9 de febr. 2010

Santa Apol·lònia, les dents i el mal de queixal

Ningú ha escapat, al llarg de la seva vida, de sofrir de mal de queixal. Aquest dolorós patiment, ara tractat eficaçment per la medicina odontològica, esdevenia un suplici de gran magnitud en èpoques pretèrites. Per aquets motiu era tan venerada santa Apol·lònia, advocada contra aquest martiri físic de la natura i protectora de l’ofici de dentista.
La relació de la Santa amb tot allò que fa referència al dentat prové de les mateixes actes del seu martiri d’abnegada cristiana. Les Cartes de sant Dionís alexandrí sobre la persecució de Deci on s’esmenta que “també van prendre, llavors, l’admirable verge, que ja era anciana, Apol·lònia, a qui, trencant totes les dents a cops, li van destrossar les galtes (1)”. La vida de la santa va acabar quan, ella mateixa, es va llençar a una foguera que els seus botxins havien encès.
Aquesta narració, va ser reproduïda i carregada de nous i recargolats turments per Iacopo da Varazze a la seva Llegenda àuria esmentant que “li van trencar les dents amb satànica crueltat (2)”. Posteriorment, els hagiògrafs i especialment els artistes van afegir, a l’escena típica de la iconografia en referència a santa Apol·lònia, unes tenalles amb la qual, suposadament, li arrencaven les dents. És una reproducció, del martiri de santa Àgata, a qui també se li va aplicar aquest instrument com a mitjà de tortura
La tradició hagiogràfica catalana, per veu de Joan Amades, explica una historia que avui no es dubtaria en qualificar de violència de gènere. Amades assigna origen barceloní a la santa i esmenta que “ era casada amb un home molt geniüt, cantellut i furiós, que sempre rondinava, mai no estava content de res del que ella feia, molt sovint li pegava durament”. Cansada d’aquesta miserable vida, explica el folklorista, la dona va fer-se monja dominica. Vet aquí que, passat un cert temps, un capvespre se li va aparèixer Nostre Senyor amb una gran creu al coll que, amb treballs, podia arrossegar. Després de tres dies de tenir aquella visió, Apol·lònia va gosar oferir la seva ajuda. Jesús, però, li va contestar:


-Apol·lònia, Apol·lònia: com vols ajudar-me a portar la meva creu si no pots dur la teva?

Amb aquest missatge, amb cert tuf de misogínia, Apol·lònia va comprendre que havia d'assumir estoicament el patiment que li havia tocat i tornar a casa seva. Allà, segueix Amades, “el seu marit, quan la veié, sense dir-li paraula li ventà un parell de bufetades tan fortes que li féu saltar tots els queixals i totes les dents de la boca (3)”.
De totes aquestes narracions, més o menys fantàstiques i, fins i tot, políticament incorrectes han atribuït a santa Apol·lònia la protecció contra un veritable turment que totes i tots hem patit alguna vegada: el mal de queixal.

Imatges (per gentilesa de Bibliogoigs):
Superior.- Miniatura del segle XVI utilitzada amb finalitats publicitàries de medicaments odontològics
Inferior.- Estampa dels ‘Goigs en lloança de santa Apol·lonia , verge i màrtir, fervorosament invocada contra el mal de queixal’ [s.l.]: 1973. Es pot veure cop la santa mostra les tenalles amb una dent entre el seu punt de tall


Bibliografia:
1 Ruiz Bueno, Daniel (ed.). “Los mártires de Alejandria en la persecución de Decio”. Dins: Actas de los mártires. Madrid: Biblioteca de autores cristianos, 2003, p. 602
2 Vorágine, Santiago de la. La leyenda dorada. Madrid: Ed. Alianza, vol 1, 1982, p. 278 - 279
3 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 1, p. 744 - 745

5 comentaris:

Júlia ha dit...

El dentista on anava, ja retirat, per desgràcia de la meva dentadura, en tenia un quadre emmarcat i així em vaig assabentar del patronatge.

Zerosetze ha dit...

Sí, jo també he observat que és dels pocs gremis professionals que no obliden la seva patrona i, més d’una vegada, te la trobes representada a les sales d’espera...o de tortura, potser perquè tots anem amb cangueli a les seves consultes!

Meldelen ha dit...

Hola! Resulta molt curiós el relat de Joan Amades, cal dir que s'ha inventat totalment la història de la Santa, com si no hagués arribat a aquelles zones la llegenda clàssica cristiana! Que podria utilitzar aquest fragment de text per realitzar un comentari? Posaria, naturalment, un enllaç a aquest blog.
Gràcies!

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Hola a totes,
Moltes gràcies per les vostres aportacions.
Jo també veia una imatge de sant Apol·lònia davant meu mentre tenia la boca oberta plena d'estris de dentista i amb un "ai!" al cor per si em treia el queixal que no tocava.
Meldelen, és clar que pots utilitzar el fragment de l'Amades com et faci falta. En qualsevol cas, només et caldria anar al 'Costumari català' per prendre la font original. Les paraules són seves i jo només un transmissor.

Meldelen ha dit...

Moltes gràcies per l'autorització Joan :)