6 de des. 2009

Proper adéu a les típiques piques beneiteres o aiguabeneiteres per la grip A

Mesos enrere es comentava en aquets bloc que les mesures contra la difusió de la grip A podien arribar a desaconsellar, i fins i tot prohibir, actes tan ancestrals com la besada a les imatges religioses, medalles o als reliquiaris de les esglésies. L'acció devota podia ser motiu de contagi entre les persones que la realitzessin.
Fa poc que ha aparegut la informació que aquestes mesures podrien arribar, fins i tot, a les modestes piques beneiteres. Així, aquests recipients que, a l’entrada dels edificis religiosos catòlics, solen contenir aigua beneïda haurien de deixar de fer la seva funció o, en una altre opció, transformar-se. Amb aquesta mesura s’intentaria evitar que el contacte amb el líquid també sigui focus de dispersió del virus.
L’aigua beneïda, diu la Gran Enciclopèdia Catalana, és “aigua preparada amb una infusió de sal, sobre la qual el sacerdot ha pronunciat uns exorcismes i unes benediccions, emprada com a sagramental a la litúrgia cristiana (1)”. Per altra banda, segons Salvador Alsius, és “aigua que ha rebut la benedicció d’un ministre de l’Església i que es fa servir per rendir culte a persones o objectes” i afegeix que, a més d’aspergir-la amb el salpasser o hisop “també es posa aigua beneita en unes petites piques que sol haver-hi a l’entrada de les esglésies i en les quals els fidels unten la punta dels dits abans de senyar-se (2).
La grip A i la possibilitat que es desenvolupi com a pandèmia comporta que aquest gest de mullar els dits i fer el ‘senyal de la Creu’ sigui un transmissor del virus H1N1 ha aguditzat l’enginy als inventors. Des d’Itàlia ha arribat una innovadora pica que, funcionant com un dispensador de sabó, dispensa unes gotes d’aigua beneïda sense que hi hagi contacte físic; un detector o detector de moviment. Podeu llegir les notícia i veure imatges d’aquest curiós artefacte a diversos mitjans d’informació de difusió digital (
europapress.cat, elperiodico.cat i ABC.es).
Serà, potser, gràcies a aquest interessant invent que, com constata Alsius, els catalans podrem seguir utilitzant la frase “pixar aigua beneita” aplicant-la a les persones que són extraordinàriament devotes (3).

Bibliografia:
1 “Aigua. 11.2 Aigua beneita” dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona,: Gran Enciclopèdia Catalana, 1986, vol. 1, p. 308
2 Alsius, Salvador. Hem perdut l’Oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona: La Campana, 1988, p. 19
3 Alsius, Ídem