11 de nov. 2009

Sant Martí Sescorts ha celebrat la seva Festa Major

Aquest dimecres, diada de sant Martí, la parròquia de Sant Martí Sescorts va celebrar la seva festa major. Una missa presidida pel bisbe Romà Casanova -que va aprofitar la seva estada a la parròquia per fer dues confirmacions- i un generós aperitiu a la sortida, van ser actes destacats d’aquest festeig.
El bisbe Casanova, en glossar la figura del patró de l’església i el poble, sant Martí, va esmentar l’estreta relació entre els sants i els seus noms amb el territori. Precisament, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, en el seu Atles del comtat d’Osona (798-993) recorden que la presència de sants d’origen francès, i el cas de sant Martí és innegable, assenyalen la seva fundació en època de la conquesta franca (1).
Sant Martí, segons relata Roger Costa (2), va néixer a Panònia, zona situada a l’actual Hongria el 316 i va fer carrera de militar. Descontent amb aquest estil de vida, va abandonar les armes i es va fer company de sant Hilari de Poitiers. Per la seva fama de santedat el van fer bisbe de Tours i, en morir, el 397, va ser declarat el primer sant no màrtir, o sigui confessor.

Una església antiga i amb tradició
La història de l’església parroquial de Sant Martí Sescorts és una successió d’episodis de diverses dependències jurisdiccionals. Tot i que ara està integrada al municipi de l’Esquirol-Santa Maria de Corcó, Joan-Albert Adell i Dolors Arumí (3) expliquen que “es trobava al terme de la ciutat de Roda, i posteriorment, quan aquest terme es desintegrà, formà part del castell de Manlleu, en un indret anomenat Cots o Codines” . La primera referència documental d’aquest edifici, segons els mateixos autors, apareix esmentada l’any 934 i la primera indicació que exercia funcions parroquials és del 1033.
La destrucció del temple primitiu va obligar a una reedificació i nova consagració, que es va dura terme el 1068. Al segle XII va estar vinculada a la canònica de Santa Maria de Manlleu. Segles després, en disgregar-se la canònica manlleuenca, a principis del segle XIX, va passar a dependre administrativament de la població de l’Esquirol-Santa Maria de Corcó.
Arquitectònicament, segons Adell i Arumí, l’església és de planta en forma de creu llatina amb una nau amb transsepte, rematat amb un absis central i dues absidioles. Té un campanar romànic aixecat en època posterior a la nau. Originalment tenia tres absis dels quals només en queden dos. Antigament estaven ben decorats. Joan Bracons esmenta que al
Museu Episcopal de Vic es conserven diversos fragmentsde decoració pictòrica de l’àbsis de l’església i que en la seva majoria representen episodis del Gènesi (4).

Imatges de l’interior de l’església de Sant Martí Sescorts i de la celebració posterior a la missa

Bibliografia:
1 Bolòs, Jordi; Hurtado, Víctor. Atles del comtat d'Osona: 798-993. Barcelona: Rafael Dalmau, 2001, p. 39
2 Costa, Roger. El gran llibre dels sants. Badalona : Ara Llibres, 2007, p. 115
3 Adell, Joan-Albert; Arumí, Dolors. “Sant Martí Sescorts” dins Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 563
4 Bracons, Joan. “Sant Martí Sescorts” dins Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 569