29 de set. 2010

La Verge de Fàtima i la seva passejada per Osona, fa 60 anys

A les dècades de 1940 i 1950 sovintejaven els esdeveniments de caràcter religiós que comportaven grans mostres d’adhesió pública al nacionalcatolicisme impulsat pel règim franquista. L’historiador Borja de Riquer afirma que ”a Catalunya, segurament amb més intensitat que a d’altres llocs, l’Església catòlica manifestà una clara obsessió per recristianitzar el país, per regenerar-lo del seu passat laic i anticlerical” i cita, entre els mitjans per assolir-lo, la imposició de l’assistència als actes religiosos i “la proliferació d’actes i celebracions religioses al carrer”; entre aquests fa referència a “les passejades de la Verge de Fàtima (1)”.
La devoció a la Verge de Fàtima va sorgir de la suposada aparició de la Maria, la Mare de Déu, a dos nenes i un nen portuguesos el 1917. Arran d’aquestes visions, el lloc va esdevenir un important punt de pelegrinatge. Amb motiu de l’any Sant de 1950 es va aprofitar per difondre aquesta imatge mariana per la geografia catalana i, evidentment, Manlleu.
L’organització de l’esdeveniment va remoure tota la població. Representats de cada carrer van ser cridats per organitzar i coordinar l’ornamentació de la via pública, especialment amb boixos formant arcs, garlandes blanques i blaves i estendards amb simbologia mariana.
Del 30 de setembre al 2 d’octubre de 1950, provinent del santuari de la Gleva a les Masies de Voltregà, una figura de la Verge va ser conduïda per tots els carrers de Manlleu, vistosament engalanats i plens de gent, acompanyada per manlleuencs que duien atxes enceses a les mans. Maria del Mar Basagaña va recollir que “les dones vestien discretament i amb zèfir o mantellina al cap, i els homes portaven els seus millors vestits”(2). Precisament, la Hoja Dominical havia procurat assenyalar que les dones havien de procurar “la màxima decència” en el vestir fins i tot quan només fessin simplement d’espectadores (3).
El seguici, en els tres dies que va durar l’estada de la imatge a Manlleu, va recórrer tota la població amb una especial rebuda a la plaça de Fra Bernadí, aleshores plaza España i parades a l’Hospital de Sant Jaume i a les diferents esglésies repartides pel cas urbà; de nit, dins el temple parroquial, la Verge va ser vetllada contínuament per manlleuencs dels diferents carrers i de representants de les associacions i gremis segons un ordre preestablert.
El 2 d’octubre, a mitja tarda, la Verge de Fàtima va ser acomiadada del terme manlleuenc en direcció a la parròquia de Sant Martí Sescorts. Havien estat tres dies d’una gran exaltació religiosa.

Una capelleta de carrer n'és testimoni
La rebuda de la Verge de Fàtima va ser especialment celebrada al carrer d’Umbert, de l’aleshores recent barri de Gràcia; es va omplir de motius florals i vegetals en la confecció dels quals va participar tot el veïnat. Si bé en un primer moment no era previst que la marededéu passés per aquesta via, la magnificència de l’escenari va fer variar el recorregut i el seguici va variar l’itinerari per poder-hi passar.
Per commemorar aquest esdeveniment, un dels primers que celebrava el veïnat, es va prendre la decisió de construït una fornícula, com ja tenien altres carrers de la població, en honor a la Verge de Fàtima. Es va situar al punt mitjà de la longitud i a la banda ombrívola del carrer. La benedicció de la imatge que es va col•locar a la fornícula es va fer el 28 de setembre de 1952; després de la missa a l’església de Nostra Senyora de Gràcia, es va organitzar dues processons una de matinal i una de nocturna amb torxes.


Imatges:
1.- Portada del llibret anunciant la visita de la Verge de Fàtima a Osona
2.- La Verge de Fàtima dirigint-se al barri de Gràcia. Octubre de 1950 (Foto Xavier Valls. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu)
3.- Celebració a la plaza España, ara de Fra Bernadí, amb un fastuós escenari (Foto Jaume Salarich. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu)
4.- Capelleta del carrer d’Umbert del barri de Gràcia de Manlleu (Foto Facund Pérez)

Notes:
1 Riquer, Borja de. “Una església franquista, uns fidels dividits”. Dins: Història de Catalunya, vol. 7.: el franquisme i la transició democràtica. Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 250
2 Basagaña, M. del Mar. Manlleu: recull gràfic 1886-1965. Barcelona: Efadós, 2001, p. 27
3 Hoja dominical, 1950, núm. 1056

1 comentari:

Galderich ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.