30 d’ag. 2009

Sant Feliu Sasserra es recorda de sant Pere Almató

Sant Feliu Sasserra (Lluçanès) celebra, en el darrer cap diumenge d’agost, la festa dedicada al seu fill Sant.
Sant Pere Almató va néixer a Sant Feliu Sasserra el primer de novembre de 1830. Molt aviat va sentir la vocació religiosa i es va fer dominicà de l’orde dels predicadors, per consell de qui també va arribar a ser Sant, Antoni Maria Claret. Va anar a les Filipines i, després, a Vietnam fent tasques de missioner. Llorens Galmés, en el seu llibre “Pere Almató i Ribera, O.P.: màrtir en el Vietnam: 1830-1861” (1), n’explica detingudament la biografia i els fets de la seva mort com a màrtir. A grans trets, en el darrer episodi, s’explica que la situació política del Vietnam, per aquelles dates, no era gens pacífica. A finals d’octubre de 1861, a Haidu’o’g, Tonquín (regió septentrional del Vietnam), Pere Almató i altres dos missioners van ser fets presoners. El primer de novembre, data en què Almató feia 31 anys, van ser conduïts a la mort per decapitació.
Les despulles dels tres missioners van ser enterrades prop del lloc. Galmés relata com “una pietosa cristiana anomenada Chop, va marcar amb carbó el lloc de la sepultura, cosa que va permetre després localitzar-los fàcilment (2)”. Els cossos, així com els caps, van ser recuperats i mantinguts en lloc secret després de diverses accions arriscades de part d’altres cristians de la zona.
El 1885, en època de major pau política, les restes d’Almató van ser identificades i col•locades en una arqueta. Després de passar per Manila, van ser conduïdes en vaixell a Barcelona i, posteriorment en tren, a Vic. Era l’any 1888.
A la ciutat osonenca, les relíquies van ser rebudes amb tots els honors. Sobre el relleu de l’esdeveniment, només cal esmentar que el gran poeta mossèn Jacint Verdaguer va dedicar-li una poesia de benvinguda. La primera estrofa diu el següent:

Ciutat de Vic, obre les amples portes
a l’Hèroe qui t’arriba d’Orient,
de més magnànims a tes verdes hortes
no n’ha vist arribar Tagamanent
(3)”

Els fets que van embolcallar la vida de Pere Almató, especialment el seu martiri, van comportar que fos beatificat pel papa Pius X, el 1906, i canonitzat per Joan Pau II, el 1988.
Una gran part de les relíquies, que havien estat dipositades a l’església de les religioses Dominiques de l’Anunciata de Vic, van perdre’s a l’inici de la Guerra Civil espanyola. Una petita part, que restava a Sant Feliu Sasserra, es va salvar i actualment es guarden en dos reliquiaris. Cada any, el darrer diumenge d’agost, se celebra una festa en commemoració seva, tot i que la data que li és reservada al calendari és la del 3 de novembre.


Podeu escoltar la música dels goigs ‘clicant’ sobre la imatge (per gentilesa de
Faristol d’Obaga) i veure els goigs ampliats per gentilesa de Bibliogoigs.


La dansa tradicional de Treure ball

Després de la missa, la plaça és escenari de la dansa tradicional anomenada Treure ball. D’aquesta dansa, l’espai web municipal de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra, explica el següent: ”La nostra dansa (el Treure Ball) és antiquíssima, perquè si comptem els compassos trobem que té els mateixos que una sardana curta; la nostra dansa tota sencera té trenta-dos compassos, però com que la repetim quatre vegades ens dón el mateix tiratge que una sardana curta: cent vint-i-vuit.
Pel que fa al dansar-la és senzillíssim: tenim trenta-dos passos de passeig i trenta-dos punts de saltat, amb la particularitat que en el compàs setze el ballador, passa el ram per sobre el cap de la donzella i això és tot. Pel que fa a la música hi trobem dues classes de melodia, és a dir, dues tirades totes de setze compassos i cada vuit la melodia va repetint”.
El folklorista Joan Amades fa una anotació, en el seu Costumari català, en referència a aquest ball. Tot i que li canvi el nom no hi ha dubte d’allò que descriu. A la data del 14 de setembre diu: “Avui feia festa el poble de Sant Feliu Sasserra. Foren típiques les ballades, en les quals era dansat el “trencaball”, que es distingia perquè els ballaires lluïen una verga tota guarnida de flors i de cintes que penjaven i voleiaven en giravoltar. Elles duien caputxa o el tradicional mocador al cap. La presència d’aquesta verga enflocada pot recordar una cerimònia agrària (4)”.


Podeu veure les primers compassos d’aquest ball en el següent enregistrament videogràfic referent a l’any 2008:



Imatges:
Superior.- Altar de Sant Pere Almató a l’església de Sant Feliu Sasserra.
Central.- Reliquiari petit de sant Pere Almató
Inferior.- Reliquiari gran de sant Pere Almató


Bibliografia:
1 Galmés, Llorenç. Pere Almató i Ribera, O.P.: màrtir en el Vietnam: 1830-1861. Barcelona: Claret, 1988
2 Íbid. p. 89
3 Verdaguer, Jacint. Jacint Verdaguer i las Plana de Vic. Antologia. Vic : Patronat d’Estudis Osonencs, 1997, p. 161
4 Amades, Joan. Costumari català; el curs de l’any, vol. 5. Barcelona : Salvat, 1984,p. 101