9 de nov. 2010

Conferència sobre capelletes de visita domiciliària

Avui us convido, per si podeu i ens voleu fer companyia, a una conferència. Sereu molt benvingudes i benvinguts:

11 de novembre de 2010, a les 8 del vespre a la sala La Pietat, carrer Sant Sadurní, 3 de Vic (Osona)

Conferència: Devoció domèstica, devoció itinerant: les capelletes de visita domiciliària a càrrec de Joan Arimany i Juventeny


“Són capelles en petit que
en lloc d’esperar els devots
els van a veure”

Les
capelletes de visita domiciliària són una expressió de la religiositat popular ben particular. En aquestes convergeixen elements que les distingeixen com el fet que són una devoció domèstica i familiar combinat amb el component itinerant.

Organitza:
L’Albergueria: centre de difusió cultural del Bisbat de Vic en el marc del cicle Fils Invisibles, formant part dels actes complementaris de l'exposició Itineràncies.

7 de nov. 2010

El Voltreganès també ha estat present a l’acte de dedicació de la Sagrada Família de Barcelona

La nombrosa representació de les parròquies del Voltreganès es va sumar a la presència osonenca a la diada en què el papa Benet XVI va dedicar, com a basílica, el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Acompanyats per mossèn Jordi Castellet, que va viure i oficiar la missa des de l’interior del temple, els fidels voltreganesos van presenciar l’esdeveniment de l’exterior on hi havia espai reservat. Aportaven, a les ja presents, una pancarta de suport al Papa de part dels escolans de Sant Hipòlit.









En aquell lloc eren més presents els elements d’identitat espanyola que els catalans. Els crits que, sovint, es proclamaven de suport al Papa generalment es feien en castellà.
Un dels moments més simbòlics de tot l’acte ha estat la unció del temple. Benet XVI ho ha fet a l’altar i els bisbes de les diòcesis catalanes, als diferents pilars del temple. Joan Llopis, a la Gran Enciclopèdia Catalana, defineix aquest ritual com “L’acció religiosa, consistent a untar amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.” I afegeix que “la litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià” per concloure que “hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de preveres i bisbes, la unció dels malalts , la benedicció de reis i reines , la dedicació de les esglésies, la consagració dels altars, del calze i la patena i la benedicció de les campanes (1)”. L’oli utilitzat en aquesta ocasió rep el nom de ‘crisma’; és “oli barrejat amb bàlsam o qualsevol altra matèria aromàtica, consagrat pel bisbe en una missa peculiar dels Dijous Sant (2)”.










És a dir, en aquest fet es pot resumir els cerimonial viscut a la capital catalana: un edifici, emblemàtic com pocs i amb una arquitectura sorgida del geni d’ Antoni Gaudí ha deixat de ser monument arquitectònic per ser un espai dedicat la litúrgia catòlica

Notes:
1 Llopis, Joan. “Unció”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, vol. 23, p. 229
2 “Crisma”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, vol. 8, p. 336