29 de set. 2010

Antologia de goigs dedicats a Sant Miquel Arcàngel

-


La Verge de Fàtima i la seva passejada per Osona, fa 60 anys

A les dècades de 1940 i 1950 sovintejaven els esdeveniments de caràcter religiós que comportaven grans mostres d’adhesió pública al nacionalcatolicisme impulsat pel règim franquista. L’historiador Borja de Riquer afirma que ”a Catalunya, segurament amb més intensitat que a d’altres llocs, l’Església catòlica manifestà una clara obsessió per recristianitzar el país, per regenerar-lo del seu passat laic i anticlerical” i cita, entre els mitjans per assolir-lo, la imposició de l’assistència als actes religiosos i “la proliferació d’actes i celebracions religioses al carrer”; entre aquests fa referència a “les passejades de la Verge de Fàtima (1)”.
La devoció a la Verge de Fàtima va sorgir de la suposada aparició de la Maria, la Mare de Déu, a dos nenes i un nen portuguesos el 1917. Arran d’aquestes visions, el lloc va esdevenir un important punt de pelegrinatge. Amb motiu de l’any Sant de 1950 es va aprofitar per difondre aquesta imatge mariana per la geografia catalana i, evidentment, Manlleu.
L’organització de l’esdeveniment va remoure tota la població. Representats de cada carrer van ser cridats per organitzar i coordinar l’ornamentació de la via pública, especialment amb boixos formant arcs, garlandes blanques i blaves i estendards amb simbologia mariana.
Del 30 de setembre al 2 d’octubre de 1950, provinent del santuari de la Gleva a les Masies de Voltregà, una figura de la Verge va ser conduïda per tots els carrers de Manlleu, vistosament engalanats i plens de gent, acompanyada per manlleuencs que duien atxes enceses a les mans. Maria del Mar Basagaña va recollir que “les dones vestien discretament i amb zèfir o mantellina al cap, i els homes portaven els seus millors vestits”(2). Precisament, la Hoja Dominical havia procurat assenyalar que les dones havien de procurar “la màxima decència” en el vestir fins i tot quan només fessin simplement d’espectadores (3).
El seguici, en els tres dies que va durar l’estada de la imatge a Manlleu, va recórrer tota la població amb una especial rebuda a la plaça de Fra Bernadí, aleshores plaza España i parades a l’Hospital de Sant Jaume i a les diferents esglésies repartides pel cas urbà; de nit, dins el temple parroquial, la Verge va ser vetllada contínuament per manlleuencs dels diferents carrers i de representants de les associacions i gremis segons un ordre preestablert.
El 2 d’octubre, a mitja tarda, la Verge de Fàtima va ser acomiadada del terme manlleuenc en direcció a la parròquia de Sant Martí Sescorts. Havien estat tres dies d’una gran exaltació religiosa.

Una capelleta de carrer n'és testimoni
La rebuda de la Verge de Fàtima va ser especialment celebrada al carrer d’Umbert, de l’aleshores recent barri de Gràcia; es va omplir de motius florals i vegetals en la confecció dels quals va participar tot el veïnat. Si bé en un primer moment no era previst que la marededéu passés per aquesta via, la magnificència de l’escenari va fer variar el recorregut i el seguici va variar l’itinerari per poder-hi passar.
Per commemorar aquest esdeveniment, un dels primers que celebrava el veïnat, es va prendre la decisió de construït una fornícula, com ja tenien altres carrers de la població, en honor a la Verge de Fàtima. Es va situar al punt mitjà de la longitud i a la banda ombrívola del carrer. La benedicció de la imatge que es va col•locar a la fornícula es va fer el 28 de setembre de 1952; després de la missa a l’església de Nostra Senyora de Gràcia, es va organitzar dues processons una de matinal i una de nocturna amb torxes.


Imatges:
1.- Portada del llibret anunciant la visita de la Verge de Fàtima a Osona
2.- La Verge de Fàtima dirigint-se al barri de Gràcia. Octubre de 1950 (Foto Xavier Valls. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu)
3.- Celebració a la plaza España, ara de Fra Bernadí, amb un fastuós escenari (Foto Jaume Salarich. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu)
4.- Capelleta del carrer d’Umbert del barri de Gràcia de Manlleu (Foto Facund Pérez)

Notes:
1 Riquer, Borja de. “Una església franquista, uns fidels dividits”. Dins: Història de Catalunya, vol. 7.: el franquisme i la transició democràtica. Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 250
2 Basagaña, M. del Mar. Manlleu: recull gràfic 1886-1965. Barcelona: Efadós, 2001, p. 27
3 Hoja dominical, 1950, núm. 1056

19 de set. 2010

Sant Rafael de l’Alta Cortada de Manlleu, paradigma de la destrucció d’imatges per la Guerra civil

La destrucció de la simbologia religiosa de l’espai urbà va ser una pràctica sistemàtica durant els primers mesos de la Guerra civil espanyola. Manlleu no va ser una excepció. Les capelletes de carrer, en especial les imatges que contenien, van ser despullades de contingut.
El 1936, un decret municipal (1) ordenava la destrucció dels símbols religiosos que es robaven l’àmbit públic urbà; entre aquests hi havia les imatges de sants o de marededéus. Esteve Gaja relata com, en els moments propers a l’inici de la guerra civil espanyola , va posar-se en marxa el moviment anticatòlic: “d’ençà les eleccions del 16 de febrer de 1936 quan el laïcisme a Manlleu surt al carrer i quan hom en fa ostensiblement grans bocades mentre els militants catòlics s’esporugueixen i es tanquen dins la closca d’un mal entès pacifisme. Mostra de la bel·ligerància o lluita descarada dels anticlericals la trobem en una sessió municipal, el mes de maig, quan, en el torn de precs i preguntes, a un conseller li sembla descobrir la Mediterrània en exposar la idea d’establir un impost sobre els imatges religioses que estiguin a la via pública. El que no passava de ser una amenaça va esdevenir realitat en iniciar-se la guerra. Així ho esmenta: “La destrucció de les imatges religioses que, des de sempre, es mostraven en les vies públiques, mitjançant fornícules o capelletes ubicades en les façanes de determinades cases, va ésser un dels altres objectius que, amb intent d’esborrar tota manifestació religiosa, s’imposaren les autoritats revolucionàries. En arribar el mes de novembre, el dia 4, s’obligà tots els propietaris d’edificis on existien nínxols que guardaven imatges o emblemes religiosos, a què les fessin desaparèixer de la via pública, dintre el termini de quinze dies. Així es féu encara que, val a dir-ho, algunes s’havien tret abans”. I ofereix una dada de gran interès: “les capelles existents el 1936, visibles des de la via pública, eren 36 (2)”.
Un d’aquest símbols eliminats, tot i que alguns es van salvar gràcies a la voluntat dels veïns, va ser la imatge de sant Rafael situada al carrer d’Alta Cortada de Manlleu. Aquesta capelleta es pot veure en una façana lateral del gran casal de Can Puget, actual casa de cultura municipal. Va ser dedicada a aquest sant pel nom de qui en va ser el promotor i primer propietari, Rafael Puget i Terrades. Es deuria col·locar coincidint amb la construcció de l’edifici, entre el 1876 i el 1888. L’accés a la imatge es fa des de l’interior d’una galeria del primer pis. Fins a la dècada de 1950, aquesta galeria recorria les dues façanes que tenien cara al jardí; des d’aleshores, quan es van cobrir les galeries de la façana oest, només existeix en els dos curt trams de l’interior de la façana nord.
La imatge va ser destruïda a l’inici de la Guerra Civil quan el casal va ser requisat per les autoritats milicianes només s’ha conservat una ala de l’antiga imatge que encara es guarda a l’interior de la fornícula i que, curiosament, porta inscrit: “Únic fragment que es salvà del sant Rafael d’avans de 1936”. No és l’única. Entre les capelletes manlleuenques que, havent estat destruïda la primera imatge, se’n conserva una part d’aquesta. La capelleta de sant Joan Baptista del passeig de Sant Joan manté un xai de la figura anterior. Aquest fet es va deure al zel d’una veïna que va procurar recuperar el fragment, fins i tot, posant en perill la seva vida.
La figura actual de sant Rafael del carrer d’Alta Cortada es va posar per segona vegada, gràcies als donatius dels veïns del carrer, el 13 de juny de 1954 tal com consta en una inscripció escrita al lateral de la fornícula (3).
Aquests modestos testimonis van ser deixats, fa més de mig segle, per deixar constància d’un fets que cal contextualitzar i interpretar com el producte d’una època de gran frisança social.

Imatges:
1. Imatge de Sant Rafael actual, col·locada el 1954, fora de la seva capelleta
2. Galeria de can Puget i accés a la capelleta de sant Rafael
3. Ala que indica que es tracta del fragment de la imatge anterior a la Guerra Civil
4. Inscripció al ‘exterior de la capelleta com a testimoni de la restitució de la imatge el 1954
5. Cartell anunciant la reposició de la imatge el 1954

Bibliografia:
1 Arxiu Municipal Manlleu. Incautacions. Governació 18, exp. 7/1936
2 Gaja, Esteve. La Guerra civil a Manlleu. Manlleu: Gràfiques Manlleu, 1979, p. 15
3 Arimany, Joan. Devoció, festa i veïnat. Manlleu: Eumo : Museu Industrial del Ter, 2009, p. 97