26 de gen. 2010

De Paules i d'onomàstica femenina

La moda influeix en tots els aspectes de la vida. Agradi o no aquesta afirmació, s’hi estigui més o menys d’acord, el concepte moda –i no només el significat estrictament vinculat a la roba i el vestir- és una teranyina de la qual costa desprendre’s. Això passa amb el santoral i, especialment, amb l’onomàstica.
En data del 26 de gener se celebra la festa de santa Paula. És curiós com Joan Amades, en fer referència a aquesta diada diu textualment: “En temps dels nostres avis, sobretot entre els veïns de Ribera [de Barcelona], rebutjaven de posar aquest nom a llurs filles, perquè trobaven que feia marmanyera i pagesa (1)”. Cal constatar que “marmanyera” és, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, “la persona que revèn la verdura, la fruita, els ous, etc, que porten els pagesos de fora (2).
És curiós que, a mi, em passava exactament el mateix. La meva àvia –la iaia- es deia Paula i sempre m’havia sonat a nom de persona gran i envellida.
La paradoxa, però, prové de les darreres dades estadístiques. Segons l’Idescat, l’any 2007, Paula era el tercer nom femení més posat a Catalunya (amb 949 nenes), només superat –també una bona sorpresa, per Júlia/Julia i per Lucía (3).
Ja m’imagino la cara dels veïns de Ribera, si fa no fa com m’ha quedat la meva, en veure aquestes dades. Naturalment el nom no fa la cosa i en allò relacionat als gustos, en aquest cs en onomàstica -tan en la femenina com en la masculina-, no hi ha cap veritat absoluta. Es pot dir, però, que sembla que tornen noms tradicionals que, durant unes quantes dècades, han estat ben abandonats. Potser per aquest abandonament tan rotund, ara són noms que es presenten, fins i tot, com a novetat. Benvinguts, o ben retornats, siguin.

Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 1, p. 603
2 “Marmanyer –a”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, vol. 14, p. 415
3 “Els 100 noms més freqüents. Per rànquing de nenes. 2007” [en línea] Institut d'Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya [Consulta: 25 de gener de 2010]Disponible a:

http://www.idescat.cat/onomas/Onomas?TC=222&VP=1&VA=2007&VS=6&VOK=Confirmar

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Amb Júlia (nom de la meva àvia, de Lleida) sempre em passava igual, tothom em deia que era 'nom de vella', jo em volia dir Maria Rosa, que era el 'de moda'. Ara ja me l'hauré de canviar, també, car totes les nenes es diuen Júlia, ho trobo un excés...

Júlia ha dit...

Per cert, em faria il·lusió que es recuperés 'Madrona'.

Galderich ha dit...

Ha, ha... Júlia i Paula eren els noms de dues ties àvies meves!

Tens raó amb axiò de les modes, van i venen... De Jenifers ara ben poques que se'n posen...