana a la ciutat.
La reunió que va tenir, almenys per efectes posteriors, una transcendència especial, va ser la del 5 de maig. La Vanguardia anunciava d’aquesta manera. “Esta mañana Dom Bosco visitará la iglesia de Nuestra Señora de las Mercedes (5)”. A la basílica de la Mercè va trobar-se amb un grup de barcelonins, encapçalats per l’aristòcrata i benefactora d’origen xilè Dorotea de Chopitea –que sembla que havia estat qui havia adreçat la invitació expressa a Bosco per visitar Barcelona-, que li van fer lliurament d’uns terrenys que havien adquirit al cim de la muntanya del Tibidabo per fer-hi un santuari dedicat al Sagrat Cor. La Viquipèdia explica la trobada de la següent manera: “La idea de construir un temple al cim de la muntanya del Tibidabo surt a finals del segle XIX davant dels rumors sobre la construcció d'un temple protestant i un hotel-casino, pel que una “Junta de Cavallers Catòlics” adquireix la propietat del terreny, cedint-lo el 1886 a Sant Joan Bosco, de visita llavors a Barcelona invitat per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora del projecte. Surt llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, advocació de moda en aquell temps gràcies a l'impuls del papa Pius IX, i seguint la línia del temple construït a Roma pel propi Bosco (Sacro Cuore di Gesù), així com del famós Sacré-Cœur de París (6)”.
D'aquesta estada barcelonina de Bosco a Barcelona es conserva alguna
fotografia de gran valor testimonial.
L’endemà de la trobada que va representar l’apadrinament de la primera pedra simbòlica del temple del Tibidabo –que en aquell mateix any ja tindria edificada una petita ermita que actualment està integrada a la gran construcció-, Sant Joan Bosco es va acomiadar de Barcelona.


(Revisió del text publicat el 30 de gener de 2009)

Imatges:
Superior.- targeta amb relíquia del Joan Bosco després de la seva proclamació com a beat el 1929
Central.- targeta amb relíquia del Joan Bosco després de la seva proclamació com a sant el 1934

Inferior.- Goigs al Sagrat Cor venerat al cim del Tibidabo

Bibliografia:
1 Pladevall, Antoni. “Salesià, -ana”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 20, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 173
2 La Vanguardia, diario político de avisos y noticias. Órgano del partido liberal de la provincia de Barcelona. Barcelona, any, VI, núm. 128, dijous, 18 de març de 1886, p. 1
3 La Vanguardia, diario político de avisos y noticias. Órgano del partido liberal de la provincia de Barcelona. Barcelona, any, VI, núm. 164, divendres, 9 d’abril de 1886, p. 3
4 La Vanguardia, diario político de avisos y noticias. Órgano del partido constitucional de la provincia de Barcelona. Barcelona, any, III, núm. 346, dijous, 28 de juliol de 1883, p. 9
5 La Vanguardia, diario político de avisos y noticias. Órgano del partido liberal de la provincia de Barcelona. Barcelona, any, VI, núm. 205, divendres, 5 de maig de 1886 p. 4
6 “Temple Expiatori del Sagrat Cor” [en línia] Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 29 de gener de 2009] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_Expiatori_del_Sagrat_Cor