18 de març 2010

18 de març: festa de l'hipotètic sant Feliu, diaca de sant Narcís de Girona

La construcció de vides de santes i sants que, en algun moment de la historia, s’han tingut com a certes té exemples de tot tipus. Un cas ben paradigmàtic és el del suposat sant gironí, de nom Feliu o Fèlix , diaca de sant Narcís. L’existència d’aquest hipotètic sant conté, a més, una interessant qüestió: la seva homonímia amb sant Feliu, anomenat l’Africà, el veritable màrtir gironí.
La ciutat de Girona era, en paraules del poeta Prudenci, “rica de sagrades relíquies” de les quals en destaca el nom de Feliu. Aquest, d’origen probablement africà, es festeja el primer d’agost i es considera com un fet versemblant que fos martiritzat a la ciutat catalana el 303. La seva figura, de gran veneració en època visigòtica, va ser eclipsada a partir de l’edat mitjana per un sant suposament vingut d’Alemanya: Narcís, que hauria estat bisbe gironí, estaria tothora acompanyat pel seu diaca Feliu.
Joaquim Pla, però, ja adverteix que “no hay que confundir este Santo Mártir con San Félix el Africano, martirizado también en Gerona un poco antes y titular de San Félix de Gerona (1)”. Aquesta curiosa circumstància, de l’existència de dos ‘Felius’, l’explica Josep M. Marquès quan diu que “l’edat mitjana necessitava jerarquitzar els sants de manera intuïtiva, i així, atesa la condició episcopal de Narcís, Feliu li fou subordinat com a diaca”. Segueix dient que “però romania el record d’un Feliu anterior a Narcís, i en certes narracions hom duplicà els Felius: l’un era el missioner africà anterior a Narcís, i l’altre el diaca d’aquest (2)”. Les hagiografies rigoroses, i que són les que cal tenir en compte, així com la versió actualitzada del Martirologi romà no es recorden ni de Narcís, per molt venerat, conservat i incorrupte que fos el seu suposat cos, ni del seu diaca i sí, en canvi, del Feliu provinent de les terres de Mauritània.
L’existència de sant Feliu diaca, com ja s’ha dit, no es pot separar de la vida de sant Narcís, el suposat bisbe de Girona per al qual devia exercir la seva funció eclesiàstica. Així, les versions que admeten la possibilitat que sant Narcís fos alemany també atribueixen aquest origen a sant Feliu; en canvi, la versió que suposa que el bisbe era gironí també li dóna aquest lloc de naixement al diaca. És el cas de Joaquim Pla que diu: “no se sabe de dónde era hijo el diácono Félix, aunque es probable fuera también de origen alemán, cómo se supone lo fué San Narciso (3). Ja ho deia Antoni Vicent Domènec (4) que constatava com “de donde aya sido natural este bienaventurado Santo no se sabe. Pero de creer es, que fue de la mesma patria, y tierra del glorioso Obispo San Narciso... Y como Sant Narciso sea natural Catalan, y de la ciudad de Gerona, como dize el breviario de Augusta (...) también lo devio ser el”.
La vida del diaca Feliu de Girona la donen per certa i la relaten els historiadors, o pseudohistoriadors, del segle XVII. El mateix Antoni Vicent Domènec a la seva ‘Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña’ de 1602 escriu un capítol dedicat a la ‘Vida del Bienaventurado San Felix, Martyr, de la ciudad de Gerona, y Diacono de Sant Narciso’ i clarifica que, tot allò que en diu, ‘he sacado de libros muy autenticos, y de diversos autores, como son el Martyrologio Romano, el Breviario de Gerona, el de Barcelona, S. Antonino en su Histo. En la vida de San Narciso, Cesar Baronio, en el comento sobre el Matyrologio, Marco Valsero en la vida de Santa Afra...’.
En allò en què tampoc es posen d’acord els autors que han cregut en la figura del diaca sant Feliu és en la data del seu martiri i mort. Antoni Vicent Domènec afirma que “fue su martyrio en diez y ocho de Março, año del Señor, dozientos noventa y siete”. Autors més moderns, com Joaquim Pla i Cargol ja apunten la data de l’any 307 (5). Mossèn Josep Mercader, per la seva banda, més prudent encara, afirma que “no se conocen con certeza histórica las fechas.... Per habida cuenta del tiempo de la rabiosa persecución de Diocleciano (303-304) y la época en que muy probablemente Sant Narciso vino de Alemania, no puede caber gran duda de que el martirio y la muerte del glorioso Mártir [i del seu diaca, evidentment] tuvo lugar en el curso del año 307 (6)”.
Respecte la data del martiri i, per tant, dia de celebració de la festivitat dels dos suposats sants també ofereixen un ball de referències. Si Antoni Vicent Domènec deia, clarament, que havia estat un 18 de març, l’esmentat Josep Mercader afirma que “en relación on el día preciso, la duda es mayor”. Basant-se en la tradició i en documents atribueix que els fets devien passar el 29 d’octubre però afegeix que “algunos tratadistas, sin embargo, ateniéndose al emplazamiento por el Martirologio Romano del martirio de Sant Narciso en el día 18 de marzo, y de la antiquísima tradición de la esta fecha, la consignan como probable des su martirio (7)”. Joquim Pla, així mateix, es basa en el martirologi de Galesini, en les edicions de Molano de 1568, per assenyalar el 18 de març (8).
En allò que, més o menys, els esmentats historiadors coincideixen és en les circumstàncies del martiri. Domènech diu que “estando pues San Narciso en Gerona celebrando missa en el altar donde esta agora su sagrado cuerpo, fue muerto a cuchilladas por los Gentiles, y con el nuestro bienaventurado San Felix, Diacono suyo (9)”. L’anomenat pseudo-Boades (10) diu que en el lloc on ara hi ha edificada l’església de Sant Feliu [dedicada a l’Africà, és clar], van entrar els soldats i “estant oferint lo Sant Sacrifici de la missa, ab rabia de diables varen entrar dintre de l’hort, e de la casa, e de la capella, e mataren al Sant mossenyer bisbe Narcís e a mossenyer Sanct Feliu diaca seu, qui lin stava ministrant.... (11). Josep Mercader descriu els fets amb més concreció però amb la mateixa escena que tindria lloc una cripta situada a l’antic cementiri cristià que hauria precedit l’església gironina de Sant Feliu. En aquesta cripta, on solien dir missa els cristians gironins, explica Josep Mercader que els van a trobar els infidels: “entra el bon buen Padre San Narciso con su diácono Félix, y cuando se disponía el Santo a celebrar la Santa Misa, irrumpen con diabólicos alaridos y blasfemias en el santo recinto, y abalazándose sobre él y arrebatándole del altar, le infirieron tres profundas heridas: una en el hombro, otra en la garganta y otra en el tobillo; degollaron bárbaramente al diácono y sembraron la muerte entre los allí congregados (12)”.
Les relíquies físiques de sant Feliu diaca no van tenir una devoció destacada (ben al contrari del cos del seu bisbe que va restar incorrupte fins a l’inici de la guerra civil espanyola). Aquest fet es podria explicar pel fet que, com es va encarregar d’explicar Antoni Vicent Domènec, Carlemany “se llevó el bienaventurado San Felix a su ciudad Real de París donde es tenido agora en grande veneración (13)”. Potser per aquesa raó, la de no tenir una presència tangible, els gironins van deixar de banda aquest hipotètic diaca fins al punt que alguns autors com el citat Mercader i d’altres afirmaven del seu record i culte “es lamentable que no gocen entre los fieles de la consideración a que se hizo acreedor con su fiel apostolado y glorioso martirio el santo diácono (14)”.
És clar que quan un sant, suposat màrtir o no, no ha existit ben poc resisteix qualsevol anàlisi crític. Sant Feliu diaca forma part, en qualsevol cas, de la rica i atractiva cosmologia hagiogràfica dels sants inventats o impossibles de la qual, Catalunya, és ben rica.


Imatge: Recreació, sobre una estampa de sant Llorenç, de la hipotètica figura del diaca gironí sant Feliu.

Bibliografia:
1 Pla i Cargol, Joaquin. Santos mártires de Gerona. Girona: Madrid: Dalmau, Carles , Pla, SA, 1955, p.51
2 Marquès, Josep M. Sant Feliu versus sant Narcís. Dins: Revista de Girona. Girona: Diputació de Girona, 2007, núm. 240, gener – febrero, p. 83
3 Pla; Íbid.
4 Domènech, Antoni Vicent. Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña. Girona, 1630, p. 66
5 Pla, Íbid, p. 46
6 Mercader i Bohigas, José. Vida e historia de San Narciso. Girona: Ariel, 1954, p. 104
7 Mercader, Idem
8 Pla, Íbid, p. 51
9 Domènec, Íbid
10 Així qualifica a fra Joan Gaspar Roig i Jalpí, autor de la falsificació feta sota la suposada autoria de Bernat Boades i escrita la segona meitat del segle XVII, Martir de Riquer a Història de la literatura Catalana. Esplugues de Llobregat: Ariel, 1964, volum 3, p. 654 – 658
11 Roig i Jalpí, Joan Gaspar. Libre dels feyts d’armes de Catalunya. Barcelona: Marián Aguiló, 1873, p. 41. Disponible en línea a: http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=14949
12 Mercader; Íbid, p. 103
13 Domènec; Íbid
14 Mercader, Íbid, p. 104

3 comentaris:

Júlia ha dit...

A més, jo crec que és dels qui té més `pobles' dedicats.

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Sí Jülia, però aquest que té pobles dedicats és sant Feliu l'Africà no el diaca

Otmun ha dit...

Jo també anava confós amb aquests dos Felius i Déu n'hi dó els pobles dedicats a ells, tot i que els sants que tenen més temples sota la seva advocació són, de llarg, Sant Pere (per raons òbvies) i... Sant Martí!