10 de febr. 2010

Sobre el fet que santa Escolàstica, simbòlicament, va posar el peu a Vic

Santa Escolàstica, festejada el 10 de febrer, segons diu el Martirologi romà va ser la germana de sant Benet “la qual, consagrada des de la seva infància a Déu, va mantenir una perfecta unió espiritual amb el seu germà, a qui visitava una vegada l’any a Montecasino, a la regió italiana de Campània, per passar junts una jornada de santes converses u alabances a Déu (1)”. Va néixer, aproximadament, l’any 480, i va morir el 547.
Louis Réau comenta que el seu cos hauria estat transportat el segle VII, com el del seu germà, a l’abadia francesa de Fleury –nom que antigament tenia el monestir Saint-Benoit-sur-Loire i que aleshores va adoptar aquest nom; posteriorment, segon els mateix autor, les restes haurien anat a mans del bisbe de le Mans qui les hauria dipositat a l’església de Saint Pierre de la Court.(2). Aquest trajecte sembla més aviat una versió llegendària ja que l’any 1950, durant la reconstrucció de l’església de Montecassino dels efectes de la Segona guerra mundial, van ser-hi trobat els cossos dels dos germans (3). Si era certa la possessió del peu que Vic proclamava, de ben segur que el cos de la santa no devia estar sencer.
Es desconeix des d’on i per quin camí el peu dret de santa Escolàstica va arribar a Vic. La primera referència es troba el 1475 quan el vicari general del bisbe va proposar que se li augmentés el ritus pel fet mateix de posseir-ne la relíquia.
El 23 de març de 1556, el bisbe Aciscle Moya de Contreras (1554 – 1564), en visita pastoral a la catedral de Vic va anar a veure les relíquies guardades darrera l’altar major i consta que en una caixa hi havia la relíquia de santa Escolàstica; igualment donava compte el bisbe Pere Jaime (1587 – 1597) quan deixava constància d’haver vist una capsa de fusta que duia el nom de Pes sancte S. Escolastice virginis sororis sancti benedicti abatis (4).
A partir de 1634, segons explica Josep Gudiol, el capítol va decidir encarregar un reliquiari a un argenter per tal de dignificar degudament les restes. Els treballs van ser encomanats a l’argenter mossèn vigatà Salvador Serrarols que a mitjan 1633 ja estava enllestint una figura de santa Escolàstica on preveia un encaix per ubicar-hi les restes del peu. El 22 de març de 1634 va entrar aquest preciós treball d’orfebreria. Gudiol també esmenta que, en inventaris dels segles XVII i XVIII apareix aquesta imatge, però que va desaparèixer el 1810 durant la Guerra del francès. En ple segle XIX, les restres santes es van posar en un reliquiari de fusta daurada i de forma pedicular que va ser l’estoig on va restar fins a la Guerra civil espanyola de 1936; en aquesta època, acaba Gudiol, “el peu està faltat del dit gros presentant-se embolicat per un paper semitransparent” en una muntura en forma de sandàlia d’argent daurat (6). Després de la guerra es perdria relíquia, reliquiari i culte.

Imatge: Capçalera dels ‘Goigs de la gloriosa santa Escolástica verge, germana de sant Benet, lo peu de la qual se venera en la iglesia catedral de Vich, de qual bisbat és patrona, cula festa se celebra en lo dia 10 de febrero’. Barcelona: Estamperia de Lluís Tasso, 1872


Bibliografia:
1 Martirologio romano. Basauri: Coeditores Litúrgicos, 2007. p. 157
2 Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Barcelona: Ed. del Serbal, 2002, tom 2, vol. 3, p. 455