29 de març 2010

La processó dels Dolors torna a omplir de silenci i ‘armats’ els carrers de Vic

La processó dels Dolors, també anomenada processó dels Armats o processó del Silenci, s’ha fet present a la ciutat de Vic. Com cada any, la Venerable Congregació dels Dolors ha reunit mig miler de penitents que, embolcallats per un nombrós públic, han desfilat pel casc antic vigatà complint la tradició del diumenge de Rams. Enguany, com en d’altres ocasions, aquesta tradicional processó ha comptat amb la participació dels bisbe de Vic, Romà Casanova.








Els ‘armats’, després de fer guàrdia davant el temple romà de la part alta de la ciutat, al punt de les 9 del vespre es es van personar a l’església dels Dolors. Només ells es permetien trencar el silenci amb el seu caminar. Allà els esperaven els congregants amb les imatges venerades del Crist Crucificat i de la ‘Dolorosa’.



Des d’aquest punt, al costat mateix de la catedral vigatana, van sortint pausadament i silenciosament els penitents, alguns d’ells descalços, amb els diferents improperis i altres elements recordatoris de la Passió. Els carrers del nucli antic vigatà es van omplir de públic que, amatent, va mantenir l’actitud callada i respectuosa.



La devoció vigatana a la Verge dels Dolors
La devoció a la Verge dels Dolors és molt antiga, a Vic. Eduard Junyent (1), en fer una síntesi de la devoció mariana de la capital osonenca, explicava que és “estesa des del segle XIII” i que es registra la seva entrada cap al 1400 en “un altar i benefici de la Transfixió de la Verge instituïts a la catedral”; des d'aleshores, s’interpreta que devia existir una imatge de la Mare dels Dolors amb Jesús a la seva falda. Així mateix afirma que “en la fixació d’aquesta devoció va contribuïr, en gran mesura, la construcció de l’església de la Pietat aixecada el 1455 al costat de l’església de Sant Sadurní”. Aquest temple va perdurar fins a mitjan segle XVII quan es va construir l’actual edificació on va prendre un gran protagonisme la veneració de les restes dels suposats màrtirs vigatans Llucià i Marcià. Aquest fet, però, en paraules del mateix Junyent, no va fer perdre seguiment popular a la devoció mariana ja que “va ser compensat, immediatament, en la instauració de la Congregació dels Dolors de Maria Santíssima, iniciada el 1697, en un senzill oratori en una dependència de l’Hospital i desenvolupada vigorosament en ser construïda l’església dels Dolors acabada el 1728”. Paral·lelament, diu el doctor vigatà i autor d’aquestes paraules, “el 1626, la imatge dels Dolors es venerava en un altar que se li va dedicar a l’església de Santa Clara ,i després, en el segle XVIII també va tenir altars a la de Sant Felip i en la de la Tercera Regla”.
La constitució de la Congregació dels Dolors ja havia estat precedida, segons Junyent, per un altra confraria que duia el nom de la ‘Verge de la Soledat’; aquesta s’havia creat el 1594 a l’església de la Mercè i s’encarregava de fer una processó el Divendres Sant i el dia de Pasqua. L’empenta de la Congregació dels Dolors, i de la processó –que encara perdura- organitzada per aquesta el Diumenge de Rams, va afavorir l’abolició de la dedicada a l’advocació mariana de la Soledat (2).
El 27 de gener de l’any passat, el bisbe de Vic, Romà Casanova, va acceptar la constitució de la ‘Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic’ com ‘associació de fidels’ tot acceptant la personalitat jurídica pública de caràcter eclesiàstic dins l’organització de la mateixa diòcesi (3). Amb aquesta aprovació es constatava de forma renovada l’important paper d’aquest col·lectiu pietós dins la història i l’actualitat de la religiositat popular vigatana.

L’església dels Dolors, a tocar de la catedral de Vic
Com ja s'ha esmentat, l’església dels Dolors és el punt de sortida i arribada de la processó del diumenge de Rams. El 1724 va substituir, com a centre de la devoció a la Mare de Déu dels Dolors, a una petita capella. Joaquim Salarich, però, afirma que no en sap l’origen d’aquesta primera ubicació de la devoció mariana i declarava que “sólo sabemos, que parecienzo mezquina á un devoto de la misma, canónigo de esta Catedral [de Vic], D. Estevan Ferrer, determinó, á principios del siglo pasado [segle XVIII per a Salarich], levantar la actual iglesia (4)”. Les obres van començar el 1724 amb projecte i realització de Josep Moretó i Soler (1677 – 1734) que les va acabar el 1728. En aquest edifici, diu Dolors M. Alemany, Moretó “va assajar la forma concèntrica d’una cúpula sobre creuer aplicada a una nau curta”. La façana, segueix comentant Alemany, “és plana decorada amb esgrafiats i l’ornamentació es concentra a la porta d’entrada” i afegeix que el retaule actual, reproducció del que va des destruït el 1936 és “mostra dels retaules que omplien les esglésies de Vic en aquella època (5)”. Aquest retaule i la imatge de la Verge dels Dolors que el sol presidir –que és conduïda pels carrers vigatans durant la processó- són obres de l'escultor Vicenç Real fetes el 1760 i la decoració pictòrica va anar a càrrec dels germans Sala i Josep Gallés, l'any 1887.
Salarich, des de la seva òptica pròpia de la centúria dinovena, expressa que és “un edificio serio y elegante, á pesar de ser de gusto churriqueresco, de proporciones regulares, y tiene buenos retablos (6)”.



Imatges i reportages audiovisuals pertanyen a la processó dels Dolors del 28 de març de 2010.

Bibliografia:
1 Junyent, Eduard. “Síntesis histórica de la devoción mariana en Vich”. Dins: Ausa, any 1954, vol. 1, núm. 10, p. 448 – 449
2 Junyent; Ídem
3 “Decret d’erecció de l’Associació de fidels ‘Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic’ i d’aprovació dels estatuts fundacionals”. Dins: Butlletí Oficial del Bisbat de Vic, num. 2.959, p. 8
4 Salarich, Joaquim. Vich, su história, sus monumentos, sus hijos y glorias. Vic: IMp. de Soler Hermanos, 1854, p. 248
5 Alemany, Dolors M. Vic: guia de la ciutat. Vic: Eumo editorial, p. 141

1 comentari:

Biblioteca Bisbe Morgades ha dit...

Com sempre, una feina impecable i molt ben documentada bibliogràficament.