10 de nov. 2009

El motiu pel qual la capa de sant Martí va generar el mot comú ‘capella’

L’origen de les paraules és, algunes vegades, ben curiós. És el cas del mot ‘capella’ sorgit, ni més ni menys, que de la cèlebre capa de sant Martí, aquella que, al partir-la, va propiciar –segons la tradició- l’estiuet sol endolcir el temps a mitjan novembre.
Segon la Gran Enciclopèdia Catalana, el mot ‘capella’ fa referència al “lloc destinat al culte en un palau, casa, convent, escola, etc, i que no té la plenitud dels drets d’una església parroquial (1)”. Aquesta definició neutra amaga, en l’etimologia del mot, un petit secret que el vincula amb la sagrada relíquia de la capa de sant Martí. Com ja es va comentar en un anterior article d’aquest bloc [Vegeu:
Mite i realitat de ‘l’estiuet de Sant Martí’], la tradició atribueix la circumstància meteorològica que existeixin alguns dies d’estranya bonança en plena tardor al fet que sant Martí, essent cavaller romà, va partir la seva capa per donar-ne una meitat a un pobre que patia fred.
La meitat conservada d’aquesta peça, suposadament antiga propietat del Sant francès, hauria provocat la transformació del nom. En aquest sentit, el Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll esmenta que ‘capella’ prové del diminutiu de ‘cappa’ i que aquest té ‘l’origen de l’evolució del significat de ‘petita capa’ a ‘petita església’ en el lloc del palau dels reis francs que es consagrà a conservar la relíquia de la capa de Sant Martí de Tours i a tributar veneració a aquest sant” i conclou que “de França s’estengué el nom a les altres terres romàniques (2)”.
És aquest un cas, ben singular, que atribueix a una suposada relíquia, la importància de ser motiu per originar tot un nom comú que ha estat les diverses llengües romàniques.


Vull mostrar el meu agraïment a Francesc Roma i a la seva afició a cercar la vinculació d’elements naturals amb la tradició per proporcionar, ja fa un temps, coneixement d’aquest cas.


Imatge: Composició formada per trencadís de rajola situada el 1924 a la casa de l’industrial Martí Vilaseca situada al carrer de Sant Domènec, 9 de Manlleu. Es va salvar de la destrucció decretada per les autoritats locals, al novembre de 1936, gràcies al fet que va ser tapada per una capa de pintura.


Bibliografia:
1 “Capella” dins Gran Enciclopèdia Catalana, 2a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, vol. 6, p. 210
2 Alcover, Antoni M; Moll, Francesc de B. “Capelleta” dins Diccionari català-valencià-balear, segona edició. Palma de Mallorca: Gràfiques Miramar, 1962, vol 2, p. 964 - 965