31 de des. 2010

24 de des. 2010

Una estrella indica el lloc i assenyala el camí...

Una estrella va ser el senyal, diuen els evangelis, que va indicar als mags on es trobava aquell Infant que havia de canviar el món. Damunt d’ell, les generacions posterior van construir, a vegades amb nous valors humans i a vegades amb fets menyspreables, una història de la qual som hereus. És impossible renunciar al llegat que ha derivat d’aquell fet, suposadament envoltat de meravelles inexplicables, i que va ser el fonament la nostra civilització judeocristiana.

L’estrella marca el lloc precís; és el símbol que indica on Jesús va ser infantat i que s’acompanya de la frase “Hic de Vergine Maria Jesus Christus natus est”; o sia: Aquí va néixer Jesús de la Verge Maria. L’espai, situat a Betlem, és lloc recordat des de l’antigor i per diverses religions. De ben segur que aquell modest pessebre de les nostres representacions casolanes s’ajusta en la forma però no en la significació que ja tenia, si fa no fa, 2017 anys enrere. Quan, l’any 325, santa Elena va fer un de les primers romiatges històrics a Terra Santa perdurava la fama d’un punt ancestralment venerat. La mare de l'emperador va fer bastir la basílica de la Nativitat, que reformada per Justinià el 590, ha superat les vicissituds de la història i ens ha arribat fins avui dia.

Una porta de baixa llinda permet entrar al temple des de l’atri. L’edifici, format per quatre naus separades per pilars, presenta la barreja de les diverses confessions que hi ha passat i fet estada. Sota el presbiteri hi ha la cova (la pedra, la terra), veritable centre de tot, on l’estrella (signe celestial) llueix gairebé amb llum pròpia i per la munió de làmpades que l’envolten. Al davant, amb una escena més pròpia dels pessebres domèstics, es fa saber on va reposar el Nen en braços de Maria, sota la mirada de Josep, esperant l’adoració dels mags i dels pastors.


Bon Nadal a tothom!

Agraeixo a Nora Vela, autèntica pelegrina a Terra Santa, la cessió de les fotografies que acompanyen aquest text.

9 de des. 2010

Sant Trobat o sant Invent, uns noms ben escaients per un sant que mai va existir

L’antiga església gironina va bastir, al voltant de la figura de sant Narcís, un estol de personatges imaginats que li feien de cor. D’aquests en destaca algun que va prendre singularitat i que, paradoxalment, va adoptar uns noms ben curiosos que, alhora, comparteix: sant Trobat o sant Invent.
Joan Amades explica que la festivitat dedicada a Sant Trobat era el 10 de desembre i que, juntament amb cinquanta-quatre cristians més, formava part dels fidels que escoltaven dir missa a sant Narcís el dia del seu martiri. Com el mateix bisbe, van morir a punyalades a l’antic temple que devia existir en el lloc on ara s’aixeca l’església de Sant Feliu de la ciutat (1). Curiosament, Amades ofereix la data de l’1 de novembre, diada de Tots Sants, com a festivitat de sant Invent el qual, segons el folklorista, deuria ser una altra persona respecte sant Trobat malgrat oferir-ne una biografia gairebé idèntica (2).
Joaquim Pla deia que sant Narcís va partir martiri “possiblement en el cementiri cristià de Girona, defora de la porta de la Gàl·lia, en alguna cripta o catacumba que allà existia, a principi del segle IV (3)”. Alguns hagiògrafs puntualitzen que el fet va tenir lloc l’any 307. En aquell racó, segons Josep Mercader, el bisbe va dir-hi missa acompanyat dels seu diaca, anomenat Feliu. Allà van ser atacats per un escamot de romans (4).
La ‘veritable’ existència d’aquest suposat màrtir i sant tan ben denominat es troba en l’obra d’Antoni Vicent Domènech que dedica un apartat a la “Historia del Bienaventurado San Invento, llamado en Catalan San Trobat, y de trezientos y cincuenta y nueve martyres, cuyas reliquias están en la Iglesia secular y Collegiada de San Felix de Gerona”. En aquest text, fonamentat segons el mateix autor en documents “de mucha autoridad”, explica com en temps dels emperadors Dioclecià i Maximià, delegant en Dacià i en el seu lloctinent Rufí, es va provocar la major de les persecucions als cristians. A Girona es va produir una gran mortaldat de fidels de Nostre Senyor entre els quals es trobava sant Invent. Detalla Domènech que era invocat contra les febres quartanes i que havia rebut moltes mostres de devoció, amb vetlla en el dia de la seva festa i missa dedicada (5).
No deixa de ser curiós, en qualsevol cas, com podent escollir qualsevol altre nom –com ho demostra la gran varietat existent en els santorals antics- es triessin aquests dos, dirigits al mateix personatge, amb un significat ben usual i quotidià i ben lluny de les esferes celestials. De ben segur que, en realitat, de noms trobats o inventats n’ hi havia molts d’altres però que, en aquest cas, il·lustren massa bé la intenció de qui els va assignar. I és que, com se sol dir, se non è vero, è ben trovato.

Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1956, vol. 5, p. 873
2 Amades; íbid, p. 649
3 Pla, Joaquim. Santos mártires de Gerona. Girona: Dalmau Carles, 1955, p. 46
4 Mercader, Josep. Vida e historia de Sant Narciso. Girona: Ariel, 1954, p. 103
5 Domènech, Antoni Vicent. Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña. Girona, 1630, p. 229-230