29 de gen. 2010

La infructuosa recerca del cos de sant Pere Nolasc i les seves conseqüències literàries

Sant Pere Nolasc és un sant barceloní de primera magnitud. La seva visió, en la qual va aparèixer la Mare de Déu, va propiciar que, junt a sant Ramon de Penyafort i amb la complaença del rei Jaume I, fos fundada l’orde de la Mercè. Mort el 1249 a Barcelona, no va ser canonitzat fins al segle XVII pel papa Urbà VIII.
El cos de sant Pere Nolasc, tot i la seva rellevància, no és guardat a cap capella catedralícia ni a la mateixa basílica de la Mercè; la seva ubicació és ignorada des de fa segles tot i els intents que es van fer per localitzar-la. El 1672 ja es va fer un intent de trobar-lo en el claustre de la seu barcelonina i a la capella de santa Eulàlia. Més endavant, els mercedaris van cercar-lo al subsòl del l’església del seu convent (1)”.
Aquesta ànsia per trobar les restes del sant les explica Joan Amades al seu Costumari Català, dient que va ser enterrat al convent de la Mercè però que temps després “es va perdre la noció del punt on es trobava la fossa”. Vet aquí, però que “una vegada que van fer-se unes grans obres vora el punt on es creia que estava enterrat, els mercedaris i els dominics tingueren gran interès a trobar i emportar-se’n el cos sant cap al convent respectiu”. El folklorista explica que aleshores “un estol de germans de les dues comunitats van vigilar les obres de dia i de nit a fi de no perdre ocasió d’apoderar-se del cos del sant. Un capvespre, vers el moment en què els obrers que feien les obres anaven a plegar, els mercenaris que vigilaven el lloc es van adonar que prop del punt on treien terra s’endevinava un cos que devia ésser el que cercaven. Amb llurs traces i manyes van allunyar d’allí els treballadors i distragueren els rivals de comunitat i, en un moment favorable, van descolgar el cos i se’l van emportar; un cop a llur convent, van veure que, efectivament, era un cos sant”. Malauradament, com diu el mateix Amades “com que la sostracció no va ésser vista per ningú, quan van pregonar que havien trobat el cos de sant Pere Nolasc, llurs contraris van demanar-ne proves d’autenticitat, i com sigui que no les van poder presentar, van dir que era fals”. I resol que “un excés de zel dels germans que vigilaven va desvirtuar el valor de la troballa (2)”.
Posteriorment als primers intents es va repetir la dèria de la recerca i van derivar, en l’àmbit de la literatura, en un episodi que Antoni Comas defineix com “la polèmica religiosa més sonada de totes (3)”. Els fets van esdevenir la dècada de 1780.
Per una banda, l’any 1781, el mercedari fra Ramon Soler va tenir la visió meravellosa d’on es trobava el cos de sant Pere Nolasc i, per altra banda, una carta del jesuïta Jaume Pedralbes, que ell mateix havia expressat que no fos oberta fins després de la seva mort, indicava on calia cercar les relíquies; la defunció de Pedralbes va tenir lloc el 1787 i, l’any posterior, la lectura de la missiva.
Comas explica que les recerques del 1788, com les anteriors, no van donar el resultat desitjat i van fer que “ la gent de Barcelona tingué la impressió que era objecte d’una sinistra broma sagristanesca”. D’aquesta interpretació en van sorgir una sèrie de composicions, la majoria són ‘dècimes’, que van ser recollides i que el mateix Comas detalla. No deixaven de mofar-se d’una situació que, per la proximitat i durada de les obres, a alguns veïns les molestava i es reien descaradament de les diferents persones que havien intervingut, amb les seves revelacions o en la direcció dels treballs. L’historiador de la literatura afirma que “si no un esperit específicament antireligiós, si que aquestes composicions reflecteixen un esperit almenys escèptic, tenen un to voltarià i antijesuític” i planteja que “és potser la primera vegada que ens trobem davant un tema religiós tractat amb desimboltura i sense cap mena de respecte, i sorprèn de veure la insistència amb què els autors empren els termes ‘fanatisme’ i ‘fanàtic’, tot al·ludint a la dèria dels frares d’aixecar el terra per trobar el cos (4)”.
L’exemple més clar d’aquestes afirmacions apareixen en el text que Comas titula ‘sèrie A la revelació de fra Soler. Dècimes’, en les quals surt força malparat fra Soler i la seva indicació fabulosa (5):

Enfadat tot Barcelona
de tan llarga excavació,
tem que esta revelació
l’haurà feta alguna mona.
Si fra Soler no pregona
lo nou secret revelat,
quan en ànec figurat
li va eixir lo Esperit Sant...

Es lo cas que, estant posat
fra Soler en oració,
li va entrar per lo balcó
un ànec d’allí al costat.
A l’instant, tot espantat,
pensant ser lo Esperit Sant,
ab humilitat molt gran,
li suplicà per lo cos
de son fundador gloriós,
i l’ànec li féu: “clan, clan”.

Quan fra Soler va sentit
la veu de l’Esperit Sant,
digué ad sentiment gran:
-Senyor, no sé llatí;
no m’entenc de resumir,
pues só un pobre frare llec;
no em parleu en llatí ni grec,
parlau-me clar i català...

D’aquestes composicions, de les quals n’existeixen diversos exemples en català, castellà i llatí “degueren tenir molta difusió”, segons Comas, i ell mateix en proporciona diversos exemples.
La incertesa del lloc on devia descansar el sant barceloní devia afectar a la diada de la seva festa. Tot i que va morir la nit de Nadal de mitjan segle XIII, durant mol de temps la data en què era recordat, va ser el 29 de gener; posteriorment també es va celebrar el 31. En aquesta darrera data apareix al Costumari català d’Amades. Darrerament, segons el Martirologi romà, es festeja el 6 de maig.


(Dedicat a Galderich en agraïment per la seva visita manlleuenca)

Imatges (per gentilesa de Bibliogoigs):

Superior.- Estampa dels ‘Goigs en llaor del gran pare i patriarca Sant Pere Nolasch, fundador del sagrat i militar orde de Ntra. Sra. De les Mercès, redempció de cautius. Qual festa celebra l’Esglesia en lo dia 31 de gener. Composts per un Estudiant de Teologia’. Barcelona: Estam. de Lluís Tasso, 1870
Central.- Estampa dels ‘Goigs en llaor de Sant Pere Nolasc, fundador de l’Orde de la Mercè Redemptora de Captius’[s.l.] [s.a.]
Inferior.- Estampa dels ‘Gozos al gloriosos San Pedro Nolasco , confesor y fundador de la religión de mercedarios. Su fiesta a 31 de enero’. Barcelona: Kiosco de la Iglesia de Santa Ana [s.a.]


Bibliografia:
1 Comas, Antoni. ”Les corones religioses i els cicles religiosos festius i satírics. Les excavacions per trobar el cos de sant Pere Nolasc”. Dins: Història de la literatura catalana. Barcelona: Ed. Ariel, 1964, vol. 4, p. 614 - 615
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 1, p. 611 i 612
3 Comas; Íbid, p. 614
4 Comas; Íbid, p. 615 – 616
5 Comas; Íbid, p. 619