22 de set. 2009

De Santa Tecla és el braç que fa moure Tarragona

Tarragona celebra la seva festa major el 23 de setembre, festivitat de la seva patrona, santa Tecla . El programa d'activitats, dens i ric en manifestacions populars, té un moment en què convergeixen la l’autèntica festa i religiositat. Es tracta de la processó del braç de santa Tecla, la relíquia més preuada de la ciutat.
La processó de santa Tecla, el 23 de setembre, mou la població tarragonina al voltant del braç conduït pels carrers més cèntric de l’antic fòrum romà. Segons fonts del mateix Ajuntament “cap a les 20 h, al llindar de la Catedral. Apareix el tabernacle de la santa, la Banda Unió Musical interpreta la "Marxa de Santa Tecla" i els campaners engeguen el repic general fins que perden de vista la relíquia. El Capítol de la Catedral, el clergat, la Senyera de la ciutat, els representants de les ciutats germanes i la Corporació Municipal, amb escorta de macers, uixers i Guàrdia Urbana de gran gala, tanquen la processó”. L’itinerari parteix i finalitza al pla de la Seu i segueix pels carrers de Pare Iglésias, Merceria, Cols, Major, Misericòrdia, Cós del Bou, Pescateria, Pilat, Rei, Santa Anna, Fòrum (per les dues bandes de la plaça), Arc de Sant Bernat, Granada, pl. de Sant Antoni, Mercè, Oli, Peixateries Velles, Nou del Patriarca (1). El moment apoteòsic, conegut com l'Entrada de Santa Tecla, tanca un cicle i el renova fins l’any següent.

La santa dels tres braços
La iconografia sol representar santa Tecla aguantant, ella mateix, la relíquia venerada a Tarragona. És així com, curiosament, esdevé la única santa amb tres braços.
La Viquipèdia explica la biografia d’aquesta santa, deixeble de sant Pau, amb ben poca informació: “Segons els Actes de Pau i Tecla, Tecla (Taqla) va ser una jove noble verge que va escoltar Pau quan feia el seu "discurs sobre la virginitat" i se'n féu seguidora. La mare de Tecla i el seu promès, Tamiris, en assabentar-se que volia ser casta i canviar de vida, van voler escarmentar-la, a ella i Pau. Va ser miraculosament salvada per una tempesta, quan estava a punt de ser cremada a una foguera i va marxar amb Pau a Pisídia. Allí, un noble anomenat Alexandre va desitjar-la i intentà prendre-la per la força. Tecla va defensar-se i va ser presa i jutjada per haver atacat un noble. Va ser sentenciada a ésser menjada per bèsties salvatges, però aquestes no van voler fer-li mal i, ans al contrari, la van protegir dels seus botxins. La llegenda ja no en diu res més (2)”.
La Gran Enciclopèdia Catalana afirma que el seu culte a Tarragona ja hi era professat en el segle XII (3) arran, especialment, de la creença que sant Pau va predicar a la ciutat i va dur-hi la devoció per la seva deixebla
Una expedició catalana, enviada per Jaume II es va dirigir a Armènia amb un tron d’or, 200 cavalls andalusos i 400 formatges de Mallorca per adquirir la preuada relíquia de santa Tecla. La tornada a Tarragona, amb el preuat tresor, va tenir lloc el 17 de maig de 1321. La ciutat va rebre la relíquia amb una gran festa, preludi de la que es repeteix anualment.
Aquest esdeveniment va marcar, per a les generacions futures, com havia de ser i quina magnitud havia de tenir la festa de la seva patrona. Al Tradicionari s’explica que “l’any 1370, l’arquebisbe Pere Clasquerí, a instància del consistori, promulgà unes ordinacions on s’equiparava la festa de Santa Tecla amb la del Corpus (4)”.


Imatges (per gentilesa de Bibliogoigs):
Superior.- Gravat dels Goigs de la gloriosa verge, y protomartyr Santa Tecla, Patrona de la Santa Iglesia Metropolitana de Tarragona primada de las Españas. Barcelona : Estampa de Joseph Llopis, 1695
Inferior.- Gravat dels Goigs en llaor de la Gloriosa Verge i protomàrtir Santa Tecla. Deixebla de l’apòstol Sant Pau. Advocada dels agonitzants. Patrona de Sitges.


Bibliografia:
1 “Processó del braç de Santa Tecla” [en línia] Sandra Coloma Santos. Conselleria de Festes, Joventut, Cooperació i Centres Cívics. Tarragona : Ajuntament de Tarragona, 2009[Consulta: 19 de setembre de 2009] Disponible a: http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/festes-i-joventut/agenda/processo-del-brac-de-santa-tecla
2 “Tecla” [en línia] Wikipedia. La enciclopedia libre. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 19 de setembre de 2009] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Tecla
3 “Tecla”, dins Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 22. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 199 – 200
4 ”Temps d’estiu. Les últimes festes majors d’estiu. Les festes de Santa Tecla de Tarragona” Boya, Francesc X. [et. al.] dins: Tradicionari. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2006, vol.5 El calendari festiu, p. 301