26 d’oct. 2009

Llegenda i tradició dels sants màrtirs, Llucià i Marcià, antics patrons de Vic

Les relíquies dels popularment anomenats Sants Màrtirs, Llucià i Marcià –antics patrons de Vic-, van ser trobades segons la tradició a l’església de Sant Sadurní de la ciutat. Aquest edifici estava situada a la seva part alta just al costat de la torre comtal. Ambdós edificis confrontaven per la part de l’àbsis de del primer i a la part posterior del segon, que havia substituït a l’antic temple romà. Durant la segona meitat del segle XV, la capella de Sant Sadurní va ser incorporada a la construcció de l’església de la Pietat. Encara es pot veure la portalada en el mur de ponent de l’edifici actual.
El relat llegendari (1) que explica com van ser localitzades aquestes restes situa com a protagonista a un tal Ramon Ferrer “qui era domer en la seu de Vich”. La història, a grans trets, és com segueix:
<<Segons les referències que proporciona el mateix relat, la troballa va tenir lloc el 9 d’octubre de l’any 1051.
L’explicació fabulosa de la localització de les relíquies dels Sants Màrtirs de Vic se sustentava en la narració que atribuïa l’origen local a Llucià i Marcià. Aquesta llegenda relatava com dos nois joves de la ciutat romana d’Ausa, pagans i ensinistrats en la nigromància, s’haurien convertit al cristianisme en veure com una bonica noia de la mateixa ciutat, de qui s’havien enamorat, havia compromès la seva virginitat al Déu dels cristians. Un cop convertits a la nova fe i després d’un temps de reflexió i apartada penitència haurien estat identificats com a convertits i cremats a la mateixa ciutat d’Ausa en data del 26 d’octubre de l’any 255 essent emperador Deci i Sabí, el seu lloctinent (2)>>.
Tradició i llegendari a part, allò que no es pot obviar és de la presència d’aquestes relíquies a la ciutat des d’un moment indeterminat de la seva història.
La primera referència amb suficient crèdit és del 24 de maig de 1342 quan es van traslladar les relíquies dipositades des de l’urna de fusta de roure original a una de daurada pagada pel vigatà Andreu Barrat. En aquest translació, sota la responsabilitat de tres canonges del capítol catedralici que, segons Joaquim Salarich “hallaron muchos huesos intactos, y cenizas de otros que despendían olor muy agradable, y una toalla de seda (3)” va succeir un fet inexplicable: tot i que les dimensions de les dues urnes, la vella i la nova eren de la mateixa capacitat, les relíquies no van cabre al nou continent i va caldre utilitzar un sac de roba per dipositar les cendres sobreres. Aquest fet, que es va atribuir a un miracle festejat anualment a el dilluns de Pentecostès (4). Aquesta urna, conservada dins una altra de color verd, es va substituir, el 1386, per una de nova d’alabastre, més luxosa (hi ha qui creu que identifiquen aquesta urna d’alabastre amb la que es va estrenar el 1342 (5)). Aquesta, al seu torn, va ser canviada, el 1657, per una altra urna de plata, pagada pel canonge Pere Ramis i el ciutadà Jaume Brunells, i que va perdurar fins al 1936 en que va desaparèixer. Després de la contesa bèl·lica civil es va realitzar l’urna actual, a imitació a l’anterior que encara avui es pot veure a l’altar de l’església de la Pietat (6).
El patronatge dels dos suposats màrtirs vigatans, que actualment es donen per irreals i resultat del doblament dels màrtirs homònims de Nicomèdia, es va substituir pel de sant Miquel dels Sants quan aquest va ser canonitzat. Malgrat aquets fet, la ciutat vigatana encara guarda moltes referències artístiques relacionades amb Llucià i Marcià; d’aquestes se’n poden destacar la font monuments i la capelleta de la plaça dels Màrtirs on la tradició suposava que van ser cremats.

Podeu veure uns goigs de sant Llucià i sant Marcià al bloc Bibliogoigs.

Podeu escolar la música dels goigs al web del Col·lectiu Obaga.

Vegeu, també l’article d’aquest bloc:
La festa dels antics patrons de Vic, sant Llucià i sant Marcià, gairebé passa desapercebuda

Imatges:
Superior.- Restes de la façana de l’antiga església de Sant Sadurní, incorporada en un mur lateral de l’església de la Pietat.
Central.- Altar de l’església de la Pietat, actualment en procés de reforma i rehabilitació,. Al seu interior es pot veure l’urna, que imita la que existia abans de la Guerra Civil espanyola, i que suposadament havia guardat les cendres dels dos màrtirs
Inferiors.- Font monumental i capelleta situades a la plaça dels Màrtirs de Vic en record dels antics patrons de la ciutat

Bibliografia:
1 Podeu llegir el relat a nota 1 a peu de pàgina a: Salarich, Joaquim. Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vich: Imp. de Soler Hermanos, 1854, p.129 – 131. També és reproduïda a: Junyent, Eduard. “La llegenda de la trovalla de les relíquies dels Sants Màrtirs” dins Ausa, vol. 2 Núm. 15. Vic : Patronat d’Estudis Osonencs, 1956, p. 208-212
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l ‘any. Barcelona : Salvat, 1984, vol. IV, pàg. 522. És recollida a: Ordeig i Mata, Ramon. Llegendes vigatanes. Vic: EH, 1987, p. 26
3 Salarich, Íbid, p.147
4 Ídem, p. 148
5 Ho diu: Ordeig, Llegendes..., p. 41
6 Ordeig, Ídem, p. 41