31 de des. 2009

Avui he vist l’Home dels Nassos. I vosaltres?

De bon matí, en sortir per la porta de casa meva, ja me l’he trobat. Quina sort i quina sorpresa! : era l’Home dels Nassos. Feia anys que ja no en sentia a parlar i, avui mateix m’he topat, cara a cara, amb aquest personatge.
Joan Amades explica que, el 31 de desembre, “hom creu que passa l’ésser fantàstic més monstruós que hagi pogut crear la fantasia més fecunda. Ens referim a l’Home dels Nassos, personatge que posseeix tants nassos com dies té l’any (1)”. Joan Soler, per la seva banda, en fa la següent descripció: “aquest geni popular no és sols una broma, sinó tal vegada, un record banalitzat de Janus, el déu de les dues cares, que tanca i obre la porta de l’any” i afegeix que “semblant a ell seria en Fumera, que té “quatre ulls al davant i tres al darrere; o l’Home de les dues orelles, que apareix el dia abans i té “tantes orelles com dies l’any (2)”
El simbolisme del déu Janus, que esmenta Soler, es desenvolupa més al Tradicionari quan esmenta que els en època de l’Imperi romà “es col·locava una estatueta seva a les portes de les cases, per guardar-les del mal –com se solia penjar, en pobles de muntanya, una pota d’aligot o un ram de llorer o de palma, o una imatge de llautó del Sagrat Cor, o una xapa amb l’anagrama de l’empresa asseguradora-“. Seguidament fa una descripció d’aquesta divinitat en relatar que Janus, que guaitava endavant i endarrere –ante et retro occulatus-, tenia dues cares: una de vell que mirava al passat i una altra de nadó que ho feia cap al futur. El vell se sostenia amb una crossa i duia una clau a la mà per tancar la porta de l’any vell; mentre que l’infant rialler alçava una copa per a brindar en honor se l’any que naixia sota la seva protecció (3)”.
Amades, com també ho fan els altres autors, descobreixen que “com que avui és el darrer [dia de l’any], el personatge al·ludit té, com tothom, un sol nas i, per tant, l’home dels nassos pot ésser tothom” i afegeix que “això no obstant, hom en parla a la mainada de manera que pugui entendre que el monstre té tres-cents seixanta-cinc nassos (4)”
En algunes poblacions, especialment a Barcelona, aquest personatge imaginari havia pres cos en forma de capgròs que la mainada anava a rebre i envoltava fent gresca. I, en qualsevol cas, era habitual fer-los la pregunta de si l’havien vist.


BONA ENTRADA D'ANY!!!

Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, p. 256
2 Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 353
3 Montoya de Montoya, J.; Pedrals, X; Soler, J. “L'home dels nassos”. Dins: Tradicionari. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006, vol. 5 (El calendari festiu), p. 139
4 Amades, Ídem