22 de febr. 2010

Salvador Espriu i la crítica social mitjançant la descripció poètica d’una processó de Setmana Santa

La religiositat, objecte i matèria primera d’aquest bloc, també és present en l’obra de Salvador Espriu. En un dels seus darrers llibres, Setmana Santa (1971), utilitza les imatges del període del calendari litúrgic, que li serveix com a títol de l'obra, per transmetre els seus dubtes sobre l’existència humana.
Espriu utilitza la imatge d’una processó de Setmana Santa per transmetre, magistralment, diverses idees. Heinrich Bihler, especialista en ¡’obra del poeta, explica com des de la seva infantesa, “a Espriu el va acompanyar el patiment : malaltia, la mort de familiars i amics, la guerra civil i la dictadura franquista, la demència i degeneració moral del món sencer” i afirma que “tot això pot explicar-nos la seva intensa preocupació pel sentit de la vida i la seva expressió en la Passió de Crist i per la Setmana Santa”. Així, segueix dient el lingüista, ja podem suposar que aquests poemes no ofereixen al lector una evocació positiva i edificant d’aquesta festa religiosa”. Així, segons Bihler, Espriu “descriu un estat desolador de l’actitud religiosa i moral de l’home a la terra i del seu paper en el cosmos” i conclou que “el poeta busca, dubtós, angoixat, la veritat en el final del camí que no pot entreveure (1)”.
Així, el poema VIII, diu Carles Miralles “es deté en un motiu de crítica social (2)” i explicita els pecats de la falsedat , la hipocresia i el fariseisme que contenen algunes actituds humanes. I ho fa amb el mateix ritme d’uns tambors, els tocs dels quals, marquen el pas de la processó però també de la lectura del poema:

Posa l’amo
fred marxamo
a la meva
solitud
i en un sac
se m’emportava
per greixors
de multitud.
Cremen l’aire
blens de ciris:
ara ve
la processó,
quietud
arrenglerada
que segueix
tocs de tambor.
Rera taules
petitòries,
drenen dames
decandides,
proveïdes
de musells,
nafres, drames,
tòpics vicis,
furguen danys,
mancaments vells.
Bescanvien,
gens gasives,
sucs,salives,
de secrets,
mil històries
de barjaules
amb lascius
senyors distrets.
Quan se’n cansen,
pidolaven,
per l’amor
o mort de Déu,
degotissos
de xavalla,
mentre cauen
flocs de neu.


(Poema VIII de “Setmana Santa” . Dins: Espriu, Salvador. Antologia lírica. Madrid: Cátedra, 1978, p. 286 – 288)

Amb aquest text, la Devocioteca s'adhereix a l'homenatge blocaire a Salvador Espriu.

Notes:
1 Bihler, Heinrich. “Semana Santa (1971), de Salvador Espriu: anàlisis e intento de interpretación". Dins: Actas del Sexto Congreso Internacional de Hispanistas , 1980 , p. 107-110. Diponible en línia a: http://cvc.cervantes.es/obref/aih/pdf/06/aih_06_1_026.pdf
2 Miralles, Carles. “Salvador Espriu”. Dins: Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1987, p. 426 - 427

1 comentari:

vpamies ha dit...

Aquests versos curts, sovint amb rima dura de paraules agudes, ajuda a reflectir l'estat d'ànim del poeta.

Sensacional!

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!