28 de febr. 2010

Entre curiosa i macabra: ‘història d’un Improperi’ (sèrie Setmana Santa 4)

'un article que Esteve Gaja va publicar a la revista El Record es recull aquest títol i el contingut que segueix. El text conté una narració, entre curiosa i macabra, sobre un ‘improperi’ que formava part del seguici de la processó de Sant Enterrament de la Setmana Santa manlleuenca. La seriositat de la publicació fa pensar que es tracta d’uns fets verídics i no imaginats per la ment de l’autor.
Gaja, després de descriure el sentit de la presencia dels ‘improperis’ en aquest tipus de celebracions [vegeu l’anterior article d’aquest bloc La Creu dels Improperis: un compendi de la Passió de Crist], passava a relatar l’origen d’un d’aquests elements el qual, diu, “ve revestit d’una trajectòria singular que l’envolta d’un especial relleu. Ens referim al crani o cap de mort que per significar o bé que Crist morí veritablement, o bé fou crucificat en el Calvari (car és sabut que calvari vol dir etimològicament pujol o turó de la calavera) com un improperi més ocupa un lloc en la processó del Dijous Sant”.
La narració en qüestió és la següent:


“Els fets de la nostra història comencen en 1888, any en què morí a Manlleu Na Maria Serra i Sala, vídua i mare de vuit fills els quals davant la pèrdua, per a servar-ne un record material volen guardar-ne el crani a casa seva. La cosa, però, no havia d’ésser fàcil car en demanar permís al Sr. Rector que s’esqueia ésser-ne el Rvnt. Mn. Tomàs Puigcarbó, aquest es diu incompetent per fer aital concessió recomanant als fills de Na Maria Serra que reprodueixin la petició davant el bisbe de Vic, Josep Morgades. Tampoc aquest otorga el permís per a llevar el crani de la difunta que ja fa mesos és enterrada i davant la doble fallida un dels fills, En Joan Anglada Serra, més conegut popularment pel sobrenom de l’Apagallums, s’arrisca a traslladar-se a Roma per a dur la petició fins als mateixos peus del Sant Pare. Què succeí allí? Exactament no ho sabem , encara que hom pot sospitar la sorpresa que causaria l’extranya petició del arriat manlleuenc i el cas és que en retornar a la Vila mostra l’alt permís per a fer-se amb el crani de la mare morta, i demés, el Sant Pare –segons explicà- l’afavorí amb la donació d’uns cordons de Sant Francesc i d’uns rosaris de gros tamany, cordons i rosaris que en la processó duen avui els acompanyants de l’improperi que historiem.
Després ja tot esdevingué planer. Una nit En Joan Anglada Serra anà al cementiri i seccionant el cadàver s’apoderà del cap de la morta. Feia llavors uns dos anys que havia estat enterrada i guardava encara cabells i restes de la cara. Lliurat al Dr. Guardiet i al metge Serra fou preparat en forma adient de tal faisó que encara avui [any 1953] es conserva en bon estat.
Aquí podríem donar per finida la història d’aquest improperi però potser no serà per demés afegir que la família de Na Maria Serra Sala feu una tradició de la conservació del crani el qual amorosament ha estat sempre guardat en el domicili seu. En sentir-se morir En Joan Anglada va demanar als seus fills que procuressin complir cada any la promesa que ell havia fet al Sant Pare de dur-lo en la processó del dijous sant o bé, que si no havien de cumplir-la, enterressin el crani junt amb ell. Fins ara en cap processó de Setmana Santa ha mancat la presència del crani de Na Maria Serra, dut, demés, sempre pels seus descendents. L’únic detall que ha experimentat canvi és la forma de dur-lo, car abans es portava damunt la mà, assenyalant-lo amb un dit a l’igual que es fa amb el plat de cendra, i avui es porta damunt un petit túmul o caixa
”.

I fins aquí arriba aquesta història de l’improperi que, de ben segur, era devia ser el més original i extravagant de tots els que transitaven pels carrers manlleuencs per Setmana Santa. Així devia ser fins l’any 1972, el darrer en ser celebrada la processó.

Imatges:
Superior.- Caplletra de l’article ‘Història d’un Improperi’ sorgida de la ploma, segurament, de Francesc d'A. Pujol
Inferior.- Processó del Sant Sepulcre el Dijous Sant a Manlleu al principi del segle XX. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu


Bibliografia:
Gaja, Esteve. “Història d’un Improperi”. Dins: El Record. Manlleu: Gráficas Manlleu, any XIX, abril de 1943, [s.p.]

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Interessant història. Avui ens sobta que l'interès per conservar aquesta mena de restes fos considerat tant normal. Però és freqüent el tema, tant en el camp religiós com en el cívic, com en el cas dels viatges del cor de Macià, o de Chopin, de qui crec que van enviar el cor a Polònia.

Galderich ha dit...

Joan,
Fantàstica història! És curiós com aquests temes abans els ventil·laven millor...
El cas és que la processó de la Bona Mort de Barcelona portaven cranis per a recordar a tothom que passarem pel mateix lloc. El cas estrany és que aquesta família volia exactament la de l'àvia! Per cert, què se n'ha fet d'aquest crani que des del 1972 no surt en processó. Fou enterrat amb el cos d'en Joan Anglada?
Per una altra banda jo tenia entès que la representació del crani sota la creu de Jesucrist feia referència a la tradició que diu que en el Mont Calvari havia estat enterrat Adam. Per aquest motiu la sang vessada per Jesucrist allibera a Adam i tots els altres profetes que havien tingut el Pecat Original. Per aquest motiu, més enllà dels improperis, les creus populars acostumen a tenir el crani sota la creu.

Zerosetze ha dit...

Joan, aquesta quaresma teva comença a ser apassionant. Quines històries! D’entrada d’aquestes creus amb els símbols de la passió n’havia vist sovint, però ignorava que es diguessin ‘dels improperis’. Ràpidament i encuriosida vaig remirar-me alguns goigs i a dos d’ells he trobat estampes al•lusives: com a rerafons a uns Goigs a Jesús Eccehomo …(Barcelona: Torrell de Reus ed., 1962) i a unes Lletrilles per cantar-se en les estacions del Víacrucis (Barcelona: tip. Catòlica, 1886)..
Una calavera al peu del Crucificat surt a l’estampa d’una Lletrilla sobre les set paraules ...(Vic: Anglada, 1847) Però amb aquests símbols segur que n’hi ha de molts més.

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Hola a tothom,
Gràcies pels vostres comentaris i aportacions.
Desconec què devia passar amb aquest improperi tan particular després de 1972. De fet, tampoc tinc coneixement que arribés a formar part de la processó en aquesta data. L'article del qual s'ha fet la transcripció és de 1953 i la processó girebé va durar dues dècades més...