3 de gen. 2010

Sant Mamet recupera el seu lloc a la via pública

Aviat farà justament dos anys. Aleshores, amb motiu de la construcció d’un edifici nou, es va procedir a l’enrunament del mur que acollia la peculiar capelleta de carrer de sant Mamet a Manlleu. Situada a la confluència dels carrers de la Cavalleria, passeig de sant Joan i carretera d’Olot, aquesta representació escultòrica en relleu d’un sant penjat en una creu és una de les representacions artístiques manlleuenques més antigues.

Una devoció poc coneguda però arrelada
Antigament, a la comarca d’Osona, hi havia molta devoció a aquest sant infant de tradició medieval. La mateixa catedral de Vic el tenia entre els seus sants venerats com ho demostren uns goigs editats amb el títol Goigs del Gloriós Màrtir Sant Mamet que’s venera en la Santa Iglesia Catedral Basílica de Vich (1) i que tenien, per entrada els següents versos:

“Puig implora esta ciutat
vostra protecció i favor,
Mamet màrtir venerat,
siáu nostre protector”.

A Balenyà, a la capella del mas anomenat, precisament, Sant Mamet tenia un altre punt principal de devoció. En aquest cas, els goigs que s’hi cantaven diuen aquesta entrada:

“Puix de Déu sou tant amat,
y Mártyr tant gloriós:
Mamet Benaventurat
pregau per los pecadors”.


La seva biografia hagiogràfica és més aviat confusa. Antoni Pladevall el relaciona amb sant Mamés de Cesàrea, de qui haurien dut relíquies a Poitiers en el segle IV (2). També se’l considera un bisbe de Viena de nom Mamert (Àustria), que hauria viscut durant el segle V (3) i finalment, com sembla ser el cas osonenc –i, també, el de Manlleu-, com un nen que hauria nascut en una presó de la Capadòcia (regió de l’Àsia Menor) on haurien mort els seus pares i on hauria estat criat per una dida que li va donar el pit. D’adolescent, amb la pretensió d’ensenyar la fe cristiana, hauria passat per diverses penitències i martiris, un dels quals va ser restar en plena natura sense cap aliment; la tradició explica que les femelles de bèsties salvatges l’haurien mantingut en oferir-li la llet dels seus pits. Un i altre episodi, el de la dida i el de les bèsties, anirien d’acord amb la semblança fonètics entre el seu nom, Mamet, i el fet de “mamar”. Joan Amades, en recollir aquesta relació, esmenta que el sant “era i és encara molt invocat per les mares perquè els augmenti el cabal de llet en el període de la lactació” i fa constar com la imatge del sant era visitada per les mares que li recitaven:

“Sant Mamet,
feu-me tenir força llet”.

I el mateix folklorista diu que també era reclamat “perquè la fes recular acabat el període de lactació de l’infant (4)”.
En qualsevol cas, fos quin fos aquest sant, sí que sembla que es va introduir la seva devoció en terres de l’interior de Catalunya durant la repoblació iniciada pels francs a l’alta edat mitjana.

Sant Mamet del carrer de la Cavalleria de Manlleu
S’ignora el moment i motiu de la seva col·locació d’aquesta capelleta però deu ser de les representacions religioses de carrer més antigues que hi ha a Manlleu. No és una capella de format més comú sinó que es tracta d’un plafó de marbre, restaurat, en el qual hi ha inserit el relleu d’un nen crucificat; precisament, aquesta representació iconogràfica, a vegades, l‘ha fet confondre amb un Sant Crist. Precisament, Francesc Pujol i Escalé, en parlar d’aquesta confusió, assenyalava que calia fixar-s’hi bé per veure com la fesomia del sant correspon a un infant, amb el rostre sense barba.
Domènec Torrent i Garriga, en estudiar els carrers manlleuencs, indica l’existència d’un amb el nom de Sant Mamet. Amb aquest nom s’hauria anomenat, durant un cert temps, el tram del carrer de la Cavalleria que aniria des de l’antic pont sobre el torrent d’en Magí (tapat des de fa dècades) fins a la Baixada Bonet i el carrer de la Font. Segurament hauria perdut part de la seva longitud en ser obert el passeig de sant Joan el 1864 tot i que el mateix Domènec Torrent esmenta que, el 1890, a una part d’aquest curt carrer se li va donar el doble d’amplada que tenia anteriorment (5).
Manlleu, com era habitual en aquesta advocació, Sant Mamet estava considerat el protector de les dones en període d’alletament. Domènec Torrent i Garriga esmenta que, al segle XIX, aquestes dones, quan no duien prou llet, portaven oli a un llum que hi havia al davant del sant per demanar que les proveís.
Havia estat vinculat a una font propera i un pont sobre el torrent Magí. Fins al 1993 va estar situada a la façana lateral de la casa coneguda com can Duran, a la banda del carrer de la Cavalleria, i fins al 2008 en un mur de la cruïlla entre aquest carrer, el passeig de sant Joan i la carretera d’Olot, damunt d’una font.
Ara, feliçment, la representació de sant Mamet retorna al seu lloc. La protecció, com elements artístics del patrimoni arquitectònic, que exerceix l’Ajuntament des de la revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), ha permès que aquesta joia recuperi el seu merescut espai a la via pública. Queda, encara, per descobrir si prop seu s’ubicarà la font que li era característica des de fa diverses dècades.


Imatges:
Superior: Estat actual de les obres de recol·locació del relleu de sant Mamet.
Central superior: Capçalera i gravat dels Goigs del gloriós Sant Mamet ques cantan en sa capella del mas Sant-Mamet de la parroquia de Balenyá del Bisbat de Vich. Vic: Joan Dorca, 1815.
Central inferior: Situació de la capelleta de sant Mamet de juliol de 1993 a gener 2008. Foto Facund Pérez (1999)

Inferior: Detall de sant Mamet

Bibliografia:
1 Goigs del Glorios Màrtir Sant Mamet que’s venera en la Santa Iglesia Catedral Basílica de Vich. Vic : Tip. Católica de Sant Joseph (per gentilesa de
Bibliogoigs)
2 Pladevall, Antoni (1970) “Sant Mamet, antiga sufragània de Balenyà” dins Goigs del gloriós sant Mamet, ques cantan en sa capella del mas Sant-Mamet de la parròquia de Balenyà del bisbat de Vich. Barcelona: Ultra, 1970, p. 2 - 3 (per gentilesa de
Bibliogoigs
)
3 “Mamert” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 14, 1987, p. 310
4 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1952, vol. 3, p. 599
5 Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Imprenta y Libreria de Ramon, 1893, p. 160

Article basat en: Arimany i Juventeny, Joan. Devoció, festa i veïnat. Capelletes de carrer i de visita domiciliària a Manlleu. Vic: Manlleu: EUMO / Museu Industrial del Ter de Manlleu, 2009, p. 88 - 90